Institut Català de la Cuina - Corpus del patrimoni culinari català

La cultura gastronòmica catalana ha sigut sempre de dinars familiars, sobretaules llargues, compartint el dinar amb amics, menjant bé, però sobre tot allò que és més nostre. La tradició, la passió, la professionalitat i el respecte al que fem va ser el motor impulsor de la creació del projecte Llet Nostra el 2003.

Partim d’un compromís amb la societat i el nostre territori. No podia ser d’una altra manera, ja que és la mateixa llet que beuen els nostres fills i filles i la que volem que sigui, si ells volen, el seu mitjà de vida.

Donar suport als productes de proximitat és donar suport econòmic, social i cultural al territori. Creiem en un model econòmic que equilibra la cohesió social i el creixement econòmic dels territoris de Catalunya al relacionar patrimoni i gastronomia amb responsabilitat social i cura de l’entorn.

La cuina és cultura i forma part de la nostra identitat i com a tal, cal salvaguardar aquesta herència cultural, els seus productes i l’estil de vida saludable que representa, a la vegada que és socialment viable i respectuosa amb el medi ambient. Per aquest motiu, des del 2010 estem vinculats a la tradició gastronòmica de casa nostra amb la promoció dels projectes d’investigació de l’Institut del Patrimoni Culinari Català, alhora que respectem les receptes tradicionals en l’elaboració de les nostres postres.

A partir de la inspiració de la recepta de les “postres de músic” del Corpus del Patrimoni Culinari Català, aliment tradicional típic dels músics i actors que animaven les festes dels pobles de Catalunya, vam concebre un projecte cooperatiu, col·laboratiu, intersectorial que mostra una forta vinculació amb el sector i el territori: “Els Músics de Llet Nostra”.

Amb l’estudi dels receptaris catalans es fa palès que la llet, sobretot en la seva forma derivada, ha estat essencial per la nostra cuina. En el Corpus del Patrimoni Culinari Català en podem trobar plats emblemàtics com els macarrons del cardenal, pa amb tel de llet i mel, sopes de llet o sopes dolces del Pirineu, torrades de Santa Teresa, la crema de Sant Josep, el flam o el civet de porc senglar marinat amb llet.

Cal que entre tots recuperem tradicions gastronòmiques amb receptes tradicionals del territori impulsant productes del camp català i creant vincles per compartir els nostres valors: arrels, experiència, qualitat, cooperativisme, esforç i compromís amb la nostra terra.

Amb aquesta idea és un honor per nosaltres impulsar el projecte d’eBook del Corpus del Patrimoni Culinari Català.

Jordi Riembau i Vila

President de Llet Nostra

Per primera vegada tinc entre les mans el Corpus del patrimoni culinari català i crec que ens hem de sentir orgullosos d’un treball tan acurat i a la vegada tan necessari. Per fi podem disposar del receptari tradicional més complet del nostre país, una eina de consulta imprescindible.

En un espai de temps relativament breu s’han fundat un nombre important d’escoles d’hostaleria i restauració arreu de Catalunya. Això ha nodrit el país de molta saba nova, de molts cuiners amb vocació i amb empenta per fer les coses millor. Al mateix temps, els professionals de la restauració han dedicat moltes hores a imaginar noves maneres de fer les seves creacions culinàries.

Aquest esforç conjunt ha portat la cuina catalana a un lloc rellevant dins el panorama nacional i internacional, tal com han reconegut les persones més destacades vinculades al món de la gastronomia. Aquest reconeixement ha comportat que els mitjans de comunicació es facin ressò del nostre patrimoni culinari. És la millor fórmula de divulgació, de coneixement, d’utilització dels diferents productes i d’acceptació del fet gastronòmic, alhora que impulsa favorablement a menjar, cada cop més, fora de casa.

