Stieg Larsson - Els homes que no estimaven les dones

Va fer un altre intent de parlar amb l'Erika. Òbviament, encara estava furiosa amb ell. Hauria pogut provar de trucar-li a la línia directa de la redacció o al número de casa seva, però ja li havia deixat prou missatges. En comptes d'això, va preparar cafè, va apartar el gat per fer-se un lloc al banc de la cuina i va obrir el classificador damunt la taula.

Va llegir atentament i a poc a poc, no volia que li passés per alt cap detall. A darrera hora del vespre, quan va tancar el dossier, havia omplert unes quantes pàgines de la seva llibreta amb anotacions i preguntes que esperava respondre amb els altres classificadors. El material estava ordenat cronològicament; no sabia dir si havia estat en Vanger qui ho havia ordenat d'aquesta manera o si era el sistema emprat per la policia als anys seixanta.

El primer full era una fotocòpia d'un informe manuscrit amb un encapçalament del Servei d'Atestats de la Policia de Hedestad. L'agent que havia rebut la trucada havia signat a. g. Ryttinger, que en Blomkvist va interpretar com «agent de guàrdia» Ryttinger. L'autor de la denúncia era en Henrik Vanger. La seva adreça i el seu número de telèfon estaven anotats al full. L'informe tenia data de diumenge 23 de setembre del 1966, a les 11.14 h. El text era lacònic:

«Trucada de Hrk. Vanger, declara que la filla del seu germà (?) Harriet Ulrika VANGER, n. el 15 de gener de 1950 (16 anys), està desapareguda de casa seva a l'illa de Hedeby des de ds. a la tarda. El denunciant ha expressat una gran inquietud.»

A les 11.20, una nota comunicava que el P-014 (cotxe patrulla? patrulla? pilot de llanxa?) havia anat al lloc dels fets.

A les 11.35,una altra, en una calligrafia menys intelligible que la d'en Ryttinger, afegia que «of. Magnusson com. que pont illa Hedeby encara bloquejat. Transp. per vaixell.» Al marge, una signatura illegible.

A les 12.14, en Ryttinger novament: «Trucada d'of. Magnusson des de H-by informa que Harriet Vanger, 16 anys, està desapareguda des de ds. a primera hora tarda. Família expressa gran inquietud. No sembla haver dormit al seu llit nit passada. No ha pogut abandonar illa a causa del pont bloquejat. Cap membre de la fam. sap res del parador de H. V.»

A les 12.19: «G. M. inform. per telèfon de la situació.»

La darrera nota era de les 13.42: «G. M. ha arribat a H-by; es farà càrrec de l'assumpte.»

El següent full revelava que les inicials «G. M.» es referien a l'inspector de policia Gustaf Morell, que va arribar a l'illa de Hedeby per mar, va assumir la direcció del cas i va preparar un informe oficial sobre la desaparició de la Harriet Vanger. A diferència de les anotacions inicials, plenes d'abreviacions innecessàries, els informes d'en Morell estaven escrits a màquina i en una prosa llegible. Les pàgines següents explicaven quines mesures s'havien pres, amb una objectivitat i un luxe de detalls que van sorprendre en Blomkvist.

En Morell havia actuat de manera sistemàtica. En primer lloc havia interrogat en Henrik Vanger en companyia de la Isabella Vanger, la mare de la Harriet. A continuació havia parlat amb la Ulrika Vanger, en Harald Vanger, en Greger Vanger, en Martin, el germà de la Harriet, i l'Anita Vanger. En Blomkvist va arribar a la conclusió que aquests interrogatoris seguien un ordre jeràrquic, de més a menys.

La Ulrika Vanger era la germana d'en Henrik Vanger i, evidentment, tenia un estatus comparable al d'una reina mare. La Ulrika vivia a la casa principal dels Vanger i no va poder proporcionar cap informació. Se n'havia anat al llit d'hora la nit anterior i no havia vist la Harriet des de feia uns quants dies. Segons semblava, havia insistit a reunir-se amb l'inspector Morell en privat per expressar-li la seva opinió que la policia havia d'actuar de seguida, immediatament.

