Miquel Parets - Crònica. Volum III

Sa alteza destacà de son exèrsit alguns quatre-sens cavalls y ne donà lo govern al senyor de Santa-Colombe, mariescal de batalla, asistit del senyor de Aubigni, ajudant de camp, ab ordes de alsar los somatens de aquelles parts, a fi no solament de oposar-se a l’intent dels enemichs, sinó de combatre’ls, si Tutavila tenia ganes de resistir als nostros. Però com son intent no era sinó de saparar algunes tropas de nòstron camp, per donar més comoditat a l’exèrsit enemich de venir atacar, y procurar, abans de les vingudes de nostres tropas, de vengar-se del primer afront que los abitans de Monblanch los feren rebre a sos predesesós —los quals avien vingut atacar, la campanya passada—, los fonch forçat de se retirar, ab gran desonrra y pèrdua.

En arrivar lo dit senyor de Colombe, de aquest costat, trovà que Tutavila se avia retirat per la resistènsia avia trobat en dit Monblanch —com la matexa armada passada—, per los cuydados del senyor Mingault, governant [9r] las recrues del regiment de Ferrier que sa alteza avia enviat en guarnisió en dit Monblanch, prevenint esta diversió, y per la affisió dels abitans de dit lloch, governat per lo senyor Ricart, llur veguer, que ha donades, en esta ocasió, les matexes proves de son valor y bon zel al servey del rey com lo any passat, a una matexa factió.

Lo dit Tutavila, vist que no podia exir ab son intent, se determinà fer enviar als lleals abitans de dit Monblanch, fent saquejar y cremar tot lo rodedor de dit lloch, ab tal ecsés de inumanitat y impietat: avent permès, dins lo lloch de La Guàrdia, prop de dit Monblanch, a que matasen cruelment la major part del abitans, sens exepsió de les dones y minyons y criatures; y, de dos capellans que y avia, la hu dexaren mort de una cultellada en lo cap, y l’altre li llevaren les orelles; robaren la iglésia, fins als càlsers sagrats y lo sagrari, y, finalment, cremaren los imatjes dels sans —que·n feren trosos y las llensaren dins lo foch—, sens tenir respecte a una figura de nostro senyor Jesuchrist, que·s trobà en lo mitx de l’insendi, a ont miraculosament fonch conservat, no avent rebut altro dany sinó tornar-se negre, per prova de que era estat al mitx de les flames de l’insendi, y tenint per lo cos, que representa aquell de Jesuchrist, cantitat d’errugues, axí com poria tenir la pell de un cos que auria estat posat sobre unes graelles. Los enemichs avent confirmat, per sos damnables sacrilegis, las primeres y santas lamentasions dels catalans, de a ont la pietat no pogué sufrir, al comensament de aquestas guerras, las orribles impietats que los enemichs ajustaren a las tiranies e insuportables opressions a ont ells avien entreprès y amanaçat de acabar-los.

Després d’estes inaudites actions, lo fruyt que an fet és que an perdut més de tre-sens òmens de la guarnisió de Terragona y aver-se retirat ab gran desonrra, sens poder forçar un lloch capàs de defensa. Que, per lo zel dels abitans y la visible asistènsia de Déu, és de aver dexat molt gran orror als cors dels lleals pobles de aquest costat, en los quals és reanimar —als cors dels lleals pobles— llurs justs resentimens de les injúries passades y presens de sos enemichs. La vinguda del nostro socorro los aportà gran consolatió; ell ha dexat, a cada hu, disposat de oposar-se ab valor a les antepreses que los enemichs intentaran fer, en aquelles parts, per dividir les nostras forças, ab les quals sa alteza s’és atacat en aquest siti tan inportant. La affisió de aquells pobles és tant més fervorosos —ells an donat proves en aquesta ocasió— per lo bon cuydado avem tingut a llur conservasió, obligant-los fer dit esfors extraordinari, per asistir-los y valer-los en totes les ocasions serà manester.

