Stieg Larsson - Els homes que no estimaven les dones

Va reclinar-se contra el respatller i va apagar la cigarreta a la catifa.

—Això és el que passarà. La setmana vinent, així que aconsegueixis cagar aquest immens obturador de goma, informaràs el meu banc que jo, i només jo, sóc l'única persona que tinc accés al meu compte corrent. Entens el que dic?

En Bjurman va assentir amb el cap.

—Bon noi. No et tornaràs a posar en contacte amb mi mai més. A partir d'ara només ens trobarem si jo decideixo que és necessari. Tens absolutament prohibit acostar-te a mi.

Ell va fer que sí repetidament. «No pensa matar-me.»

—Si proves de posar-te en contacte amb mi novament, correran còpies d'aquest CD per totes les redaccions d'Estocolm. Ho entens?

Va assentir amb el cap. «M'he d'apoderar d'aquest vídeo.»

—Una vegada a l'any lliuraràs un informe positiu sobre la meva situació a la Comissió d'Assumptes Tutelars. Explicaràs que la meva vida és completament normal, que tinc una feina fixa, que me'n surto bé i que no creus que hi hagi res d'anòmal en la meva conducta. Entesos?

L'advocat va assentir amb el cap.

—Cada mes prepararàs un informe sobre les teves suposades reunions inventades amb mi. Descriuràs amb detall que mostro una actitud positiva i que les coses em van molt bé. Me n'enviaràs una còpia per correu. Ho entens? —L'home va tornar a fer que sí amb el cap. La Salander va fixar-se distretament en les gotes de suor que es formaven al front de l'advocat—. D'aquí a un any, si fa no fa, posem-ne dos, iniciaràs els tràmits al tribunal de primera instància perquè es revoqui la meva declaració d'incapacitació. Faràs servir els informes falsos de les nostres reunions mensuals per fonamentar la teva proposta. Trobaràs un psiquiatre que prestarà jurament declarant que sóc completament normal. Faràs l'esforç. Faràs exactament tot el que estigui a les teves mans perquè em declarin capacitada.

Ell va assentir amb el cap.

—Saps per què faràs tot el que puguis? Perquè tens un motiu refotudament bo. Si no te'n surts, faré arribar aquest vídeo a tothom.

En Bjurman escoltava cada síllaba d'allò que deia la Salander. Els ulls de l'advocat destillaven odi. Va decidir que la noia havia comès un error deixant-lo viu. «Acabaràs menjant-te tot això, mala puta. Tard o d'hora. Penso esclafar-te.» Però continuava assentint tan enèrgicament com podia en resposta a cada pregunta.

—Val a dir que passarà el mateix si proves de posar-te en contacte amb mi. —Va fer com si li tallessin el coll—. Adéu a aquest estil de vida tan elegant, a la teva excellent reputació i als teus milions en aquell compte a l'estranger.

Els ulls d'en Bjurman es van esbatanar involuntàriament quan la noia va esmentar els diners. «Com collons sap que…»

Ella va somriure i va treure una altra cigarreta. —Vull un joc de claus d'aquest apartament i del teu despatx.

Ell va arrufar les celles. Ella es va inclinar cap endavant i va somriure dolçament.

—A partir d'ara penso tenir el control de la teva vida. Quan menys t'ho esperis, quan siguis al llit dormint, probablement, penso aparèixer al dormitori amb això a la mà. —Va mostrar la porra elèctrica—. T'estaré vigilant. Si mai m'assabento que has tornat a estar amb una noia… i tant se val que sigui aquí per pròpia voluntat… si mai m'assabento que alguna dona… —La Salander va tornar a fer com si li tallessin el coll.

»Si jo em morís… si fos víctima d'un accident, m'atropellés un cotxe o qualsevol cosa… automàticament s'enviarien còpies del vídeo als diaris, a més d'un informe en el qual descriuria com és tenir-te de tutor.

»Una cosa més. —Es va inclinar cap endavant de nou perquè la seva cara estigués tan sols a un parell de centímetres de la seva—. Si mai em tornes a tocar, et mataré. T'ho ben juro.

En Bjurman se la va creure totalment. Els ulls de la noia no l'enganyaven pas.