En Harald Vanger ocupava el número dos a la llista. Tan sols havia vist la Harriet breument quan havia tornat de la desfilada a Hedestad, però «no l'havia vista des de l'accident al pont i no sabia on podia ser ara».

En Greger Vanger, germà d'en Henrik i en Harald, afirmava que havia vist l'adolescent desapareguda a l'estudi d'en Henrik Vanger, demanant de parlar amb en Henrik després de la seva visita a Hedestad, hores abans aquell mateix dia. En Greger Vanger insistia que no havia parlat amb ella, que simplement l'havia saludat. No tenia ni idea d'on podria ser, però era de l'opinió que era probable que la noia, eixelebradament, hagués anat a veure alguna amiga sense dir-ho a ningú i que reapareixeria aviat. Quan li van preguntar com podria haver abandonat l'illa, no va donar cap resposta.

A en Martin Vanger el van interrogar superficialment. Era al seu darrer any d'institut a Uppsala, on vivia a casa d'en Harald Vanger. No tenia lloc al cotxe d'en Harald i, per tant, havia agafat el tren per anar a Hedeby, on havia arribat tan tard que va quedar bloquejat a la banda de terra ferma sense poder accedir a l'illa fins a darrera hora del vespre, en barca. El van entrevistar amb l'esperança que la seva germana li hagués explicat alguna confidència, i que tingués alguna pista per si la noia tenia pensat fugir. La pregunta va ser acollida amb protestes per part de la mare de la Harriet, però en aquell moment l'inspector Morell potser pensava que una fugida de la Harriet era la millor notícia que podien esperar. Però en Martin no havia parlat amb la seva germana des de les vacances d'estiu i no tenia cap informació de valor.

L'Anita Vanger, filla d'en Harald Vanger, constava erròniament com a «cosina germana» de la Harriet. Estudiava el primer any d'universitat a Estocolm i havia passat l'estiu a Hedeby. Tenia gairebé la mateixa edat que la Harriet i s'havien fet amigues íntimes. Va declarar que havia arribat a l'illa dissabte amb el seu pare i que li feia illusió tornar a veure la Harriet, però que no n'havia tingut l'ocasió. L'Anita afirmava que estava amoïnada i que no era propi de la Harriet marxar sense avisar la família. En Henrik i la Isabella Vanger deien el mateix.

Mentre l'inspector Morell interrogava els membres de la família, havia ordenat a en Magnusson i en Bergman (la patrulla 014) que organitzés el primer grup de recerca mentre encara hi hagués llum. El pont encara estava tancat al trànsit, de manera que era difícil demanar reforços. El primer grup de recerca estava format per una trentena de persones dels dos sexes i de diferents edats. Les zones que van cobrir aquella tarda comprenien les cases desocupades del port de pescadors, la costa del promontori i al llarg de l'estret, la part de bosc més propera al poble i el turó anomenat Sòderberget, rere el port de pescadors. A aquesta darrera zona hi van anar perquè algú havia suggerit la teoria que la Harriet potser hi havia pujat per tenir una bona vista de l'accident del pont. També van enviar patrulles a Ostergàrden i a la caseta d'en Gottfried, a l'altra punta de l'illa, on la Harriet anava de tant en tant.

Però la recerca va ser infructuosa; no es va interrompre fins molt després de fer-se fosc, a les deu de la nit. A la nit la temperatura baixava fins als zero graus.

Durant la tarda l'inspector Morell va establir el quarter general en un saló que en Henrik Vanger va posar a la seva disposició a la planta baixa de la casa dels Vanger, i va prendre una sèrie de mesures.

En companyia de la Isabella Vanger, va examinar la cambra de la Harriet i va provar de determinar si hi faltava res: roba, maletes o alguna cosa per l'estil, que indicaria si la Harriet havia fugit de casa. La Isabella, poc cooperativa, no l'havia ajudat i no semblava conèixer gaire l'armari de la filla. «Sovint duia texans, però tots semblen iguals, oi?» La bossa de mà de la Harriet era a la taula. Hi havia el carnet d'identitat, una cartera amb nou corones i cinquanta cèntims, una pinta, un mirall i un mocador. Després de la inspecció, la cambra de la Harriet va quedar precintada.