Miquel Parets - Crònica. Volum III

Lo rey catòlich ha consedit, per a alcansar la pau, de consentir que França detinga quatre vilas en los Països de Flandes, és a saber: Bapauma, He[s]din, Sanser, y altra, ab condisió que li à de restituir las [11r] provínsias senseras y un gran número de siutats y plaças fortas que la França ha conquistadas contra ell; y que las fortificasiones del Casal seran arrazadas; y que [l]a França fassa lliga ofensiva y defensiva ab ell.

Aquesta proposisió ha estranyat a sas magestats, los quals pènsan que ells pretenían que avían de dexar Catalunya, a la qual protectió y defensa no faltaran jamés. De manera que, los de aquest Prinsipat, no tenen que témer que·s fasa cosa, en lo tractat de la pau, que·ls sia ab perjudisi algú, suposat que, a més de la inclinatió que sas magestats tenen de defensar y amparar-los sens interès algú, no podran abandonar-las sens rebre un notable dany y gran perjudisi per sos estats.

Firma: Monsiur de Teller, dels consellés del rey nostro senyor y secretari de Estat

1.Michel Le Tellier (1603-1685), polític francès. El 1643 fou nomenat secretari d’Estat de la Guerra.

2. ciutat : «Ci» corregeix «de».

3.Münster.

4. avia : al ms. «avian»; corregim d’acord amb el sentit.

[19.] Carta que anvià la reyna, 1 ho la magestat chrestianísima, que Déu guart, al serenísim senyor compte de Aucourt, virey y capità general en lo Prinsipat de Catalunya, tocant al tractat de la pau general entre los prínseps crestians, en Münster. Còpia 2

Mon cosí, vós veureu, per la memòria que va ab aquesta, lo que se ha estat proposat y negossiat, fins al present, en Münster, per lo tractat de la pau general, a las cosas que pertanexen a esta corona y ab los de Catalunya. Y perquè jo he cregut que ninguna persona no donaria millor a conèxer, al[s] diputats del Prinsipat y als consellés de Barselona, las bonas intensions de la reyna regenta, madama ma mare, y los matexos per los avantatjes de Catalunya en aquest subjecte, que don Joseph d’Ardena, llur enbaxador, à estat molt content de trobar-se ab disposisió de anar per la posta a Barselona, prinsipalment per aquest fi. Y, sense assò, jo lo he fet molt particularment informar, de una viva veu, de tot lo que se ha passat en dit negossi, y que la dita memòria conté tot lo que se ha negossiat. Jo he volgut fer-vos aquesta lletra, per lo avís de la reyna regenta, ma dita dama y mare, per dir-vos que ma intensió és (no obstant lo que me asegura que lo dit don Joseph farà molt bé y ab fidelitat tot lo que se li és estat encomanat sobre dit cas) que ajau de donar bé a entendre, als dits dos consistoris y a tots los que vós conexereu que sia al propòsit, la sinseritat de mas intensions en aquest subjecte, del modo de proseir de mos plenipotensiaris per la pau, y los interesos de Catalunya y los de ma corona són la matexa cosa; no y ha ninguna cosa que·m puga obligar a me desaparar 3 dels justos drets de aquesta corona sobre la dita provínsia, y los aventatjes que aquest estat rebrà per sa conservasió.

Vós donareu bé a entendre, dins los esperits de tots, aquesta opinió, y lo matex fareu al poble, de manera que ningú no u puga duptar; donant-los a conèxer que las treves de llarchs anys que són estades proposades per lo matex efecte per a retenir a Catalunya, com si fóra un tractat de pau. De lo que me descansaré sobre vostra prudènsia y afisió acostumada, y donant orde al senyor de Marcha de hi ajustar sos cuydados ab los vostros per lo matex fi, com de un negossi que no s’i sabria aportar prou aplicasió. Jo no tinch que dir-vos més sinó pregar a Déu que Ell vos tinga, mon cosí, en sa santa y digna guarda.

Escrita a Compigne, als 18 de maig 1646.

Louis

Aquexa carta, juntament ab lo memorial, aportà lo dit don Joseph d’Ardena al virey antes de entrar en Barselona, que lo virey estave en lo siti de Lleyda; y aprés entrà en Barselona, com està dit, y féu la relasió atràs dita. Y lo senyor de Marcha també anà en Casa de la Siutat, donant a entenent lo que·s tractave sobre de unas treves llargues de vint-i-sinch anys, que seria casi com a una pau general, y que, entre aquex tems, se vindria a alcansar una viva pau, y que lo rey no·ns dexaria may, en ninguna manera. La qual cosa de aver de ocupar lo enemich plaçes en Catalunya, sabia molt mal a la gent per los grans inconveniens s’i trobaven; y axí, replicaren en axò molt al rey se servís enllestir los enemichs de Catalunya.

