Stieg Larsson - Els homes que no estimaven les dones

—Vaja, et penses que em vull desempallegar de tu. —Va callar—. Mikael, n'haurem de parlar en una altra ocasió. Ara mateix no tinc temps per dedicar-me a aficions com la junta del Millennium i tant de bo no hagués acceptat mai la proposta d'en Henrik. Però, creu-me, faré tot el que estigui al meu abast perquè Millennium se'n surti.

—D'això, no n'he tingut mai cap dubte —va replicar en Blomkvist.

—Si concertem una cita per a algun dia de la setmana vinent, podem repassar la situació financera i puc donar-te'n la meva opinió. Però, sincerament, crec que Millennium ara com ara no es pot permetre tenir una de les seves persones clau mirant-se el melic aquí dalt, a Hedeby. M'agrada la revista i crec que la podem fer més gran junts, però tu ets essencial per aconseguir-ho. Estic en un conflicte d'interessos: o compleixo els desitjós d'en Henrik o duc a terme la meva feina a la junta del Millennium.

En Blomkvist es va posar el xandall i va sortir a córrer cap al Fortí i fins a la cabana d'en Gottfried, abans d'enfilar cap a casa a un ritme més pausat al llarg de la costa. En Frode estava assegut a la taula del jardí. Va esperar pacientment mentre en Mikael bevia d'una ampolla d'aigua i s'eixugava la suor del front amb una tovallola.

—Això no sembla gaire saludable, amb aquesta calor.

—Home, què vol que li digui… —va contestar en Blomkvist.

—M'equivocava. No era la Cecília qui pressionava en Martin; era la Isabella. Està mobilitzant el clan Vanger per cobrir-lo de quitrà i plomes, i si pot, també cremar-lo a la foguera. En Birger li fa costat.

—La Isabella?

—Es una dona mesquina i perversa que no s'estima ningú en general. Ara mateix sembla que el detesta a vostè en particular. Està escampant rumors dient que és un estafador que va engalipar en Henrik perquè el contractés i que l'ha pertorbat tant que el pobre home ha tingut un atac de cor.

—Espero que ningú no s'ho empassi.

—Sempre hi ha algú disposat a escoltar rumors malèvols.

—Provo d'esbrinar què li va passar a la seva filla… i m'odia. Si la Harriet hagués sigut la meva filla, jo hauria reaccionat d'una altra manera.

A les dues del migdia li va sonar el mòbil.

—Hola, em dic Conny Torsson i treballo al Hedestads-Kuriren. Té temps de respondre unes preguntes? Hem rebut un teletip que diu que està vivint aquí, a Hedeby.

—Home, Herr Torsson, aquest teletip ha anat una mica lent. Visc aquí des de Cap d'Any.

—No ho sabia. Què fa a Hedestad?

—Escric. I faig una mena d'any sabàtic.

—En què treballa?

—Ja ho veurà quan ho publiqui.

—Tot just l'acaben de deixar sortir de la presó… —I?

—Què opina dels periodistes que falsegen la informació?

—Els periodistes que falsegen la informació són idiotes.

—Així doncs, opina que vostè és un idiota?

—Per què hauria de pensar-ho? Jo no ho he fet mai.

—Però el van condemnar per difamació.

—I?

En Torsson va dubtar prou estona perquè en Blomkvist es veiés obligat a donar-li un cop de mà.

—Em van condemnar per difamació, no per falsejar informació.

—Però vostè va publicar la informació. —Si truca per discutir la sentència, no tinc cap comentari a fer.

—M'agradaria venir a entrevistar-lo. —No tinc res a declarar sobre aquest tema. —Així doncs, no vol parlar del judici? —Exactament —va replicar, i va penjar. Es va quedar rumiant una bona estona abans de tornar a l'ordinador.

La Salander va seguir les instruccions que havia rebut i va travessar el pont de l'illa de Hedeby amb la Kawasaki. Es va aturar a la primera caseta de l'esquerra. Allò era a la quinta forca, però mentre el seu patró pagués, tant li feia que fos al pol Nord. A més, era genial anar en moto en un trajecte tan llarg per l'autopista E4. Va aparcar i va agafar la bossa de viatge.

En Blomkvist va obrir la porta i la va saludar. Va sortir i va donar una ullada a la motocicleta sense dissimular el seu astorament.

Va xiular.

