Agnes Heller - El món, el nostre món

«El seu pensament queda concentrat al llibre El món, el nostre món, fruit de les lliçons que va impartir a la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, publicat per Arcàdia i traduït per Joan Vergés, director de la càtedra. Heller creu que només podem viure plenament si som capaços de riure i plorar, la nostra manera d’expressar les dependències emocionals, és a dir, la tensió de ser al món, la tensió de crear-nos el nostre món a cavall entre el pragmatisme de la vida quotidiana i alguna mena d’espiritualitat (sigui religiosa, artística o filosòfica).» IGNASI ARAGAY, Ara , setembre del 2019.

«Són destil·lats d’una vida sencera dedicada a fer pensar els altres i tenen to d’última paraula. Hi són convocats tots els grans autors –els grans amors– i les grans idees de la seva vida, que hi apareixen com pinzellades d’un sol traç, sense pedanteries ni reverències, per assenyalar alguna cosa important o conjurar un imaginari.» JORDI GRAUPERA, Núvol , agost del 2019.

ÁGNES HELLER va néixer el 1929, a Budapest, en una família jueva de classe mitjana. Durant la Segona Guerra Mundial, el seu pare va ser deportat al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir. Va ser alumna de György Lukács des del 1947, i després de llicenciar-se en Filosofia va començar una llarga carrera que la va portar a dedicar-se a les teories social i de la història, la filosofia ètica i moral, i filosofia política.

Durant els anys seixanta va formar part de l’anomenada Escola de Budapest, un corrent intel·lectual que defensava un marxisme humanista i dissident respecte del règim comunista imperant al seu país. El seu progressiu enfrontament amb les doctrines oficials va fer que, el 1977, ella i el seu marit, el també filòsof Férenc Feher, emigressin a Austràlia per dedicar-se a la docència, en una mena d’exili que, quinze anys després, els va dur a establir-se a Nova York, on Ágnes Heller va esdevenir una figura prominent de la New School for Social Research.

El 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, va tornar a la seva Hongria natal, on passava la meitat de l’any i la resta es dedicava a fer cursos i conferències arreu del món. La seva producció dels últims anys va centrar-se sobretot en qüestions d’estètica.

Va ser distingida amb nombrosos premis i reconeixements, i entre les seves obres principals trobem A Theory of Feelings (1979), Radical Philosophy (1984), An Ethics of Personality (1996) i The Time is Out of Joint: Shakespeare as Philosopher of History (2002).

Heller va ser tota la vida un esperit lliure, crític i sempre jove. La mort la va sorprendre mentre nedava –una de les seves grans aficions− a les aigües del llac Balaton, el 2019.

Ágnes Heller

Traducció de Joan Vergés Gifra i Maria Vicenta Lucas Català

L’edició d’aquest llibre és fruit d’una col·laboració editorial entre la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, Universitat de Girona

i Arcàdia

Edició digital: setembre del 2020

Primera edició: juny del 2020

Títol original: The World, Our World

© 2008, 2020, Ágnes Heller, pel text

© 2008, 2020, Joan Vergés Gifra i Maria Vicenta Lucas Català, per la traducció

© 2020, ATMARCADIA, SL, per aquesta edició

Muntaner, 3 1º 1ª

08011 - Barcelona

www.arcadia-editorial.com

Realització de la coberta: Víctor García Tur

Disseny de la coberta: Astrid Stavro / Atlas

Composició: LolaBooks

eISBN: 978-84-122305-4-3

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació a través de qualsevol mitjà, en qualsevol llengua, sense permís previ i per escrit dels titulars del copyright. CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) gestiona qualsevol ús secundari d’aquesta publicació: www.conlicencia.com

