Miquel Parets - Crònica. Volum III

Y lo dit misser Martí partí, de assí de Barcelona, divendres, als 16 de abril 1646. Y per avall se dirà, en cartes [...], 6 lo que resultà de dita anada, y lo mal que avien fet envers aquesta provínsia.

1.Münster.

2.En realitat, el desembre de 1644 la reina regent Anna d’Àustria ordenà a Josep Fontanella d’abandonar Münster i retornar a Catalunya. Sobre aquesta ambaixada, vegeu Jaume Costa, Artur Quintana i Eva Serra, «El viatge a Münster dels germans Josep i Francesc Fontanella per a tractar les paus de Catalunya», dins Brigitte Schlieben-Lange i Axel Schönberger (eds.), Polyglotte Romania. Homenatge a Tilbert Dídac Stegmann , vol. I, Frankfurt, 1991, pp. 257-294; també Fernando Sánchez Marcos, «El futuro de Cataluña: un sujet brûlant en las negociaciones de Münster», Pedralbes. Revista de Historia Moderna , 19 (1999), pp. 95-116.

3.Francesc Martí Viladamor (Puigcerdà, 1616 Perpinyà, 1689), jutge de l’Audiència de Catalunya i cronista reial. Sembla que en l’elecció de Martí com a representant de les institucions catalanes a Münster fou decisiva la intervenció de Pèire de Marca.

4.Francesc Martí i Viladamor (pare), doctor en dret i també afecte a la causa francesa.

5.30 de novembre de 1645.

6.Espai en blanc al ms.; es refereix al f. 10 (cap. 17).

[10.] De com los castellans prengueren lo fortí de Térmens

Ja auran llegit en lo altro llibre, en lo siti y rendiment de Balaguer, 1 que, per conveniènsia de poder pendre dita siutat ho vila y per a poder lo nostro exèrsit tenir comunicasió de desà y de dellà lo riu, féu fer sa alteza un grandísim fort, entre Lleyda y Balaguer, a un lloch que, de dasà lo riu, era Térmens, y de dallà, era Menargues. Y lo dit fort era tot de terra y fexina, fet ab molts redutos y puntas de diamans, ab molts fosos y valls rodats de aygua del riu, de modo que era una gran fortaleza, que lo tems que sa alteza tingué dit siti, tenia aquí sa plaça de armas y tot son manester, y, a un manester, li servia de retirada, lo qual ho tenia molt [7r] ben guardat. 2 Y aprés, guanyada que tingué la plaça de Balaguer, ja·n féu retirar la artilleria y molt bagatje, y quant los camps se retiraren, també hi dexave guarnisió; y axí, ho conservave per a rahó de estat y tanbé per a posar lo siti a Lleyda, la primavera vinent, a bé que ja tenia lo pas del riu per Balaguer.

Però als castellans de dins Lleyda los feya una gran nosa, que·n tenían un gran padrasto; 3 y sabent que y avia pocha guarnisió, traçaren, ab un sargant fransès, de que la entregàs, lo qual se digué que lo estrenaren 4 molt bé. Y axí, un vespre que lo dit sargant entrà de guarda, que fou als primés de abril 1646, 5 féu la trasió de aquesta manera: que ell estaria de guarda a la porta de dit fort, y que ells, a boca de nit, que partisen de Lleyda dos ho tres mil hòmens, y que abans del dia serían a dit fort, y que ell los donaria lo nom —que lo sargento, dies avia, l’avia donat als castellans. Y aquexa nit, a la matinada, va donar a les postes lo nom que ell estave consert ab los castellans.

Y axí, abans del dia, los castellans entraren per la porta de dit fortín ab lo nom, y quant foren dintre trobaren la de més gent adormida; y axí, a cop de espasa, mataren-ne alguns, y altros se n’escalaren, y altros que·n prengueren, y, de aquex modo, rendiren dit fort; avie-y tanbé algun tèrsio del batalló, que també ne varen patir molts. Y axí, rendit que·l tingueren, se n’aportaren totes les provisions y munisions, y moltes altres coses que y avia, a Lleyda; y lo fort, tot lo espatllaren y arrasaren, perquè los estave molt mal, per éser tan prop de Lleyda.

1.Vegeu caps. 199- 200del Llibre Primer (ff. 138r-139r).

2.El fort de Térmens havia estat construït pels francesos l’estiu de 1645 per reforçar la defensa de Balaguer i, alhora, ser una base per atacar Lleida.

3. padrasto : «padrastre», ‘destorb’.

4. estrenaren : ‘gratificaren’.

5.La conquesta de Térmens per les tropes espanyoles dels generals Brito i Sabach es produí el dia 7 d’abril de 1646. Uns vuit-cents soldats francesos foren fets presoners.

[11.] De com beneÿren la terra

A petisió dels ortolans de la present siutat, los quals enviaren a sercar un jubileu del Sant Pare per a beneyr la terra, que·ls aparexia que no donave lo fruyt que avia de donar; y axí, per medi de las orations de algunes bones ànimes, fos servit Nostre Senyor de donar la benedictió a la terra.

