Ramón Muntaner - L'expedició dels catalans a Orient

Здесь есть возможность читать онлайн «Ramón Muntaner - L'expedició dels catalans a Orient» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

  • Название:
    L'expedició dels catalans a Orient
  • Автор:
  • Жанр:
  • Год:
    неизвестен
  • ISBN:
    нет данных
  • Рейтинг книги:
    4 / 5. Голосов: 1
  • Избранное:
    Добавить в избранное
  • Отзывы:
  • Ваша оценка:
    • 80
    • 1
    • 2
    • 3
    • 4
    • 5

L'expedició dels catalans a Orient: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «L'expedició dels catalans a Orient»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

Muntaner va ser mestre racional i personatge protagonista de la Companyia catalana que va fer estralls a la Romania en els primers anys del segle XIV. Procurador general de Roger de Flor, el cavaller amb el qual comença aquest relat, Ramon Muntaner va saber casar les armes i les lletres, bé que aquestes segones probablement van passar inadvertides per a molts dels que van acompanyar-lo en aquella llarga i treballada a l'Orient. En aquest apassionant episodi de la seva Crònica, el cavaller Ramon Muntaner relata l'anada de l'exèrcit almogàver a l'Imperi Bizantí. Capitanejada per Roger de Flor, la Companyia va partir de Sicília el 1303 per defensar l'Imperi de l'amenaça turca.Amb un estil viu i directe, sap fer-nos sentir propera una de les grans epopeies militars catalanes, les seves intrigues i els seus clarobscurs. Ramon Muntaner, va néixer a Perelada el 1265. Amb diversos càrrec a la cort, va viatjar per tota la Mediterrània al servei de la monarquia catalana. La seva Crònica és un dels monuments literaris alhora que un document històric imprescindible. L'adaptador al català actual, Jordi Llavina (1968), és un destacat poeta, prosista i articulista, premiat en diverses ocasions i amb presència habitual als mitjans de comunicació.

L'expedició dels catalans a Orient — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «L'expedició dels catalans a Orient», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

El senyor rei, que havia vist la vàlua de Roger, el va fer vicealmirall de Sicília i membre del seu consell, i a més a més li va donar els castells de Tripi i de Licata i les rendes de Malta. Conscient dels honors que el rei li feia, fra Roger va deixar amb ell la seva companyia muntada, sota el comandament de dos cavallers, Berenguer de Mont-roig i Roger de la Macina, amb prou diner per cobrir totes les despeses. Va acomiadar-se del rei i es dirigí cap a Messina, on va aparellar cinc galeres i una barca, i es va llançar a batre tota la costa de Nàpols, Roma, Pisa, Gènova, Provença, Catalunya, Espanya i nord d’Àfrica. I tot allò que trobava que fos moneda o bones provisions que pogués estibar en galeres, ell ho prenia, tant si era d’amics com d’enemics: als amics els feia a mans uns pagarés amb què es comprometia a satisfer el deute així que arribés la pau; dels enemics en prenia tot allò que trobava de profit, però sense tocar ni les barques ni les persones, que no feia mal a ningú, i així tothom en sortia ben pagat i content. En aquell viatge, hi va guanyar un bé de Déu d’or, d’argent i altres tresors... Tant, de fet, com les galeres en podien transportar. I amb aquest botí tan esplèndid se’n tornà a Sicília, on tota la seva gent —soldats de cavall o de peu— l’esperaven amb candeletes com els jueus esperaven el Messies.

Quan va ser a Trapani, va sentir dir que el duc s’havia dirigit a Messina i que la tenia assetjada per mar. Llavors va fer cap a Siracusa, i aquí va amarrar la nau. I si els soldats l’esperaven d’allò més confiats, ell s’escarrassà encara més per ajudar-los, que a tots els homes que reclutava, ja fossin de cavalleria, d’infanteria o guàrdies de castell, tant a Sicília com a Calàbria, els pagava més de sis mesos de sou. D’aquesta manera va encoratjar tant tots els soldats, que ara cada un valia més del que haurien valgut dos abans. Tot seguit féu venir la seva companyia, i també la va recompensar. Finalment, va enviar una gran provisió de moneda al rei i a tots els nobles.

III. Sobre el setge de Messina i com va ser aixecat per fra Roger

Certament, el duc Robert sabia que a Messina hi havia escassetat de menjar, i va pensar d’escanyar encara més la ciutat: només que ell i el seu exèrcit fessin cap a Catona i que la seva flota s’estigués en aigües de l’estret de Messina, de manera que ni barques ni bots no hi poguessin entrar, ni tampoc a Reggio de Calàbria, podia mantenir dos setges alhora. I d’aquesta manera podia, sobretot, escanyar Messina, perquè per terra no hi arribaria ajut de cap mena, del moment que ell havia pres Milazzo, Monforte San Giorgio, Castiglione, Francavilla, Acireale i Catània. Per tant, va reforçar les fronteres, tot deixant tropes a Catània, Paternò, Adernò, Cesarò i altres llocs, i va anar cap a Messina amb tota la seva flota —més d’un centenar de galeres— i va desembarcar a Roccamadore. Tot seguit, van fer cap a Borgo, allà on fan mercat, i l’assolà i hi va calar foc. En acabat, se’n va anar a la drassana, on va incendiar dues galeres, mentre que les altres les hi van poder defensar. Què us diré? Que cada dia lliurava una gran batalla, i us ho puc dir ben de veres, perquè vaig ser present en el setge del primer dia a l’últim, i tenia sota el meu comandament l’àrea que s’estenia des de la torre de Santa Clara fins al palau reial. I us puc assegurar que, en aquest últim, s’hi combatia més que en cap altre indret de la ciutat. Què us diré? Que ens donaven molta guerra, tant per mar com per terra!