—Recorda que estic guillada.

Va assentir amb el cap.

Ella li va adreçar una mirada meditabunda.

—No crec que tu i jo ens fem bons amics —va dir la Salander amb veu greu—. Ara mateix ets aquí estirat, felicitant-te perquè sóc prou ximpleta per deixar-te viu. Creus que controles la situació tot i ser el meu presoner, ja que et penses que l'únic que puc fer si no et mato és deixar-te anar. I tens l'esperança de recuperar el teu poder sobre mi d'alguna manera. M'equivoco?

Ell va negar amb el cap. Començava a tenir un mal pressentiment.

—Ara et faré un regalet perquè sempre recordis el nostre acord.

La Salander va fer un somriure malèvol i es va enfilar al llit per agenollar-se entre les seves cames. En Bjurman no tenia ni idea de què volia fer, però de cop i volta va sentir terror.

Aleshores va veure l'agulla que la noia duia a la mà.

Va girar el cap a un costat i a l'altre, i va intentar apartar el cos fins que ella li va clavar un genoll a l'entrecuix i va pressionar amb força.

—Estigues quiet, perquè és la primera vegada que faig servir aquests estris.

La Salander va treballar ininterrompudament durant dues hores. Quan va haver acabat, ell havia deixat de ploriquejar. Gairebé semblava en estat de xoc.

Ella va baixar del llit, va decantar el cap a un costat i va contemplar la seva obra amb ull crític. El seu talent artístic era limitat. Les lletres, en el millor dels casos, tenien un toc impressionista. Havia fet servir tinta blava i vermella. El missatge ocupava cinc línies de majúscules que li cobrien la panxa, des dels mugrons fins just per damunt dels genitals:

Va recollir les agulles i va desar els cartutxos de tinta a la motxilla. Llavors va anar al lavabo i es va rentar. Quan va tornar al dormitori se sentia molt millor. —Bona nit —va dir.

Va obrir una de les manilles i li va deixar la clau al damunt de l'estómac abans de marxar. Es va emportar el DVD i el joc de claus del pis.

Va ser mentre compartien una cigarreta poc després de mitjanit quan ell li va dir que no es podrien tornar a veure durant un temps. La Cecilia es va tombar cap a ell amb sorpresa.

—Què vols dir?

Semblava avergonyit.

—Dilluns he d'anar a la presó durant tres mesos. No va caldre cap més explicació. La Cecilia va estar en silenci una llarga estona. Tenia ganes de plorar.

En Dragan Armansky començava a perdre l'esperança quan la Salander va trucar a la seva porta dilluns a la tarda. No l'havia vista des que ell havia anullat la investigació de l'afer Wennerstròm al principi de gener, i cada cop que intentava posar-s'hi en contacte ella no responia o penjava dient que estava ocupada.

—Tens feina per a mi? —va preguntar sense saludar.

—Hola. Quina alegria veure't. Em pensava que t'havies mort o alguna cosa així.

—M'havia d'ocupar d'unes cosetes.

—Pel que sembla, t'has d'ocupar de cosetes sovint.

—Aquesta vegada era urgent. Ara ja sóc aquí. Tens feina per a mi?

L'Armansky va negar amb el cap.

—Ho sento. De moment, no.

La Salander se'l va mirar amb calma. Al cap d'una estona ell va començar a parlar.

—Lisbeth, saps que em caus bé i que m'agrada donar-te feines. Però has estat desapareguda dos mesos i he tingut una pila de feines. Senzillament, no es pot comptar amb tu. He hagut de pagar altres persones per cobrir la teva absència i ara mateix no tinc res.

—Podries apujar el volum?

—Com?

—La ràdio.

…la revista Millennium. Les notícies que el veterà industrial Henrik Vanger serà soci copropietari i formarà part del consell de direcció de Millennium arriben el mateix dia que l'antic director general i editor Mikael Blomkvist comença a complir la sentència de tres mesos de presó per difamació contra l'home de negocis Hans-Erik Wennerstròm. La redactora en cap de Millennium, Erika Berger, ha anunciat en una conferència de premsa que Blomkvist tornarà a ocupar el seu càrrec d'editor quan hagi complert la condemna.