Marta Orriols - Dolça introducció al caos

—Som covards, Marta. I no dic que jo vulgui tenir-ne, però s’ha de poder parlar amb propietat. Mira els meus pares, per exemple. Segur que per tenir, tenien molt menys que nosaltres. Tu i jo sortim, viatgem, de tant en tant comprem coses que no necessitem per a res, amb l’aigua al coll i pencant com bèsties, però fem el que més o menys ens dona la gana. A ells no els faltava valentia per tirar endavant, i sí, esclar, em diràs que és un tema generacional, però tenir fills és més vell que el món, el que passa és que ara ho posem a un altre nivell, al nivell d’una experiència més.

La Marta nega amb el cap fent petits glops de cafè.

—L’error, Dani, és voler-ho tenir tot. Tenir un fill per sentir-te complet. Això per mi és egoisme.

Ell no l’hi diu, però pensa que l’egoisme és impossible de conciliar amb l’afecte d’una família, i que no costa tant reconèixer que el que de veritat fa por és deixar de ser qui són per bolcar-se en algú altre, omplir la vida de pors que ara no tenen, iniciar alguna cosa conjunta i per sempre.

—Doncs a mi m’ha semblat entendre que no ho vols tirar endavant per potenciar la teva carrera com a fotògrafa, no?

Ella s’ofèn. Li pregunta indignada com s’atreveix a jutjar-la en unes circumstàncies que són només de la seva incumbència, d’ella i de ningú més. Que si es pensa que és fàcil, tot això, que tant de bo es reduís tot a una qüestió professional. I que no torni a posar en dubte el que ella pensa sobre aquest tema.

—M’agradaria veure’t al meu lloc. No és el teu futur el que està en joc.

Ell afluixa, i tot i que li sembla important comprendre què vol dir amb això, entén que hi ha una barrera que no pot traspassar. Coneix la fúria de la Marta, les jerarquies que s’estableixen entre ells dos quan hi ha hagut discussions mínimes. En pocs minuts la terra ha tremolat sota els seus peus. Considera que discutir sobre això és d’una altra magnitud, que no es tracta d’un simple càlcul de pèrdues i guanys. Ella surt al balcó a fumar i la conversa queda distorsionada i incompleta. S’han limitat a cobrir lleugerament l’esvoranc, a parlar de la coberta d’un llibre que de moment va d’una ucronia de la seva pròpia vida, no pas d’una decisió que serà per sempre i que ja no podran revertir. No són conscients, encara, que es veuran obligats a passar cadascuna de les pàgines d’aquest llibre, a llegir-ne tots els annexos, les anotacions i les notes al peu de la pàgina. No sospiten que acabaran sent dos experts en anatomia forense.

Matinada de dilluns Setmana 9

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.