Lo matex dia últim de dit mes de maig, sa alteza, tenint intent, des de que se posà en campanya per anar allà, de atacar lo puesto de Alguayre, per ser un lloch molt aventatjosament situat, a la vista de nostre camp, a ont los enemichs lo avien fortificat, lo ivern passat, per la seguretat de llurs comboys des de Fraga a Lleyda; la qual conservasió los era de gran utilitat, tant per venir socórrer Lleyda per aquest endret, ab lo qual se podien juntar molt prop sens inpediment, y també per ocupar, axí matex, després de la pèrdua de Lleyda, un lloch que lo veÿnat seria incòmodo a la dita plaça y a la de Balaguer, y podían fer curças entre Fraga y Monçó, essent com és entre aquestes quatre plaçes, y en una forta situatió de una montanya espedada a tres parts, a un tir de mosquet del riu de Noguera Ribagorçana.

Avent tingut sa alteza, sempre, desitx de expelir-los de aquest puesto, y avent estat advertit de que ne avían treta part de la guarnisió per cambiar-la, no avent-hi dexat més de alguns sinquanta hòmens, donà orde, lo matex dia últim del mes de maig, al senyor cavaller de La Valièra, mariescal de batalla, de anar a regonèxer dit puesto, y, sobre son reparo, li ordenà, lo endamà, primer dia de juny, de anar-lo atacar. Li donà, per dit efecte, 420 hòmens de peu, és a saber: 150 del regiment de Champanya, governat per lo senyor Darvile, capità en lo dit regiment y ajudant de camp en aquest exèrsit; y 120 del regiment de Harcourt, governats per lo senyor de La Motte, capità y sargento major de dit regiment; y 100 de aquell de Montpauillan, governats per lo senyor Mayot, capità; y 50 del regiment de Mirapeix, axí matex governats per lo capità Parasoles, del matex regiment. Y tota aquesta infanteria, governada per lo senyor de Montpouillan, mestre de camp que fou de aquest partit, ab los senyós de Caixon y de Montagnes, ajudans de camp; als quals fonch ajustat un partit de vint mestres del regiment de Arcourt, governats per lo senyor de Beuregard, corneta en la companya del compte de Armagnach, fill major de sa alteza. 8

Lo qual, avent sabut que los enemichs se avían tan solament fortificats per l’avinguda qui mira des de Lleyda a Fraga, avent fet, detràs de la muralla del lloch, devant de un convent, una palisada (lloch prou fort, que·ls servia de reducto), un retranchament 9 flancat 10 ab dos bastions, [9v] ab un parapeto de pedra de fil 11 y una palisada dins la muralla espessa de sis peus, y un fosso de sis peus de fondo y quatre canes de amplària —y la una part de la terra fa un camí cubert, devant dit retrenxament—; no avent fet, al terser costat, escarpa de la plaça, que apar no era nesesari per un camí cubert ab una ampalisada. Donà orde per la atacar del costat de l’espadament, perquè la avia regoneguda per aquexa part quant passà, sa alteza ab lo exèrsit, prop de dit Alguayre, anant devés Lleyda; judicà que estos end[r]ets no estaven del tot inaxessibles, que, sens dupte, ells no estarían masa ben guardats per los enemichs.

Lo dit senyor de La Valière, esent partit secretament del camp a les nou hores de la nit, arribà a Alguayre, ab son partit, dues hores abans del dia, als 2 de dit mes de maig 12 1646. Y ordenà lo ataque de aquesta manera, és a saber: dos sargentos de campanya, ab 15 soldats cada hu, sustinguts de un llochtinent ab 30 soldats y, seguidament, de un capità ab 45 soldats; los altres corps avent destacats de llurs soldats ab lo matex orde, y lo demés juntat, que feya un batalló, per a refer-na a nostra gent. Se atacaren a la palissada, a ont acometeren sens estar descuberts de la guarnisió, per causa de la flaquesa en què·s trobaven, per alesores, y descuyt de la guarda de l’espadament, per la força que ells pretenían tenir ab la confiança de dit espadament. Los soldats del regiment de Champanya donaren a mà dreta, y los del regiment de Harcourt, a mà esquerra, y los altros de Monpouillan 13 y de Mirapueix, 14 al mitx, y se’n portaren la palisada; y la meytat se atacaren a rompre las rexes de dues finestres del convent, a ont la guarnisió se era retirada, y l’altre part, a rompre la porta a cop de destrals. Nostra gent entraren dins lo convent y dins la vila, y la guarnisió se tancà dins lo campanar, a ont se defensaren tres ores; foren, a la fi, forçats de rendir-se a vida salva, tan solament.