Miquel Parets - Crònica. Volum III

Aquexos que tinch anomenats eren los prinsipals del cas y traçadós de la trasió, a bé que·n prengueren molts altros, los quals no reberen mort; y eren estats induïts per los dits cabos, a bé que no consentiren en la trasió, però, per saber-o y no aver-o descubert, n’i agué de desterrats y altros en galera, com per avall se dirà.

Tinguts que tingueren dits presos, lo virey se donà molta pressa en fer-los fer la causa. Y lo primer que fou sentensiat fou lo batlle de Mataró; y la sentènsia fou: que se li fos donat garrot en la plaça dels Traÿdors y, aprés, llevat lo cap y posat en una gàbia de ferro, y fet quartos y aportats a la Creu Cuberta, y confiscats los béns, y arrasada la casa en Mataró, y sembrat sal. Y axí, llegida dita sentènsia en lo palàsio del virey, devant sa alteza, en lo punt fou aportat, dit batlle de Mataró, en les carçes reyals, a ont fou turmentat; lo qual descubrí molta gent y ne prengueren alguns. Y disapte, als 3 17 de mars 1646, fou executada dita sentènsia y aportat, ab carretó, per la Bòria avall; 18 y ell fou lo primer que fou donat garrot, a un catafal alt que feren entre Llotja y lo General, que és la plaça dels Traÿdós, a ont acudí molt gran concurs de gent. Y axí, se li fou donat lo garrot; y llevat lo cap y posat en gàbia, y la posaren en lo General, alt, en lo mitx de la paret, de la part que mira a llevant; y fou fets quartos y aportats a la Creu Cuberta; lo demés dels béns y casa, anaren a fer en Mataró, que allà tenia los béns y casa.

Lo segon que fou sentensiat fou Honofre Aquiles, mercader, lo qual fou condemnat en la matexa forma que lo batlle de Mataró, sinó que, ab lo turment, negossià que descubriria algunes coses si li mudaven la sentènsia. Y axí se li consedí que, sols no demanàs la vida, que en lo demés se li faria molta cortesia; y axí, se li consedí de que no se li fos llevat lo cap, ni fet quartos, sinó que se li donave terra sagrada, y que, a un bestart 19 que tenia, que se li avían de donar do-sentes lliures cada any, y que a sa muller no se li avia de llevar ninguna cosa, ni que la casa no se li fos espatllada, que era una bella casa; y era omo de molta azienda; y estave a un cantó del carer de Baseya, 20 qui gira, anant de la Argenteria a les escales de Caçador; 21 y tenia molts germans, axí caputxins capellans y monjas caputxines, los quals pregaren molt per ell, y no y agué ningun remey. Y axí, fou donat garrot en dit catafal de la plaça dels Traÿdors, disapte, als 17 de mars 1646, y de allí fou aportat en sa casa, a ont los seus li volgueren fer sepultura de ostentasió. Y sabut per lo virey, los envià a dir que si se li feya sepultura onrrosa, que·l faria desoterrar y·n faria fer quartos: que persones que moren tan infamament no se’ls ha de fer sepultura onrrosa; y axí, de bella nit, fou aportat en lo monestir de Jesús, molt secretament.

Lo terser que fou sentensiat fou misser Juseph Ferrer, lo qual se li donà garrot en dit catafal, als 7 de abril 1646. Y se li atorgà lo matex que a Honofre Aquiles; y fou enterrat en Santa Catarina, secretament. Y era homo que, de un pobre estudiant, avia vingut a tenir molta azienda, y lo treni 22 abans era estat oïdor de la Diputasió y vuy era assesor [6r] de la Diputasió, de tal modo que privave molt en aquella casa y en Barselona; que, esent-se execat de la pols de la terra, no sé en què volia arribar, més del que tenia.

Disapte, als 14 de abril 1646, se donà garrot, en dit lloch, a misser Amigant, lo qual fou condemnat com los demés, a bé que se li fou feta la matexa franquesa que al dit misser Ferrer. Y aquest era dels prinsipals de la trasió; y era omo molt rich, y era de Mandresa, a bé que abitave en Barselona; y son pare fou diputat de Catalunya lo treni passat; y també era omo que privave molt; y era molt jove, de alguns 36 anys.

De aquexa trasió no·n va patir mort ningú més, fins aquí, però ne desterraren molts. Prengueren per dit efecte, ab molta prestesa, lo diputat eclesiàstich que era aleshores, que·s deya don Gispert Amat, abat de San Pere de Galligans, 23 lo qual cabia ab tota aquexa trasió; y també prengueren lo abat de Sant Pau 24 de Barcelona, que també se deya que sabia ab tota dita trasió. Y com ells eren presones eclesiàstiques y no les podien sentensiar sens breu, 25 en lo punt que foren presos, sens aportar-los a la presó, los féu aportar, ab un cotxo a cada hu de per si, en lo castell de Salses ho de Perpinyà, guardant-los allí fins hi auria ocasió de fer-los la causa.