El Gran Consell de la Cuina Catalana —òrgan format pels experts consultors de la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC), altres especialistes en diverses àrees del coneixement (comunicació, turisme…) i restauradors— i tots els que han fet aportacions a aquesta gran obra mereixen la nostra felicitació més sincera. Però, com en tots els projectes, hi ha un motor que mereix una felicitació particular. Sense l’entusiasme, la il·lusió i la generositat de la Pepa Aymamí, de segur que aquest projecte no hauria fructificat tan fàcilment. Així, doncs, moltes felicitats.

Però aquesta no és una obra acabada. El Corpus és, de fet, un inventari del nostre patrimoni gastronomicocultural que hem d’anar completant en edicions successives, ja que s’ha convertit en un referent important de la nostra identitat i ara cal que el convertim en una eina de dinamització.

Al Grup Vichy Catalán – Font d’Or ens omple de satisfacció poder col·laborar amb el patrocini del Corpus del patrimoni culinari català perquè ens sentim amics d’aquest projecte, perquè volem conviure amb el nostre entorn, perquè tenim responsabilitat social i col·laborem a fer real un instrument per fer país, i perquè volem quelcom més que l’èxit econòmic.

Joan B. Renart Montalat

Conseller delegat

del Grup Vichy Catalán

* N. del E.: Grup Vichy Catalán va col·laborar en el patrocini de la primera edició en paper del Corpus del patrimoni culinari català .

Quan l’any 2006 sortia el Corpus culinari de Catalunya , explicava, en la presentació, com m’havia agradat implicar-me en un projecte com aquell, amb la il·lusió que m’ha acompanyat i caracteritzat al llarg de la meva trajectòria professional.

Aquesta mateixa passió m’ha portat, ara, a editar el Corpus del patrimoni culinari català , sempre acompanyada de professionals i acadèmics amb un rigor inqüestionable. Però també —i vull destacar-ho— de la mà de les persones i institucions que continuen creient que la divulgació d’aquest important patrimoni cultural val la pena, encapçalades pels restauradors membres del l’Institut Català de la Cuina i de la Marca Cuina Catalana.

La cuina tradicional forma part del patrimoni cultural immaterial d’un país. I la cuina de casa nostra comença a tenir el lloc que li pertoca dins el món gastronòmic.

El professor Bernard Morucci, director de la Càtedra UNESCO Cultura, Turisme i Desenvolupament , coordinada per la Universitat de París 1 – Sorbona, va fer grans elogis del projecte i es va mostrar entusiasta del Corpus quan li va ser presentat l’any 2008. Va morir pocs mesos després, el 13 de novembre de 2008. Al juny de 2009 es recordava pòstumament, a París, com a referent metodològic en les jornades “ Comment mettre en valeur notre Patrimoine gastronomique et le transmettre aux générations futures ”.

D’altra banda, al novembre del mateix any es presentava de la mà de Lluís Garcia el Corpus a les conferències sobre inventaris del patrimoni alimentari organitzades per l’IEHCA (Institut Européen d’Histoire et des Cultures de l’Alimentation), a Tours. Durant les jornades es va constatar que Catalunya era l’únic país, juntament amb el Japó, que tenia un inventari de receptes tradicionals, cosa que va despertar admiració, entre altres raons pel gran nombre de persones que hi havien col·laborat, però sobretot perquè havia estat impulsat per la societat civil.

El Corpus és l’eina sobre la qual se sosté el projecte Marca Cuina Catalana i em satisfà profundament haver mantingut la tenacitat que calia per tirar-lo endavant.

No ha estat fàcil. Però ho és alguna cosa que valgui la pena? Aquesta vella idea nostra de defensar la gastronomia com una part important i fonamental del patrimoni i la identitat d’una nació s’ha vist recompensada, feliçment, pel reconeixement de la UNESCO, que el passat mes de novembre de 2010 va declarar patrimoni immaterial de la humanitat, per primer cop, diverses gastronomies internacionals i, finalment, va situar el fet alimentari entre les manifestacions més destacades de les diferents cultures.