Joan Pinyol - Els pobles oblidats

Col·lecció la Talaia, 5

XAVIER CORTADELLAS

I JUDIT PUJADÓ (Coord.)

Els pobles oblidats

Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya

Il·lustracions de LLENAS LLENSA

La Bisbal d’Empordà, 2014

Autors

Marta Alòs

Claudi Aventín-Boya

Andratx Badia

Carles Barrull

Aitor Carrera

Joan Carreres

Xavier Cortadellas

Manel Figuera

Marcel Fité

Oriol Margalef

Miquel Martín

Cristina Masvidal

Marta Momblant

Isabel Olesti

Joan Pinyol

Judit Pujadó

Adrià Pujol

Montserrat Rumbau

Pau Urgell

SUMARI

Introducció Com arbres que caminen

Els pobles oblidats

ÀRREU. EL PALLARS SOBIRÀ MARTA ALÒS

Entre dos mons

LA BARTRA. L’ALT CAMP ISABEL OLESTI

El miracle de la Bartra

BRIOLF. EL PLA DE L’ESTANY JOAN CARRERES

Vida passada entre el bosc, els camps i el riu

CANALS. LA CERDANYA MANEL FIGUERA

Jocs de fugida i soledat

CERNERES. L’ALT URGELL JOAN CARRERES

A la solana del Cadí

DORVE. EL PALLARS SOBIRÀ MARTA ALÒS

Un bocí de cel

ESBLADA. L’ALT CAMP JOAN PINYOL

Un passat a canvi d’un feix de bitllets

FATXES. EL BAIX CAMP ORIOL MARGALEF

Sang al coll de Fatxes

FONTSCALDETES. L’ALT CAMP ORIOL MARGALEF

El retorn del Nen Jesús

GALLICANT. EL BAIX CAMP ISABEL OLESTI

El poble que es fon

HERBA-SAVINA. EL PALLARS JUSSÀ MARTA ALÒS

La plenitud del silenci

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. EL BARCELONÈS

MARCEL FITÉ

Un poble per descobrir entre el ciment i l’asfalt

JAFRE. EL GARRAF JOAN PINYOL

Pols de pedres senyorials

LO MAS DEL LLAURADOR. EL MATARRANYA MARTA MOMBLANT

Un llaurat cum laude

ELS METGES. EL BAIX EMPORDÀ XAVIER CORTADELLAS

Una parròquia amb dos noms

MONTANT DE TOST. L’ALT URGELL MARCEL FITÉ

La vall de les nenes

MONTARGULL. LA CONCA DE BARBERÀ MONTSERRAT RUMBAU

Amb els molins com a únics testimonis de les ruïnes

ORONERS. LA NOGUERA CRISTINA MASVIDAL

Dos pobles perduts

ORRIT. EL PALLARS JUSSÀ CARLES BARRULL

Lluny de tot

EL PUTXOT. EL BAGES JUDIT PUJADÓ

La bombolla del vi

RAONS. L’ALTA RIBAGORÇA ANDRATX BADIA

Al tercer cant que faça lo gall

SALSELLES. EL BERGUEDÀ JUDIT PUJADÓ

Entre balmes, aigües i tresors

SANT MARÇAL. EL VALLÈS ORIENTAL PAU URGELL

La vall dels pobles sense nom

SANT MARÇAL DE QUARANTELLA. EL PLA DE L’ESTANY ADRIÀ PUJOL

La capital d’enlloc

SANTA MARGARIDA DE CABAGÈS. L’OSONA MIQUEL MARTÍN

Entre la fusta i la pedra

SANT ROMÀ DE TAVÈRNOLES. EL PALLARS SOBIRÀ MARTA ALÒS

La nostàlgia de les pedres

SOLANELL. L’ALT URGELL MARCEL FITÉ

Un poble que torna a viure

SANTA MARIA DE VIDABONA I SANT JULIÀ DE SALTOR. EL RIPOLLÈS XAVIER CORTADELLAS

Sis masos per a dos rectors

LA VALL DE TORAN. VAL D’ARAN AITOR CARRERA

I CLAUDI AVENTIN-BOYA

De Pontaut fins a Sant Joan. Versió catalana.

De Pontaut enquia Sant Joan. Original aranès.

SANT JOAN DE TORAN. VAL D’ARAN AITOR CARRERA

I CLAUDI AVENTIN-BOYA

Una capital per als pobles perduts. Versió catalana.

