Stieg Larsson - Els homes que no estimaven les dones

En Vanger va afuar la mirada.

—Et puc lliurar en Hans-Erik Wennerstròm. Puc demostrar que és un estafador. Tenia 35 anys quan va començar la seva carrera amb mi i et puc lliurar el seu cap en una safata. Resol el misteri i puc convertir la teva derrota als tribunals en la notícia de l'any.

L'Erika va deixar el cafè a la taula i es va acostar a la finestra per admirar la vista de Gamla Stan. Eren les nou del matí. La pluja havia fos tota la neu durant la festa de Cap d'Any.

—Sempre m'ha agradat aquesta vista —va comentar—. Un pis com aquest em faria renunciar a viure a Saltsjò-baden.

—Tens la clau. Deixa el teu barri de rics i vine quan vulguis —va recordar-li en Blomkvist. Va tancar la maleta i la va deixar al costat de la porta.

La Berger es va tombar i li va adreçar una mirada d'incredulitat.

—No ho pots dir de debò, Mikael —va dir—. Passem una crisi tremenda i fas les maletes per anar-te'n a viure a Tjottahejti.

—Hedestad. A poques hores amb tren. I no és per sempre.

—Com si fos Ulan Bator. No veus que farà l'efecte que te'n vas amb la cua entre cames?

—Això és precisament el que faig. A més, durant aquest any també he de complir una pena de presó.

En Christer Malm estava assegut al sofà. Se sentia incòmode. Era la primera vegada des que havien fundat Millennium que havia vist la Berger i en Blomkvist tan en desacord. Sempre havien estat inseparables. De vegades havien tingut topades força enceses, però les discussions sempre eren per temes de negocis i tard o d'hora les acabaven resolent, es feien una abraçada i sortien a fer un mos plegats. O se n'anaven al llit. La darrera tardor no havia estat cap festa i ara era com si s'hagués obert un gran abisme entre tots dos. En Malm es preguntava si assistia al principi de la fi de Millennium.

—No em queda més remei —va dir en Blomkvist—. No hi podem fer res més.

Es va servir un cafè i va seure a la taula de la cuina. La Berger va fer que no amb el cap i es va asseure al seu davant.

—Què en penses, Christer? —va demanar.

Ell havia estat esperant la pregunta i tement el moment en què hauria de prendre partit. Era el tercer soci, però tots sabien que Millennium eren en Blomkvist i la Berger. Només li demanaven el seu parer quan no es posaven d'acord.

—Sincerament —va contestar en Malm—, tots dos sabeu perfectament que tant se val el que jo pensi.

Va callar. Li encantava la fotografia. Li encantava treballar amb formes gràfiques. No s'havia considerat mai un artista, però sabia que era un dissenyador refotudament bo. A més, era un inútil a l'hora de prendre decisions polítiques o de resoldre conflictes.

La Berger i en Blomkvist es miraven des de cada extrem de la taula. Ella es mostrava freda i irada. Ell, reflexiu.

Això no és cap baralla, va pensar en Malm. Es un divorci.

—Entesos, deixeu que exposi els meus arguments una vegada més —va dir en Blomkvist—. Això no significa que hagi renunciat a Millennium. Hi hem treballat massa per deixar-ho aquí.

—Però ara no seràs a la redacció… en Christer i jo ens haurem d'encarregar de tot. Que no ho veus? Que no entens que t'exilies tu sol?

—Exacte, aquesta és la segona raó. Necessito un descans, Erika. Estic completament esgotat. Unes vacances remunerades a Hedestad potser són precisament el que necessito.

—Tota aquesta història és una bestiesa, Mikael. També podries acceptar una feina al circ.

—Ja ho sé. Però guanyaré 2.400.000 corones per seure en una cadira tot un any, i no serà perdre el temps. Aquesta és la tercera raó. El primer assalt amb en Wennerstròm s'ha acabat i m'ha deixat fora de combat. El segon assalt ja ha començat… provarà d'enfonsar Milleimium una vegada per totes perquè sap que mentre existeixi la revista sempre sabrem quina mena de persona és.

—Ja ho sé. Ho he vist a les xifres mensuals dels ingressos per publicitat dels últims sis mesos.