Y per aquex matex effecte, lo senyor compte de Aucourt, virey, que estave en lo siti de Lleyda, des de allà escrigué una carta als senyós diputats del Prinsipat, donant-los a entendre, de sa part, lo tractat de la pau —y lo senyor de Marcha los digué que, per son vot, acseptaria ditas treves, que·ns avían de éser de gran inportàntia—, 4 la qual era del tenor següent:

Còpia de la carta de sa altesa 5

A més del que mosiur de Marca haurà ja referit a V. S. (conforme l’orde que n’à tingut) de las últimas proposisions que, sobre lo de Catalunya, los plenipotensiaris de sa magestat han fet en Münster per al tractat de la pau, fas a V. S. la present per a convidar-la a estimar y admirar las eroycas demostrasions que [11v] lo rey nostre senyor ostenta, de l’amor y passió ab què affecta la conservasió de tot aquest Prinsipat en sa obediènsia, pus que, a fi de cobrar les plaçes de Tarragona, Lleyda y Tortosa, ha fet offerir, per los dits plenipotensiaris, sis de las millós plaçes ocupades per ses armes dins Flandes, y, encara, de renunsiar ab sos drets sobre lo realme de Navarra (cedint a sa D. magestat, ab lo tractat de pau, esta dita provínsia de Catalunya sens alguna reserva), y ab orde esprés, a dits plenipotensiaris, de fer tot quant los serà posible per a fer resexir 6 dita proposició. Per la qual, lo rey no pot, ab més evidènsia, amostrar la grandísima voluntat que té de mantení a sa corona la possesió íntegra, a jamés, y pasífica de aquestos Prinsipat y comptats, atès los preferex a un realme, que és lo antich patrimoni de sos avis y de la casa de Borbon; y volent, demés, restituir sis plaçes de las que auméntan més y assegúran millor la frontera de França a la part de Flandes, que és, a sa magestat, la més sensible, per la proximitat de la vila capital de sa monarquia y de sa abitasió ordinària, per a obtenir-ne tres dins Catalunya —ho tant solament dos, considerant lo bon estat de aquest siti; tenint tot subjecte de esperar-ne un ditxós sucsés, asistits que siam de la Omnipotènsia Divina. E[n] fi, sa magestat (Déu lo guart) no pot donar millós proves de l’amor ab què estima estos sos bons y fidels vasalls.

Quant a mi, jo no sabria, ab paraules, explicar a V. S. lo contento y regosijo que·n tinch per la part prench ab los interesos de la provínsia, y perquè, ab passió singular, efecto tíngan totas sas cosas felisísim sucsés. Y axí, ne tinch donat, en mon particular, les degudes gràties a sa magestat, prometent, ab algun fonament, la dicha que més desijo, que és de veure’s establida en aquesta terra una bona pau y tota la felisitat que V. S. desija, a qui Déu guart.

En lo camp devant Lleyda, als 27 de agost 1646.

Henrich de Lorena

La reyna també escrigué a la Siutat una carta molt llarga, donant a entendre totes les conveniènsies de la pau, donant algunes disculpes de don Joseph d’Ardena y de misser Martí (lo qual dins pochs dies vingué de París), y demostrant lo gran esfors feya per a netejar-nos Catalunya dels enemichs, y moltes altres coses; que la Siutat, per ser tan llarga, la féu estampar. 7 Y també anvià a dir lo com avien ben rebut al senyor Francesc Puigener per embaxador, y que avien oïda sa embaxada, lo qual ho reberen molt bé. Y també encomenave molt de que la Siutat y Prinsipat fesen un esfors de gent per a poder tràurer lo enemich de Catalunya, de aquesta vegada. Y la Siutat deslliberà de fer mil soldats per a lo socorro de Lleyda; lo qual donaren molta de diligènsia a fer-los, valent-se de les confraries y colegis y magistrats, los quals donaven molt bell sou. 8 Y axí, foren fets molt prest; y fou anomenat per mestre de camp de dit tèrsio don Garau Alamany, 9 y per sargento major don Juseph Calvó. 10