Y axí, lo jubileu fou de aquesta manera: que dimecres, als 11 de abril 1646, totom dejunà —no que fos forsadament, sinó per molta devotió— y anà 1 a la església: que volien-y pregar allà que Nostro Senyor volgués donar sa benedictió sobre la terra; y guanyaven jubileu plenísim.

Y aprés, lo diumenja vinent, que comptàvem als 15 de abril 1646, se féu una solemne professó per anar a beneyr la terra al lloch acostumat, que és lo portal dels Tallés, partint de la Seu ab moltes lluminàries de confraries, ab moltes devosions, anant-hi los consellés y sa alteza; y com no y avia bisbe, la va beneý lo dagà, Pau del Rrosso. 2 Y axí, la terra restà beneÿda.

1. anà : al ms. «anar»; corregim d’acord amb el sentit.

2.Una relació d’aquesta cerimònia de benedicció al MNA , vol. XIV, p. 175. El degà del capítol de Barcelona, Pau del Rosso, estava ben relacionat amb els Barberini italians i era un decidit partidari profrancès; vegeu Eulogio Zudaire, «En torno a la revolución catalana de 1640. Notas a una correspondencia inédita», Hispania , 42 (1951), pp. 62-110, i Antoni Simon i Tarrés, «Pau del Rosso», dins Josep M. Solé Sabaté (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents , vol. II, Barcelona, 2003, pp. 230-235.

[12.] Catalunya sens ningun bisbe

Estant Catalunya sens bisbe, que sols hi era romàs don Galseran Semanat, 1 bisbe de Vich, y com may avia volgut rendir la obediènsia al rey crestianísim de França y feya algunes coses que no aparexien bé a la Provínsia, fou determinat de donar-li dimisòries y que se n’anàs. Y axí, al prinsipi del mes de maix 1646, se n’anà; y se n’anà en Saragoça, aportantse’n molta cosa, molts matxos carregats; anant un alguasil reyal per sa guarda, fins a tant fos en Aragó.

Y de aquexa manera Catalunya va restar sense bisbe, fins a tant que Nostro Senyor hi pòsia bon medi y bona pau. 2

1.Galceran de Sentmenat i de Lanuza, canonge de la Seu de Barcelona, fou expulsat del Principat l’any 1643. Parets el confon amb el seu germà Ramon de Sentmenat i de Lanuza, bisbe de Vic des del 1639, que fou expulsat el maig de 1646.

2.Sobre els canvis en la titularitat dels bisbats catalans durant aquests anys de guerra, vegeu Joan Busquets, «Bisbes espanyols i francesos a Catalunya durant la Guerra dels Segadors», dins Albert Rossich i August Rafanell (eds.), El Barroc català , Barcelona, 1989, pp. 61-87.

[13.] De com sa alteza partí de Barselona per a campanya. Y lo anar a posar lo siti en la siutat de Lleyda y lo que en ell passà 1

Avent sa alteza, per sa vigilànsia y prudènsia, previnguts los efectes de una tan gran conjuratió, com tot lo món à vist, y després que és estada descuberta, y ab la prudènsia que ha donat lo càstich en aquells que eren los prinsipals autors y còmplises en dita trasió, 2 a fi que aquella no tingués ningun mal sucsés durant aquesta campanya, esent vingudes moltes tropes de cavalleria y moltes barques de infanteria —que tot anave allot-jar-se de aquella part de Servera y Balaguer—, y avent fet proveir ab molts carros de monisions y provisions y altros pertrets de guerra nesesaris, 3 partí sa alteza lo compte de Aucourt, de Barselona, dimars, al primer de maig 1646, a les dues ores de la tarda. Aprés de éser-se despedit de sa muller, pujà a cavall en lo pla de Sant Fransesch, ab sa guarda de carrabinés acostumada, ab una tropa de cabos fransesos y algun català, partí per a Munserrat per a encomanar-se a Nostra Senyora, que li donàs bon sucsés en totes ses coses. Y de allí se n’anà a Servera, a ont disposà los negosis de la guerra, aportant-hi molts carros, ab barques, per a fer dos pons en lo riu de Segre. Y de prompte féu marchar tota la gent per a Balaguer y passar Segre, a ont acudiren totes les tropas, als 6 de dit mes de maig, y passà mostra de 5.500 cavalls bons y dotze mil infans, [7v] sense la cavalleria catalana ni soldats del batalló que estaven per lo entorn, y molts altros fransesos que li venían a poch a poch. 4 Lo endamà passaren de dallà la plaça per passar Noguera. Y lo dia següent, la armada vingué acampar entre Alguayre y Almenar, a ont sa alteza considerà que no podia antependre cosa de més gloriós y aventatjós als negosis del rey y de la provínsia que posar lo temor dins lo país de l’enemich y fer lo siti de Lleyda, que era casi imposible trobar las demés plaças que los enemichs ocúpan monesionades a propòsit 5 de aquella, en la qual ells hi avien dexada una guarnisió de alguns sinch mil hòmens.