PRESENTACIÓ

Joan Vergés

1.EL MÓN COM A VIDA I MORT

2.LA VIDA QUOTIDIANA, AHIR I AVUI

3.L’ENCARNACIÓ EN LA TRADICIÓ OCCIDENTAL

4.QUÈ ÉS LA POSTMODERNITAT, UN QUART DE SEGLE DESPRÉS

5.EL PAPER DE LES EMOCIONS EN LA RECEPCIÓ DE LES OBRES D’ART

6.EL CANVI ESTRUCTURAL DE L’ESFERA PÚBLICA I L’EMERGÈNCIA DE LA CULTURA DE L’ACUDIT

7.BIOPOLÍTICA VERSUS LLIBERTAT. UN NOU CAPÍTOL EN LA HISTÒRIA D’UNA VELLA CONTROVÈRSIA

8.ELS DOS PILARS DE L’ÈTICA MODERNA

9.ELS METARELATS EUROPEUS SOBRE LA LLIBERTAT

10.EL FALS OCELL BLAU DE LA FELICITAT

EPÍLEG

UN TESTIMONI

En el relat autobiogràfic amb què es tanca aquest llibre, Ágnes Heller explica que en una batuda dels nazis hongaresos a Budapest durant la Segona Guerra Mundial, la joveneta jueva que ella era aleshores va estar a punt d’intentar fugir saltant a les aigües gelades del Danubi. El 19 de juliol de 2019, amb noranta anys ja fets, Ágnes Heller es va endinsar al llac Balaton i va començar a nedar. Lluny, cada cop més lluny. No en va tornar mai més. El seu amic Jürgen Habermas, en l’esquela que va publicar tres dies després al Frankfurter Allgemeine Zeitung , va escriure: «[ella] no n’hauria fet cap lectura romàntica [del seu final]; però, si se’m permet tenir un pensament de consolació, penso que hauria preferit morir justament d’aquesta manera, amb un cop sobtat de la mort». Heller era una persona amb un «caràcter fort i admirable, propi d’una dona que té orgull però també coratge i prudència», afegia tot seguit el filòsof alemany.

En molts aspectes, la vida d’Ágnes Heller és una reproducció a petita escala dels grans episodis que expliquen la història, tan ideologitzada, del segle XX europeu. Va néixer a Budapest el 1929, en el si d’una família jueva que ben aviat quedaria traumàticament amputada per la follia antisemita. Acabada la Segona Guerra Mundial es va fer primer sionista i, tot seguit, comunista. Ben aviat, però, va quedar decebuda de les polítiques autoritàries i prosoviètiques que s’aplicaven a Hongria. Una decepció que no va ocultar i que va fer que fos expulsada, no una, sinó dues vegades del Partit Comunista. En la segona ocasió, el detonant va ser el seu suport a la Revolució del 1956 i les reformes que pretenia introduir Imre Nagy. El president Nagy s’havia compromès a desmarcar-se del ferri control soviètic, institucionalitzar un sistema d’eleccions multipartidista, dissoldre la policia secreta i sortir del Pacte de Varsòvia. Davant d’això, Moscou va esclafar immediatament la revolució amb els tancs i Nagy i els seus partidaris van ser durament represaliats. El ministre de Cultura del govern de Nagy era el cèlebre filòsof György Lukács, a qui Heller sempre va reconèixer com a mestre i al voltant del qual s’havia desenvolupat l’anomenada Escola de Budapest. Lukács també va ser represaliat, però no va abandonar mai l’esperança d’una entesa amb el règim soviètic. Heller, en canvi, adoptà una posició força més crítica i va emprendre un camí propi que la distanciaria de les postures més ortodoxes del comunisme. Després del Judici als Filòsofs que va tenir lloc el 1971, amb Lukács ja mort –un judici que pretenia qüestionar la fidelitat de la lectura de Marx que havia fet l’Escola de Budapest– se li va fer gairebé impossible continuar treballant a Hongria. Per tant, el 1977 va emigrar amb el seu segon marit, el també escriptor Ferenc Fehér, primer a Austràlia i, posteriorment, als Estats Units. A la New School for Social Research de Nova York, la mateixa universitat on, anys abans, havien trobat també refugi Hannah Arendt, Leo Strauss o Hans Jonas, Heller ensenyaria Filosofia durant més de vint anys. Durant l’última etapa de la seva vida, un altre cop a Hongria, Heller es va tornar a significar políticament alçant la seva veu contra Viktor Orbán i la deriva ultranacionalista, «il·liberal», segons ella, del govern hongarès. El 2017, el batlle de Budapest, a instàncies d’un partit d’ultradreta, va fer enretirar l’estàtua dedicada a Lukács que hi havia en un parc de la ciutat, i poc després van tancar l’Arxiu Lukács. Heller s’hi va oposar fermament, no pas perquè estigués d’acord amb les idees polítiques del seu mestre, o per l’estima que encara li tingués, sinó perquè totes dues actuacions constituïen un atac frontal a la llibertat de pensament.