—Precisament per aquesta raó he de deixar la redacció. Sóc com una capa vermella incitant-lo a envestir. Es un maníac. Mentre jo sigui aquí, no ho deixarà córrer. Ara ens hem de preparar per al tercer assalt. Si volem tenir la més petita possibilitat contra en Wennerstròm, hem de retirar-nos i pensar en una nova estratègia. Hem de trobar alguna cosa per clavar-li un bon cop. I això serà la meva feina d'aquest any.

—Tot això ho entenc —va replicar la Berger—. Per tant, endavant, agafa't unes vacances. Vés a l'estranger, estira't a la platja durant un mes. Busca't una mossa ben maca a la Costa Brava. Relaxa't. Vés a Sandhamn i contempla les onades.

—I quan torni res no haurà canviat. En Wennerstròm destruirà Millennium llevat que es doni per satisfet amb el meu abandonament. Ja ho saps. L'única cosa que el podria aturar és que trobem alguna cosa que puguem fer servir en contra seva.

—I creus que ho trobaràs a Hedestad?

—He comprovat els retalls de premsa. En Wennerstròm va treballar per al grup Vanger des del 1969 fins al 1972. Va formar part de la direcció i va ser el responsable de les inversions estratègiques. En va marxar precipitadament. Per què hauríem de desaprofitar la possibilitat que en Henrik Vanger tingui alguna cosa per enxampar-lo?

—Però si el que va fer va passar fa trenta anys, serà difícil demostrar-ho ara.

—En Vanger em va prometre revelar amb tots els ets i uts el que en sap. Està obsessionat amb aquesta noia desapareguda… pel que sembla, és l'únic que li interessa, i si això comporta destruir en Wennerstròm, crec que és molt possible que ho faci. Sigui com vulgui, no podem deixar passar aquesta oportunitat… és la primera persona que diu que està disposada a revelar proves contra en Wennerstròm.

—Encara que tornessis amb proves irrefutables que va ser en Wennerstròm qui va escanyar la noia, no ho podríem utilitzar. No pas després de tants anys. En un judici ens faria pols.

—Ja hi havia pensat, però no pot anar per aquí: aleshores ell estudiava a la facultat d'econòmiques d'Estocolm, i quan la noia va desaparèixer no tenia cap relació amb el grup Vanger. —En Blomkvist va fer una pausa—. Erika, no penso deixar Milletmium, però és important per a la revista que sembli com si ho fes. Tu i en Christer l'heu de continuar dirigint. Si podeu, si se us presenta la possibilitat d'arribar a un alto el foc amb en Wennerstròm, feu-ho. No podreu si encara sóc al consell de direcció.

—D'acord, però aquesta situació fa pudor i crec que anant a Hedestad t'agafes a un clau roent.

—Tens alguna idea millor?

La Berger va arronsar les espatlles.

—Hauríem de començar a buscar fonts ara mateix. Repassar la investigació des del principi. I fer-ho bé, aquest cop.

—Ricky… aquest tema és mort i ben mort.

Derrotada, l'Erika va enterrar el cap entre les mans. Quan va parlar, al principi no va voler mirar en Blomkvist als ulls.

—Estic molt i molt emprenyada amb tu. No perquè escrivissis l'article sense fonament… jo hi vaig ficar cullerada igual que tu. I tampoc perquè deixis la feina d'editor, que en aquestes circumstàncies és una decisió encertada. Puc acceptar que fem que sembli un conflicte o una lluita de poder entre tu i jo… comprenc la lògica quan es tracta de fer creure a en «Wennerstròm que simplement sóc una cara maca que no comporta cap mena d'amenaça i que és amb tu amb qui cal anar amb compte. —Va fer una pausa i ara el va mirar directament als ulls—. Però crec que comets un error. En «Wennerstròm no s'ho empassarà. No pararà fins a destruir Millennium. L'única diferència és que a partir d'avui jo hauré de lluitar tota sola, i saps que et necessitem més que mai al consell de direcció. Molt bé, no em fa res lluitar contra en Wennerstròm, però el que m'emprenya tant és que abandonis el vaixell de cop i volta. Em deixes plantada quan les coses estan pitjor que mai.