Peter Wohlleben - La vida secreta dels arbres

Tornem al tema de l’escola. Si els arbres són capaços d’aprendre (només cal observar-los per saber-ho), cal plantejar la pregunta següent: on desen el que han après i com poden recuperar els coneixements que han adquirit? Al cap i a la fi, no tenen cervell per emmagatzemar-hi dades i controlar tots els processos. La qüestió afecta totes les plantes, i per això alguns investigadors s’ho miren amb escepticisme i molts enginyers forestals dirien que la capacitat d’aprendre de la flora pertany al món de la fantasia. Un cop més, sort en tenim de la científica Monica Gagliano, que va investigar les mimoses, un arbust tropical molt adequat com a objecte d’investigació perquè reacciona quan se’l molesta. A més, en un laboratori és més fàcil examinar mimoses que arbres. Quan noten que les toquen, es protegeixen tancant les petites fulles bipinnades. En un experiment, van deixar caure una gota d’aigua a intervals regulars sobre el fullatge de la planta. Al principi, les fulles es tancaven temorenques, però al cap d’un temps els arbustos havien après que la humitat no els suposava cap perill. A partir d’aleshores, les fulles es mantenien obertes malgrat les gotes. Gagliano encara es va sorprendre més quan va observar que les mimoses recordaven la lliçó fins i tot després d’unes setmanes sense sotmetre-les a més proves, i eren capaces d’aplicar-la. 11 És una llàstima que no es puguin portar faigs o roures sencers al laboratori per prosseguir la investigació d’aquest aprenentatge. No obstant això, almenys pel que fa al tema de l’aigua, hi ha una investigació sobre el terreny que, a més del canvi de comportament, posa de manifest una altra cosa: quan els arbres tenen molta set, criden. Nosaltres no sentim els crits perquè els emeten en una freqüència ultrasònica. Investigadors de l’Institut d’Investigació de Boscos, Neu i Paisatge de Suïssa van enregistrar els sons i els van explicar de la manera següent: quan el flux d’aigua que va de les arrels a les fulles s’interromp en el troc, es produeixen vibracions. Es tracta d’un procés purament mecànic i probablement no té cap significat. 12 O potser sí que en té? L’únic que sabem és com es produeixen aquests sons, i si examinem amb lupa com els produïm nosaltres mateixos, veurem que els processos no són tan diferents. En el nostre cas, és l’aire que surt per la tràquea el que fa que les cordes vocals vibrin. Quan penso en els resultats de la investigació en què es van enregistrar lleus espetecs a les arrels, tendeixo a concloure que, en aquell cas, les vibracions també eren alguna cosa més. Per exemple, crits de set o potser fins i tot un avís urgent per alertar els companys que l’aigua s’esgota.

10. Http://www.ds.mpg.de/139253/05[Consulta: 9-12-2014].

11. Http://www.news.uwa.edu.au/201401156399/research/move-over-elephants-mimosas-have-memories-too[Consulta: 13-12-2014].

12. Http://www.zeit.de/2014/24/pflanzenkommunikation-bioakustik.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.