Per Petterson - Sortir a robar cavalls

Vam creuar el prat fins a la segadora i vam saludar els Barkald, la mare d’en Jon ens va donar la mà tot agraint-nos que haguéssim assistit a l’enterrament de l’Odd. Tenia el posat seriós, els ulls una mica inflats, però no se la veia desfeta. El sol li havia emmorenit la pell i el bronzejat l’afavoria, el vestit blau, els ulls blaus i brillants, i això que no era gaire més jove que la meva mare. Estava radiant i per mi va ser com si fos la primera vegada que la veia ben bé, i em vaig preguntar si era a causa del que havia succeït, si un fet com aquell podia fer que algú brillés amb llum pròpia. Vaig haver de mirar a terra per evitar els seus ulls, vaig dirigir la vista al prat i me’n vaig anar cap a la pila d’estaques on tenien els arreus; vaig agafar una forca i m’hi vaig estintolar, la mirada en el buit, tot esperant que en Barkald s’hi posés. El pare es va quedar a xerrar una estona més, fins que també va anar a buscar una forca entre dues bobines de filferro, la va clavar a terra i es va posar a esperar igual que jo, evitant que es creuessin les nostres mirades, i llavors en Barkald, assegut a la sella de la segadora, va arriar el cavall, va abaixar els tallants i es va posar en marxa.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.