—Carai, t'agraden les motos!

La Salander no va dir res, però el va observar atentament mentre tocava el manillar i provava l'accelerador. No li agradava que ningú li toqués les seves coses. Aleshores es va fixar en el somriure infantil d'en Blomkvist, que va considerar una circumstància atenuant. La majoria de gent interessada en les motos normalment es reia de la seva motocicleta de petita cilindrada.

—Vaig tenir una moto als 19 anys —va comentar ell, girant-se cap a ella—. Gràcies per venir. Entra, que t'ensenyaré la casa.

Havia demanat un llit supletori als Nilsson. La Salander va fer un tomb per la cabana, amb actitud recelosa, però va semblar tranquillitzar-se en no descobrir senyals de cap trampa insidiosa. En Mikael li va ensenyar on era el lavabo.

—Per si de cas vols prendre una dutxa i refrescar-te.

—M'he de canviar. No vull voltar per aquí vestida de cuir.

—D'acord, mentre et canvies prepararé el sopar.

Va saltar costelles de xai amb salsa de vi negre i va parar la taula a fora, al sol de la tarda, mentre la Salander es dutxava i es canviava. Va sortir descalça, vestida amb una camisola negra de tirants i una faldilla curta texana desgastada. El menjar feia bona olor i ella es va servir dues racions generoses. Fascinat, en Blomkvist li va mirar de reüll els tatuatges de l'esquena.

—Cinc més tres —li va dir la Salander—. Cinc casos de la teva llista de la Harriet i tres casos que em penso que haurien d'haver figurat a la llista.

—T'escolto.

—Només he investigat onze dies i no he tingut temps d'accedir a tots els informes de la policia. En alguns casos els informes s'havien transferit a l'arxiu estatal, i en d'altres encara constaven al districte de la policia local. He fet tres desplaçaments d'un sol dia als diferents districtes de policia, però no he tingut temps d'investigar-los tots. De tota manera, aquests cinc estan identificats.

La Salander va deixar un voluminós feix de papers sobre la taula de la cuina, uns cinc-cents fulls. Ràpidament va classificar el material en diferents piles.

—Posem-los per ordre cronològic. —Va lliurar una llista a en Blomkvist.

1949 — REBECKA JACOBSSON, Hedestad (30112)

1954 — MARI HOLMBERG, Kalmar (32018)

1957 — RAKEL LUNDE, Landskrona (32027)

1960 — (MAGDA) LOVISA SJÓBERG, Karlstad (32016)

1960 — LIV GUSTAVSSON, Estocolm (32016)

1962 — LEA PERSSON, Uddevalla (31208)

1964 — SARA WITT, Ronneby (32109)

1966 — LENA ANDERSSON, Uppsala (30112)

—El primer cas d'aquesta sèrie és la Rebecka Jacobsson, el 1949, ja en coneixes els detalls. El següent cas que vaig trobar va ser la Mari Holmberg, una prostituta de 32 anys de Kalmar que va ser assassinada al seu apartament per l'octubre del 1954. No està del tot clar quan la van matar, ja que no van trobar el cos de seguida, sinó probablement nou o deu dies més tard.

—I com el relaciones amb la llista de la Harriet?

—La van lligar i en van abusar salvatgement, però va morir d'asfíxia. L'assassí fi va ficar a la gola una de les seves pròpies compreses, feta servir.

En Blomkvist va guardar silenci un moment abans de consultar el verset corresponent, Levític 20:18.

«Si un home jau amb una dona durant la menstruació i hi té relacions, tots dos seran extirpats del seu poble: ell ha despullat la font del seu fluix i ella ha destapat el seu fluix de sang.»

La Salander va assentir amb el cap.

—La Harriet Vanger va establir la mateixa relació. Entesos. El següent?

—Maig del 1957, Rakel Lunde, 45 anys. Treballava de dona de la neteja i tenia fama de ser una mica excèntrica. Era endevinaire i el seu passatemps era llegir les cartes del tarot, la mà, etcètera. Vivia als afores de Landskrona, en una casa apartada de tot arreu, i la van assassinar allà a primera hora del matí. La van trobar nua i lligada a un estenedor de la roba del pati del darrere, amb la boca tapada amb cinta adhesiva. La causa de la mort van ser els cops repetits amb un roc voluminós. Tenia incomptables contusions i fractures.