Miquel Parets - Crònica. Volum III

Sa alteza, als nou de dit mes, arribà dins las ortas de Lleyda, del costat de Fraga, en los llochs que los enemichs juntaven llurs tropas per aquesta campanya; a ont arribà molt al propòsit perquè, dos dies abans, ells avien tret de Lleyda dos regimens de llurs millós tropas y, en son lloch, n’i posaren de noves; y, de do-sens cavalls que y avia, sols n’i restaren sent y deu o sent y vint, una partida dels quals, lo dia de abans, foren batuts per lo coronell Baltasar, 6 perquè sa altesa avia dexat dit regiment dins la plana de dallà Segre, ab orde de poder ocupar lo puesto de la colegieta, per rebre los regiments de Rebé y Rhom que avían tingut orde de exir de Flix per ajuntar-se ab les novas recruas 7 que avien de arribar, a fi de fer un quartel en aquella part y rèbrer-hi les barques que·s feyen venir per la plana per fer nòstron pont. Lo que rehisqué molt bé, per los cuydados y 8 prengué lo senyor compte Xavot, mariescal de camp, que sa alteza envià per governar aquell quartel.

Al tems que dividí sos quartels, que fou als 10 de aquest mes de maig 1646, envià, de la part de Gardeny, 9 una part de l’exèrsit, baix lo govern del senyor de Covonge, 10 llochtinent general, asistit del senyor marquès de Gosures y dels senyós de Santa-Colombe 11 y Chavagnach, mariescals de batallas, y venint ab lo señor de Boisach, axí matex mariescal de camp, governant la cavalleria llaugera, y los senyós de Chambon y cavaller de Mauguiron, altres mariescals de batalla, per pendre son quartel ab lo restant de les tropas, a una mosquetada del riu, del costat que volia fer son pont.

Als 11, sa alteza, avent trobat nesesari de fer un patit quartell entre lo seu y aquell del senyor de Couvonge, perquè són escartats 12 la hu de l’altro, ne donà lo governament al senyor de Chambon, com a més antich mariescal de batalla; y lo senyor de La Valière, que era vingut de Flix per servir en aquest siti, restà prop de sa alteza, y lo senyor de Santa-Colombe, que avia dexat al senyor de Chavagnach prop del senyor de Couvonge, y lo cavaller de Mauguiron, avent estat ordenat per servir a lo quartel del senyor Xavot. Lo dit die, lo senyor de Couvonge, que avia tingut orde de atacar lo die abans lo castell de Alcarràs, 13 que és sobre lo camí des de son quartel a Fraga —lo qual era molt nesesari als enemichs—, a ont hi tenien de guarnisió alguns sinquanta hòmens, lo qual donà lo ataque al señor de Chavagnac. Y se rendiren lo matex die, després de aver sufrides algunes canonadas, a ont morí lo senyor Chomel, primer capità governant lo regiment de Santa-Mesme, encara que ells hi aurien pogut tenir quinze dies. Envià aquells presoners a sa alteza y los confirmaren la capitulasió que se’ls era estada acordada, de éser enviats en Espanya passant per Catalunya y França.

Als 12 de dit mes, aquells que los enemichs avien dexat dins lo castell d’Albetarri 14 y dallà de Segre, foren enviats per lo matex camí, avent-se rendits, a la matexa condisió, al senyor compte de Xavot, que prengué son quartel a Vilanoveta, casi de front del pont de Lleyda.

Avent, lo dit senyor compte Xavot, rebudes nostras barques als 13, sa alteza féu treballar ab tanta diligènsia a la fàbrica del pont, que per los cuydados particulars del senyor Xanfort, llochtinent de la artilleria, que s’i aplicà de tota sa afissió y ab sa diligènsia ordinària, que fonch, lo endamà, posat. Y per aquest efecte, la comunicasió de nostros quartels fou acabada.

La nit de 17, lo senyor compte de Xabot, avent tingut orde de fer regonèxer y atacar la mitjalluna del cap del pont de Lleyda, per aquest effecte destacà sent hòmens del regiment de Rebé, governats per lo senyor de La Bauma, 15 ajudant de camp y llochtinent coronell de dit regiment, que féu son ataque ab gran valor. Y lo dit senyor compte Xabot lo seguí per fer-lo sustenir, y avent pres a mà dreta, donà dins de un trevall dels enemichs que no era estat ben regonegut, a ont fonch mort de una mosquetada en lo cap. Aquesta pèrdua possà alguna confusió [8r] en nostra gent, que los féu perdre lo tems per a sustenir lo ataque del senyor de La Baume, lo qual fonch forçat de aver-se de retirar, després de aver perduts dos sargentos y alguns soldats; y moriren, de l’enemich, sinch offisials y alguns vint soldats. 16

1.A partir d’aquí Parets segueix el fullet Relació per dies de tot lo que ha passat dins la Armada de sa Magestat en Cathalunya, governada per lo Serenissim senyor Comte de Harcourt, Virrey y Capità General, desde ques posà en campanya fins als 29 de Maig 1646 al Camp devant Lleyda , Barcelona, Antoni Lacavalleria, 1646 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 10858). Sobre la campanya fallida del virrei Harcourt per a la recuperació de Lleida que Parets segueix a partir de diferents fullets, vegeu J. Sanabre, La acción de Francia... , op. cit., pp. 309 i seg.; Raquel Camarero, La Guerra de Recuperación de Cataluña 1640-1652 , Madrid, 2015, pp. 277 i seg.; Juan Luis Gonzalo, Àngels Ribes i Òscar Uceda, Els setges de Lleida 1644-1647 , Lleida, 1997, pp. 101 i seg., i també la informació que ofereix Magí Sivillà, Historia General... , op. cit., pp. 861 i seg.

