Agnès Brossa - Compartir la vida educa

Agnès Brossa Marí és psicòloga especialitzada en infància i adolescència i en família. Amb més de trenta anys d’experiència, compagina l’atenció a infants i adolescents amb la psicologia jurídica en l’àmbit familiar. És autora d’Em dic Joan i crec que soc dolent (2017).

Amalia Gordóvil Merino és Doctora en Psicologia Clínica per la Universitat de Barcelona. Actualment exerceix com a psicòloga familiar especialitzada en infància i adolescència i és professora col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya.

Aquests darrers mesos –que hem hagut de passar tantes hores en família– ens han fet descobrir i valorar alguns dels millors trets del comportament dels infants i adolescents que tenim a casa. Han sigut ajuda i consol; han donat exemple de resiliència i de superació; han après a ser més creatius, més pacients, més empàtics.

Les psicòlogues Agnès Brossa i Amalia Gordóvil analitzen aquestes conductes i expliquen com podem incorporar-les en el nostre dia a dia. Perquè compartir més temps amb els fills i les filles ens ha fet créixer com a persones i com a societat; perquè compartir temps és compartir aprenentatges i emocions; i perquè compartir la vida és educar.

Compartir

la vida

educa

Agnès Brossa

Amalia Gordóvil

© 2020, Agnès Brossa i Amalia Gordóvil

© d’aquesta edició:

Eumo Editorial. C. Doctor Junyent, 1. 08500 Vic

www.eumoeditorial.com- eumoeditorial@eumoeditorial.com

—Eumo és l’editorial de la UVic-UCC—

Primera edició: gener de 2021

Disseny de la coberta: Control Z - Comunicació

Imatge de la coberta: Freepik

Correcció: Mercè Rial i Gemma Medina

Maquetació: Grafime

Producció de l’ePub: booqlab

ISBN: 978-84-9766-732-6

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra ( www.conlicencia.com; 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

Píndoles positives per a després d’un confinament PÍNDOLES POSITIVES PER A DESPRÉS D’UN CONFINAMENT

El confinament ens ha fet créixer com a família EL CONFINAMENT ENS HA FET CRÉIXER COM A FAMÍLIA Gel hidroalcohòlic, mascaretes, distància de seguretat, nombre de contagis, aplanar la corba: amb aquesta enumeració a tots ens ve al cap una paraula: coronavirus. Pares que coneixen més els seus fills, adolescents que controlen la ràbia, madrastres que fan un pastís amb el fill de la seva parella per regalar-lo a la mare del nen, famílies que juguen al parxís abans de sopar: ara ja no ens ve cap paraula al cap i, en canvi, tot són situacions reals que han viscut famílies amb nens i adolescents en temps de confinament. Tothom ha viscut de més a prop o de més lluny les conseqüències negatives de la COVID-19, sigui per la pèrdua de persones estimades o perquè ara les podem veure menys o no les podem abraçar tant com voldríem, o per la incertesa en l’àmbit laboral o les pèrdues econòmiques que tot això comporta (els mitjans de comunicació ens ho expliquen cada dia, com si no ho tinguéssim prou clar). Però malgrat trobar-nos davant d’aquest panorama, en què la tristesa i la por han estat molt presents, nosaltres dues hem rebut i seguim rebent nens i nenes que ens han afirmat ben convençuts que els ha agradat molt el confinament. I també pares i mares que ens deien: «El confinament ens ha anat molt bé com a família». I comentant-ho entre nosaltres, compartint anècdotes meravelloses que les famílies ens explicaven a la consulta, va sorgir la idea de posar-les per escrit i deixar constància d’una altra cara del confinament, també viscuda i no menys real: les petites coses boniques que han passat i els aprenentatges que en podem obtenir (si volem fer-ho). Així doncs, les famílies que ens visiten i nosaltres mateixes hem après dels nens i adolescents que, si tenen prou temps per relaxar-se, i fins i tot per avorrir-se, poden ser creatius; que parar-nos a jugar amb ells ens permet veure aspectes de la seva personalitat que desconeixíem, o que el sol surt cada matí i és bonic parar un instant per mirar-lo. Tot això ens ho han mostrat ells i elles i és a la nostra mà, en la dels adults que compartim la seva vida, veure-ho i fomentar-ho. I fent la llista d’aquestes anècdotes que ens relataven les famílies va sorgir, gairebé tota sola, una llista paral·lela: la de qüestions importants que hem de tenir en compte en la criança dels nostres fills i filles i en la convivència amb ells. I així és com ens hem trobat escrivint sobre temes clau que tots els pares i les mares haurien de tenir presents per fer que els fills creixin forts i segurs, responsables i amb capacitat per adaptar-se a diferents situacions. Agnès BROSSA Amalia GORDÓVIL

1. Tinc els papes per a mi 1 TINC ELS PAPES PER A MI Ara som sempre a casa i juguem a fer casetes amb un llençol i un mànec d’escombra sota la llitera. GLÒRIA, 5 anys

De la vinculació entre pares i fills per ajudar-los a ser forts i segurs

2. La meva filla de 4 anys s’ha fet gran de cop

De la sobreprotecció com a forma de debilitació

3. Les nostres filles es van posar el davantal

De les baralles entre germans com a font d’aprenentatge en la resolució de conflictes

4. M’han comprat un regle!

De la tolerància a la frustració, o d’aprendre a regular les emocions

5. S’ha confinat sobre la rentadora

De la necessitat de confiar en un mateix

6. Trobo a faltar el parxís de les 8

De si coneixem prou els nostres fills

7. M’he fet amic del meu veí

De la necessitat de socialització dels nens i nenes

8. Teníem el Zoom engegat tot el dia

De la socialització a través de les xarxes socials

9. Em vaig arribar a cansar de la Play

De l’ús de les xarxes socials versus la creativitat

10. Les dues: hora de dinar

Dels àpats en família com a espai de comunicació

11. Maria, m’ajudes?

Del permís psicològic per estimar, en famílies amb pares separats

12. Vaig al meu ritme

Dels diferents estils d’aprenentatge i les diferents necessitats

13. He flipat amb el confinament

Dels reptes del sistema educatiu al segle XXI

14. L’edat del polític

Del desenvolupament de l’esperit crític

15. Respires?

Dels canvis familiars davant l’adolescència dels fills

16. Em vaig adonar que no necessitava la marihuana

Del consum de substàncies en els joves

17. Vaig pensar que era millor no liar-la

De la convivència amb un adolescent

18. El confinament desperta nous sentiments

De la violència filioparental

19. Ara som avis darrere una pantalla

Del valor del paper dels avis en l’educació dels fills

20. Vam quedar per veure sortir el sol