Mercè Rodoreda - Cartes a l'Anna Murià

També llegim en aquestes cartes que ni a Rodoreda ni a Obiols no els agraden els negres. Per això, quan Anna Murià i Agustí Bartra són informats que ja no hi ha més expedicions cap a Mèxic i el 1940 s’embarquen cap a la República Dominicana, Rodoreda i Obiols no se’n van amb els amics de Roissy —ni se’n tornen a l’Espanya de Franco, on l’una té el fill amb l’àvia i l’altre la filla amb la dona. És a França que decideixen intentar sobreviure i estimbar-se en el fenomenal suplici amorós de què parlen aquestes cartes. Pocs mesos després, un cop han travessat a peu els ponts destruïts per les bombes alemanyes, a Rodoreda li sap greu de no haver marxat cap a Amèrica amb la confident de Roissy —amb l’amiga que no l’ha jutjada i que, en lloc de renyar-la pel que va repetint sobre els negres, li explica que exiliar-se a un país on hi ha gent de tots colors és la millor cosa que ha fet a la vida i que li té preparat un matalàs dels dos que ha aconseguit escrivint algun article i fent de massatgista.

Entre 1939 i 1956, quan Madame Prats i Obiols s’instal·len a Ginebra, Rodoreda escriu una sèrie de cartes a Murià en què, amb traços i tons diferents (des de la intimitat més profunda fins a la més estricta professionalitat), li explica com arriba a enyorar la revifalla d’una joventut sense joventut que van viure juntes a Roissy i com pateix per les privacions que passa la seva mare a Barcelona, li demana cafè i teles per fer-se vestits, li pregunta pels fills, li parla de la misèria que viu amb el seu amant i enemic i li va deixant clar que es venjarà dels anys inútils viscuts a l’exili i que no hi haurà qui l’aturi.

Llegir el Senyor de La mort i la primavera (que amenaça i protegeix el poble des del capdamunt de la muntanya partida), la Cecília Ce d’ El carrer de les Camèlies (a qui de petita vestien de flama per fer-li passar vergonya) o l’Adrià Guinart de Quanta, quanta guerra... (que arriba al front adormit) des d’aquí, des d’aquesta set de venjança i des d’aquesta trencadissa del cor, potser ajuda a situar una escriptora de qui no deixa de saber-se ben poc de què va fer des que el 1939 va haver de marxar de Catalunya.

Blanca Llum Vidal i Maria Bohigas

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.