Heather Dune Macadam - 999. Les primeres dones d'Auschwitz

Cap jueu no va dormir bé aquella setmana.

A PREŠOV, A L’ADOLF AMSTER li havien assegurat que, en tant que propietari d’una empresa important, obtindria exempcions per a la seva família: la Magda no correria cap risc. També se suposava que se n’escaparien els Hartmann, que dirigien una explotació lletera essencial. Tal com parlava alguna gent, s’hauria dit que tothom gaudiria d’exempcions. Propietaris de fàbrica, artesans de categoria i pagesos: qualsevol família que tingués un negoci econòmicament viable i important per al suport del govern eslovac obtindria permís per quedar-se les filles a casa.

Els documents que autoritzaven les exempcions no eren pas pocs, i les secretàries del ministeri a Bratislava en devien picar a màquina un pilot amb diligència. Però el procés no tenia res de senzill, i la burocràcia governamental, que no és mai gaire eficient, en aquell cas encara va esdevenir més lenta. Quan la notícia del servei laboral obligatori va arribar a Roma, el Vaticà va enviar un altre representant aquell mes de març per intercedir a favor dels jueus. Per contrarestar la pressió del Vaticà, Eichmann va enviar a Bratislava la seva mà dreta, un «assessor especialista en assumptes jueus» una mica rodanxó, l’SS Dieter Wisliceny, que havia de col·laborar per assegurar-se que el primer transport de jueus «oficial» partís sense cap obstacle. Wisliceny va consultar amb Konka les dificultats que sorgien per implementar la deportació del primer miler de noies, però Konka estava convençut que el seu pla grandiós per transportar cinc mil noies en cinc dies era assolible.

La Llista de Noies de la ciutat de Humenné, amb les dates de naixement i les adreces. La Lea i l’Edith són els números 15 i 16. Les marques impliquen que es van registrar .

FOTO PER CORTESIA DE JURAJ LEVICKY.

Inconscient del caos polític que estaven provocant les exempcions, els pares jueus van confiar que el govern els lliuraria els documents promesos abans que les seves filles haguessin de presentar-se a treballar. La Hanna Friedman esperava el correu angoixada dia rere dia. Agafava espontàniament les filles i les abraçava: acariciava els cabells a la Lea i pessigava les galtes a l’Edith, i cantaven cançons totes tres mentre enllestien la feina. El Chaim Gross va ordenar als treballadors que connectessin una línia telefònica amb el Ministeri de l’Interior. El casament de la Deborah es va avançar. Com que a més havia patit artritis reumàtica juvenil, segur que la disculparien d’anar a treballar. Però què passaria a la seva altra neta, l’Adela?

L’alcalde de Humenné va donar garanties a les famílies jueves que considerava vitals, però, sense la documentació oficial del ministeri, les seves afirmacions no significaven res. L’Emmanuel Friedman coneixia els funcionaris que treballaven al govern regional des de feia anys, però, en referència a les exempcions, estaven tan confosos com ell. Ningú sabia quan se suposava que arribarien. L’única cosa definitiva era que l’advertència severa es repetia per tota la ciutat: si el nom d’una noia era a la llista i no es presentava al registre, l’arrestarien.

Aquesta fotografia la van fer en una escola privada per a noies de Prešov, probablement el 1938. La segona noia de la fila posterior és la Klara Lustbader. A la fila del davant, asseguda a l’extrem dret, hi ha l’amiga del Giora Shpira, la Magda Amster.

Existia una llista de noms?

Existia, efectivament.

QUAN ALEMANYA ES VA ANNEXIONAR ESLOVÀQUIA, els jueus van convocar els consells, per defensar les seves comunitats, és clar. En realitat, aquests consells no tenien poder ni responsabilitats, a part de recollir informació sobre la població jueva local. Aquests censos al principi semblaven paperassa burocràtica inofensiva, però les dades s’aplegaven per motius molt més reprensibles, i al capdavall havien de permetre que la Guàrdia Hlinka es mobilitzés contra la jueria eslovaca. Això va ser una pirateria informàtica a l’estil dels anys quaranta implementada per part del govern. Les llistes regionals eren alfabètiques i incloïen dates de naixement i adreces domiciliàries. L’únic que havia de fer la policia era presentar-se a una casa o un pis que aparegués a la llista i arrestar la noia en qüestió (tret que el nom tingués la marca preceptiva que l’excloïa de la llista).

El matí del 20 de març de 1942, el Brody Sloboda va sortir del seu pis a la mateixa hora que un funcionari civil gentil veí seu.

—Mal dia per ser jueu —va rondinar l’home dirigint-se al Brody.

—I per què? —li va preguntar ell.

—Veus això? —Li va ensenyar una llista amb els noms de les noies.— Avui s’emporten les noies jueves a un camp de treball.

Al capdamunt de la llista hi havia el nom d’una cosina del Brody, la Judita Hassova.

—Fes-me un favor —va exclamar el Brody—. Guixa aquest nom.

L’home va agafar el seu llapis i va traçar una ratlla al nom.

Setanta-cinc anys més tard, el fill de la Judita, l’Ivan Sloboda, encara es pregunta si la seva mare va ser la causa que, al primer comboi, només hi anessin 999 dones.

—Potser era la número mil, la meva mare?

Però potser hi va haver algun motiu molt més sinistre per la configuració de la xifra 999.

La Tet: ?

9: REPRESENTA BENEFICