Stieg Larsson - Els homes que no estimaven les dones

La fallera religiosa d'una adolescent? Potser, però ningú més a la família Vanger havia estat particularment religiós i era difícil discernir quina mena d'impulsos la podien haver motivat. Una explicació d'aquest interès per Déu podia haver estat, naturalment, que el seu pare hagués mort ofegat l'any anterior. En Morell va arribar a la conclusió que alguna cosa havia passat a la vida de la Harriet que l'amoïnava o que la trasbalsava. En Morell, com en Vanger, havia dedicat molt de temps a parlar amb els amics de la Harriet, provant de trobar algú a qui la noia s'hagués confiat.

Havien posat certes esperances en l'Anita Vanger, dos anys més gran que la Harriet i filla d'en Harald. Havia passat l'estiu del 1966 a Hedeby i es considerava que eren amigues íntimes. Però l'Anita no tenia cap informació sòlida per oferir. Les havien vist juntes al llarg d'aquell estiu, nedant, passejant, xerrant sobre cinema, grups de música pop i llibres. La Harriet de vegades havia acompanyat l'Anita a les pràctiques de conduir. En una ocasió s'havien emborratxat alegrement amb una ampolla de vi que havien pispat de la casa principal. Totes dues també havien passat algunes setmanes soles a la caseta d'en Gottfried, a l'altra punta de l'illa.

Les preguntes sobre els pensaments i els sentiments íntims de la Harriet encara no tenien resposta. Però en Blomkvist va prendre nota d'una discrepància de l'informe: els comentaris sobre el seu caràcter poc comunicatiu provenien principalment dels seus companys de classe i, fins a cert punt, de la família. L'Anita Vanger no l'havia trobada gens introvertida. S'ho va apuntar per discutir-ho amb en Vanger quan en tingués oportunitat.

Una pregunta més concreta, a la qual en Morell havia dedicat molta més atenció, era una pàgina sorprenent de l'agenda de la Harriet, una llibreta meravellosament relligada que li havien regalat per Nadal l'any abans de la seva desaparició. La primera meitat de l'agenda era un calendari on la Harriet havia apuntat reunions, dates d'exàmens, deures de l'institut, etcètera. L'agenda també contenia una part molt llarga que era un diari, però la Harriet només hi escrivia molt de tant en tant. Havia començat al gener, amb força ganes, amb moltes notes breus sobre gent que havia conegut durant les vacances de Nadal i algunes pellícules que havia vist. Després no havia escrit res personal fins a la fi de l'any escolar, quan, segons semblava (segons com s'interpretessin les entrades), s'havia interessat de lluny per un noi de qui no deia el nom.

El veritable misteri eren les pàgines dels números de telèfon. Pulcrament i en ordre alfabètic, hi havia els noms i els números dels membres de la família, companys de classe, determinats professors, diversos membres de la congregació pentecostal i altres persones fàcilment identificables del seu cercle de coneixences. A l'última pàgina de l'agenda, que estava en blanc i que en realitat no formava part de l'índex alfabètic, hi havia cinc noms i números de telèfon. Tres noms de dona i dos grups d'inicials:

Magda _ 32016

Sara 32109

R.J. 30112

R. L. 32027

Mari 32018

Els números de telèfon que començaven per 32 eren números de Hedestad dels anys seixanta. El que començava per 30 era un número de Norrbyn, a la vora de Hedestad. El problema era que en Morell s'havia posat en contacte amb tots els amics i coneixences de la Harriet i ningú no tenia ni idea de qui eren aquells números.

El primer número, que pertanyia a una tal «Magda», al principi va semblar prometedor. El va dur a una merceria del número 12 de Parkgatan. El telèfon estava a nom d'una tal Margot Lundmark, i el nom de la seva mare que de vegades ajudava a la botiga coincidia amb el de l'agenda: «Magda». Però la Magda tenia 69 anys i no tenia ni idea de qui era la Harriet Vanger. Tampoc hi havia cap prova que la Harriet hagués estat mai a la botiga ni que hi hagués comprat res. La costura no li interessava.

El segon número, que corresponia a una tal «Sara», era d'una família que es deia Toresson i que vivia a Vàststan, a l'altra banda de les vies del tren. La família estava formada per l'Anders i la Mònica i els seus fills, en Jonas i en Peter, que aleshores anaven al parvulari. No hi havia cap Sara a la família i tampoc no sabien qui era la Harriet Vanger, llevat d'allò que havien dit els mitjans de comunicació sobre la seva desaparició. L'única connexió llunyana entre la Harriet i la família Toresson era que l'Anders, que reparava teulades, feia algunes setmanes havia posat una teulada a l'escola on anava la Harriet. Així doncs, en teoria, hi havia una possibilitat que s'haguessin conegut, tot i que es podia considerar força improbable.

Els tres números restants duien a atzucacs similars. El número 32027, corresponent a «R. L.», en realitat pertanyia a una tal Rosmarie Larsson. Malauradament, ja feia uns quants anys que havia mort.

L'inspector Morell va centrar gran part de les seves investigacions durant l'hivern de 1966-1967 a provar d'explicar per què la Harriet havia apuntat aquests noms i números.

Una possibilitat era que els números de telèfon estiguessin escrits en una mena de codi personal; per tant, en Morell va intentar esbrinar la manera de pensar d'una adolescent. Com que el prefix 32 òbviament indicava Hedestad, es va dedicar a reordenar els tres dígits restants. Ni el 32601 ni el 32160 van dur a cap Magda. Mentre en Morell continuava trencant-se les banyes amb la seva numerologia, es va adonar que, si anava fent provatures, tard o d'hora trobaria alguna connexió amb la Harriet. Per exemple, si sumava un 1 a cadascun dels tres darrers dígits del número 32016, obtenia el 32127 (que era el número del despatx d'en Frode a Hedestad). El problema era simplement que una sola connexió així no significava absolutament res. A més, mai no va descobrir cap codi que pogués explicar els cinc números alhora.

En Morell va eixamplar les seves indagacions. <;Podien correspondre aquells dígits, per exemple, a números de matrícula de vehicles, que als anys seixanta estaven formats per dues lletres que es referien a la província i cinc dígits? Un altre atzucac.

Aleshores l'inspector es va concentrar en els noms. Va fer una llista de tots els habitants de Hedestad que es deien Mari, Magda o Sara, o que tinguessin les inicials R. L. o R. J. Va obtenir una llista de tres-centes set persones. Entre aquestes persones, vint-i-nou havien tingut alguna mena de relació amb la Harriet. Per exemple, un noi de la seva classe es deia Rolandjacobsson (R. J.). Pràcticament no es coneixien i no havien mantingut cap contacte des que la Harriet havia començat l'institut. I el noi no tenia cap relació amb el número de telèfon.

El misteri dels números de l'agenda continuava irresolt.

La seva quarta trobada amb en Bjurman, l'advocat, no estava prevista a les reunions programades. Es va veure obligada a posar-s'hi en contacte.

La segona setmana de febrer el portàtil de la Salander va ser víctima d'un accident tan ximple que a la noia li van venir ganes d'assassinar algú. Havia agafat la moto per anar a una reunió de Milton Security i l'havia aparcat rere una columna del pàrquing. Mentre deixava la motxilla a terra per posar el cadenat de la moto, un Saab vermell fosc havia començat a fer marxa enrere. Ella no el veia però va sentir el cruixit de la motxilla. El conductor ni se'n va adonar i, tranquillament, va enfilar cap a la rampa de sortida.

La motxilla contenia el seu iBook 600 blanc de la marca Apple, amb un disc dur de 25 gigues i 420 megues de memòria RAM, fabricat al gener del 2002 i equipat amb una pantalla de 14 polzades. Quan el va comprar, era l'últim crit d'Apple en portàtils. Els ordinadors de la Salander estaven actualitzats amb les darreres i sovint més cares novetats en programació (la informàtica era l'única partida exorbitant de la seva llista de despeses).