El senyor rei de Sicília va ordenar a don Blasco i al comte Galceran que s’embarquessin i, amb set-cents homes de cavall, l’escut al coll, i dos mil almogàvers, els va enviar a socórrer Messina. I aquests homes eren fets d’una tal pasta que no pensaven entrar a la ciutat fins que no haguessin lluitat primer contra el duc, i de debò que no tenien res més al cap, que tots arribaven amb la mateixa intenció. Quan van ser a Tripi, ens van poder comunicar que l’endemà, a punta de dia, serien davant Messina, i que nosaltres podíem atacar una part de les forces del duc per una banda i que ells atacarien per l’altra.

Així, plens d’optimisme, a trenc d’alba ens vam posar ja en dansa per a l’atac. Però a la nit el duc en va sentir tocar campanes, i quan es va fer de dia van passar tots a Calàbria, i no n’hi va quedar ni un: només algunes tendes que no es van poder endur perquè el dia els havia sorprès. O sigui que, quan va despuntar el dia, don Blasco i el comte, amb tots els seus homes disposats per a la batalla, eren a la muntanya damunt el castell Matagrifone. Tots els homes de la ciutat estaven a punt per sortir, però, quan s’hi van fixar bé, no hi van trobar ningú, perquè tots els assetjants havien marxat cap a Calàbria i s’havien instal·lat a Catona, a l’altra banda de l’estret.

D’aquesta manera, doncs, don Blasco i el comte Galceran van entrar a Messina amb les seves tropes, i tothom va quedar molt descontent de no arribar a combatre. Per aquesta raó, Eixiverre de Josa, que portava la bandera del comte Galceran, va enviar a Catona un joglar amb unes cobles per notificar-los que tenien les tropes preparades, i que, si volien tornar a Messina, ho podien fer sans i estalvis, i que, tot seguit, els combatrien. Però no van voler fer res d’això, car no hi havia al món ningú que temessin tant com aquests dos nobles. I no anaven pas desencaminats, perquè eren uns cavallers consumats, de gran vàlua, i havien vençut en moltes batalles.

Va durar tant, el setge, que Messina va estar a punt de ser abandonada per la fam. I, tot i això, el rei Frederic hi va entrar dues vegades, i en cada una va introduir a la ciutat més de deu mil mules carregades de blat i farina, i molt de bestiar. Però tot era ben poc: el blat que arriba per terra equival a no res, perquè la cavalleria i els homes que l’acompanyen se n’han menjat molt, al final, quan se’n tornen. Per això la ciutat es trobava en un destret.

Fra Roger, que va tenir notícia de tot això, disposava de sis galeres a Siracusa, i en comprà quatre més a genovesos que hi havia entre Palerm i Trapani. Per tant, tot plegat feia deu galeres. A Sciacca va carregar-les de blat, i se’n va anar cap a Siracusa, on esperà tempesta que dugués vents de xaloc o de migjorn. I, quan va arribar, la tempesta va ser tan colossal que tota la mar es va tenyir d’un color de sang. Ningú que no fos un mariner tan bo com fra Roger no hauria gosat pensar de fer-se a la mar. Però ell, havent reposat després d’un dia intens, va salpar des de Siracusa i, a l’alba, va arribar a l’estret de Messina. I aquest estret és una cosa increïble, que cap vaixell no hi dura gens quan hi ha tempestat de xaloc o de migjorn, perquè els corrents són tan forts i la mar és tan alta que res no ho pot aguantar.

Però ell es va preparar per entrar a Messina en la primera de les seves galeres, que duia les veles plegades. I quan els homes de les galeres del duc el van veure, van començar a xiular i van tractar de llevar àncores, però no ho van poder fer. I, així, les deu galeres de fra Roger van entrar a Messina sanes i estàlvies, bé que no hi havia ningú que no estigués moll de cap a peus. I tan bon punt va posar els peus a Messina, va fer anunciar la venda de blat a trenta monedes sicilianes per mesura, tot i que a ell n’hi havia costat més de quaranta i el podria haver venut a deu unces la mesura, si hagués volgut. D’aquesta manera, es va tornar a abastir la ciutat de Messina, i l’endemà el duc va aixecar el setge i va girar cua cap a Catània.

I amb tot això podeu entendre clarament si als senyors d’aquest món els convé gaire de menysprear ningú. Perquè fixeu-vos en aquest noble, quin servei tan profitós que va fer al senyor rei Frederic de Sicília, que l’havia acollit tan bé amb la seva cortesia, i quin perjudici més gran que va fer, en canvi, al duc Robert, pel pèssim acolliment que li havia dispensat!

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «L'expedició dels catalans a Orient»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «L'expedició dels catalans a Orient» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «L'expedició dels catalans a Orient»

Обсуждение, отзывы о книге «L'expedició dels catalans a Orient» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x