Un caplòc entàs vilatges perduts. Original aranès.

ELS AUTORS

LOCALITZACIÓ AL MAPA DE CATALUNYA

COM ARBRES QUE CAMINEN

Ara fa dos anys editàvem Els pobles perduts. Guiats per les paraules de l’escriptor John Berger i pels coneixements del fotògraf Ernest Costa, endegàvem, amb aquell llibre, la recerca de persones que havien viscut a diferents pobles del Principat, de la Catalunya del Nord i de la Franja que havien anat quedant deshabitats amb el pas dels anys. En total, van ser trenta indrets de la Catalunya històrica, units també pel fet que semblava que el nostre món havia anat deixant-los al marge. Ni que fos en un text de poques planes, volíem recuperar-ne una mica la història, les llegendes, els noms de les cases, les feines, les festes que s’hi feien i algunes de les coses que s’hi explicaven. També volíem que quedessin escrites algunes de les anècdotes que encara es recordaven de les persones que van fer que cadascun d’aquells pobles sumessin la seva part de quefers, de neguits i d’il·lusions als quefers, als neguits i a les il·lusions de tot el país. L’abandonament de tots ells, l’esfondrament dels sostres de moltes de les seves cases, la buidor de les seves esglésies i els cementiris embardissats eren i són el símbol d’un fracàs més col·lectiu que no pas personal perquè ha estat entre tots que no hem sabut donar continuïtat a unes formes de vida que sovint van començar fa molts segles. Pensàvem i pensem, però que la història és cíclica i que, per tant, potser algun dia alguns d’aquells pobles tornaran a ser habitats. Ho escrivim pensant que serà així. I ho escrivim pensant també que qui visiti avui algun d’aquells pobles, havent llegit el text que hi ha a Els pobles perduts o a Els pobles oblidats, que presentem ara, el podrà conèixer millor. I conèixer, al capdavall, és la forma més propera a estimar.

Els pobles perduts va ser un èxit. Gràcies a aquell llibre, vam recórrer tot el país perquè el vam presentar a molts de llocs. I gràcies a ell també vam anar descobrint la importància que havia tingut per a moltes persones, gent que, com nosaltres, havia recorregut el país amb Els pobles perduts a les mans, gent que participava del nostre mateix entusiasme a l’hora de descobrir les coses que es deien que havien passat en aquells pobles, en aquelles cases i entre aquelles pedres silenciades pel pas del temps.

Però no només això. Perquè a les diferents presentacions que vam fer, vam conèixer també molta gent que ens ha anat parlant amb entusiasme i enyorança de molts altres pobles, que ens ha explicat moltes altres històries i que ens ha parlat de molta altra gent que també va haver d’aprendre a viure lluny d’on va néixer. D’aquí, Els pobles oblidats. Com en Els pobles perduts, també en aquest llibre la majoria de pobles de què parlem han anat quedant deshabitats a causa de l’èxode rural del segle XX. Aquest procés va accelerar-se i, sovint, va culminar als anys seixanta del segle passat, que és quan van quedar deshabitats la majoria dels pobles que hi apareixen. Potser sense la Guerra Civil i la pobresa i la misèria de la postguerra, més d’un d’ells hauria quedat sense habitants una generació abans. D’altres, han quedat sense gent a causa de la construcció de pantans o d’altres infraestructures.

Com en Els pobles perduts, també per fer Els pobles oblidats hem convidat diferents escriptors nascuts a diferents comarques catalanes perquè volíem que hi reflectissin així mateix les paraules i les maneres de dir de cada terra. En total, hem estat una vintena d’autors. I entre tots, hem parlat de trenta pobles. Cadascun de nosaltres, ha tornat a uns pobles abandonats, sovint acompanyat d’alguns dels seus antics habitants i sempre amb la idea d’escriure un relat ben viu que ens permetés conèixer el passat més immediat i el present de cadascun d’aquests pobles.

Més que una continuïtat, però Els pobles oblidats és una conseqüència. I ens agrada molt que hagi estat així perquè d’alguna manera, aquesta conseqüència ens ve a dir que tots aquests pobles són encara vius en el record de molta gent. Deu ser per això també que no és estrany que en uns quants d’ells associacions i entitats diferents fan el que poden per reconstruir els seus edificis i per preservar-los del pas del temps i de la destrucció que comporta.