La prinsipal persona de que fou causa de totas aquestes coses y de la mort de aquexos, fou una dona, que era la baronesa de l’Albi, 26 que avia molt tems que estave en Barcelona, y no estave en son marit; y era germana de la muller de don Juseph d’Ardena, las quals eren aragoneses. Y era una dona molt polida, ab molta parlaria, y aquexa se digué que avia induït al diputat y an en Nofre Aquiles y a molts altres. Y en lo tems que Nofre Aquiles estigué amagat —que era cridat—, ella lo volgué possar en cobro y traure’l de Barcelona, però, com lo pecat era gran, Déu permeté que no tingués lloch, de tal manera que·s digué que, tota una tarda, lo aportà en son cotxo, amagat devall les faldilles per tràurer-lo fora siutat, y que may les mules volgueren exir per ningun portal, per molt que·ls pegasen; y axí, agueren de tornar dintre, y sucseý la desditxa que·l prengueren, y fou sentensiat. Y lo dit Aquiles, en lo turment, descubrí a la dita dona Ipòlita, baronesa de l’Albi, la qual fou presa y aportada en palàtio, y, ab guardes de vista, estigué molts dies presa. Y era dona de gran llinatje, que, si fos estat omo, tanbé aguera rebut mort, com los altros; però, com era dona, se tingué atendènsia a la poca consideratió y manco de saber, y axí, fou desterrada de Barcelona y, ab orda de sa alteza, fou acompanyada per dos cavallés prinsipals de aquesta siutat, fou aportada en Tarragona; 27 y se n’aportà lo fill d’en Nofre Aquiles, lo qual ell le y encomanà com a fill propi, y, ja que ella era causa de la mort de son pare, tenia obligatió de mirar per lo minyó, que tenia alguns onze ho dotze anys.

Moltes altres presones desterraren de Barcelona per dit effecte, los quals los feyen anar en França, los huns ab tems tatxat, y los altros tant com sa alteza voldrà. Y entre ells, fou don Visens Magarola, 28 y altro cavaller que·s deya Ronis, 29 y Juseph Maçana, 30 siutadà, que fou conseller lo any 1640, en lo tems dels motins; y també fou desterrat Rafel Roura, 31 mercader, que fou conseller la primera vegada que lo rey de Castella jurà en Barcelona; y també ne fou tret T. Roger, mercader, 32 y T. Font, esparter, y molts altros; y aquexos, no per aver feta ninguna vellaqueria sinó per a que sabien en la trasió y no la avien denunsiada, y per aver rebudes cartes de terra de l’enemich, a ont estave privat, y no u avien descubert.

També fou condemnat a set anys de galera a Grabiel Sencana, 33 que era baluarder del baluart de Mitxjorn, y era molt amich del batlle de Mataró y de Nofre Aquiles, y avia de fer alguna trasió en dit baluart. També sentensiaren a sinch anys de galera a Juseph Torner, espaser, que·s deya que ell anave ajuntant y convidant molts brivons, quant avien 34 de tenir alguna junta. Y també posaren en galera, per tres anys, a T. Exut, vedrier; aquex era per xarrar y dir moltes bestieses de aquestes coses. Y aquexos tres se’ls ne aportaren juns, entre altros, ab una barcha fransesa, a Marsella, que allà eren les galeres. Molts altros ne castigaren y desterraren, que seria may acabar. Tornem en lo del diputat, que, en lo punt que fou pres y tret fora, 35 ne tragueren altro, y en son lloch hisqué lo sacristà de la Seu de Urgell, que·s deya [...]. 36

Al cap de tems que sa alteza fou tornat de la campanya de presa de Balaguer, féu una espulsió de tres eclesiàstichs, capitulars de la Seu de assí; y se digué que per tenir notísia de que anviaven cartes en [6v] terra dels enemichs, y també per a que avien donada posesió de un canonicat a don T. de Paralada, 37 germà del compte de Paralada, que estave en lo enemich, y no podia éser que aquex no fos també de la part de Castella. 38 Y tenían carta de la reyna de que se servisen no donar posesió a ninguna dignitat que fos de part de mals efectes; y sa alteza, sabent que volien donar posesió de dit canonicat al dit don T. de Paralada, los féu una enbaxada dient-los no donasen posesió a dit cavaller; y ells, no obstant que tingueren dit avís, donaren dita posesió, per lo qual sa alteza ne restà molt sentit. Y, per lo tant, envià 39 a sercar, sa alteza, a dit Capítol en palàtio, y ells hi anaren, tots los capellans y canonges, capitularment, ab lo vedell 40 devant. Y com foren a palàtio, comensà’ls a llegir algunes cartes, devant, ab molt sentiment y còlera devés ells, tractant alguns de traÿdós. Y axí, féu pendre, allà matex, al capiscol Osona 41 y al canonge Tavarner 42 y al canonge Coll, 43 y los féu apartar dels altros; y manà, al dit senyor canonge de Paralada, que també avia manat que y fos, li manà que, vista la present, se n’anàs a estar en Girona y que no residís aquí. Y als dits tres canonges, abans que lo Capítol no se n’anàs de palàtio, los féu posar en un cotxo y, ab alguns offisials de sa guarda, los féu aportar en Drasana, a ont hi avia una faluga ho esquif a punt, y de prompte los féu enbarcar y aportar en un vaxell que ja estave a la vela, voltejant. Y deien los féu anar en Roma, 44 sense parlar ni veure ningú dels seus, a bé que, al vespre, agueren lisènsia per aportar-los roba blancha y dinés y sombreros, perquè no tenían sinó la roba que aportaven y lo barret de quatre corns. 45 Y axí, ells se n’anaren en Roma y lo Capítol restà molt acorregut. 46 Al dit capiscol Osona ja la n’avían tret en altra ocasió per lo matex efecte, que estigué molt de tems fora, y aprés tornà, y encara tenia sempre la voluntat a Espanya. Y alguns altros capellans també ne tragueren, que n’i avia molts de sa mala part. 47