2. en dita trasió : afegit per Parets.

3. esent vingudes moltes tropes ... pertrets de guerra nesesaris : afegit per Parets.

4. a les dues ores ... venían a poch a poch : afegit per Parets.

5. propòsit : «proporció», al fullet.

6.Baltazard, oficial de l’exèrcit francès.

7. recruas : «recrutes», ‘reclutes’.

8. y : llegiu «hi».

9.Al sud-oest de la ciutat de Lleida, el puig de Gardeny, al marge dret del Segre.

10.Couvonges, lloctinent del virrei comte d’Harcourt.

11.Sainte-Colome, governador de Flix.

12. escartats : ‘apartats, distants’.

13.D’origen musulmà o aixecat immediatament després de la conquesta, se’n va fer una construcció més gran vers el s. XIII. Actual municipi del Segrià.

14.Albatàrrec.

15.Charles François de La Baume Oliet de Nointel.

16.Parets no copia el fragment final del fullet que ha resseguit. El fragment que falta comença per «Sa Alteza vent que los quartels...» i finalitza amb «... a fi de posar en estat de venir socórrer Lleyda, o fer alguna diversió».

[14.] La mort y onrres feren en Barcelona al compte Xabot 1

Abans de passar avant la dita matèria, no dexaré de notar les onrres feren en Barselona al senyor compte Xabot, per a que era molt volgut y estimat en aquesta terra, que, ja en lo tems del senyor de La Mota, 2 ja estave assí; y era omo molt cortès y de bell llinatje, y no comportave, a ontsevulla que ell estàs allotjat, que sos soldats fesen vileses ni insolènsies, que si se anaven a quexar a ell, los ho pagave fins un diner, com ho féu moltes vegades estan de la part de la Ribera de Ebro y de altres parts; y, també, per lo gran servey que féu a la siutat, de socórrer tan valerosament la plaça de Flix y traure’n los enemichs que ja eren dintre —comforme se diu, més llargament, en lo llibre passat—, y, per ser lloch que los consellés n’eren senyós, le y estimaren molt; y moltes altres cosas que féu, que la gent lo avia pres molt de grat.

En éser mort dit senyor, que fou als 17 de maig 1646, de una mosquetada en lo cap —com està dit—, aportaren son cos en Barcelona ab unes andes, lo qual fou ab molt sentiment de tots, per estimar-lo tant. Y lo aportaren en Sant Fransesch, 3 a ont li feren les onrres, als 24 de dit, posant-lo ab un túmul molt alt, tot cubert de baieta negra, rodat tot de ses armes, que eren tres pexos que·s diuen cabots, 4 y, ab ses armes, posave tanbé corona reyal, que per part de mare venia de sanch reyal. Feren-li capella ardent, ab brundoneres 5 altes ab més de sinquante atxes, y altres tans siris que estaven per lo entorn del túmul. Digueren-li un offissi molt solemne, ab la asistènsia dels senyós consellés y diputats y governador de Catalunya, tots endolats; asistiren-hi tots los capitans y mestres de camp, y sargentos majós y ajudans de les companyes de la Siutat, y molts altros cabos fransesos y catalans que·s trobaven en Barcelona. Predicà ses onrres lo pare guardià de Sant Fransesch, comptant la benignitat que tenia y moltes asanyes sues; en fi, que aparagué molt bé a tots. Era hu dels galans fransesos que fosen en aquesta terra; omo de alguns quaranta anys, gran, ben tallat y molt ros: que, de tant ros, a penas se li conexia barba, a bé que·n tenia pocha; tenia uns vestits y gales que ningun fransès no les tenia millós, que quant exia de gala, lo tems que estave assí en Barselona, feya par a les gales de sa alteza. Avia de morir de aquexa manera perquè sempre se deya d’ell que, com feya ninguna envestida, sempre se posave devant de tots per animar als altros, que era un omo de gran pit, y molt valent en quant a sa persona. Y axí, fonch depositat en dita església de Sant Fransesch. Y volen vèurer com lo amave totom, que per totes les demés esglésias y parròquies de Barselona li feren les onrres ab cos present y moltes atxes, que no se n’aguera fet més per la mort de un virey. 6 Déu lo tinga en sa glòria, y a nosaltros nos vaja proseguint nostres victòries, per més aument de nostra pau.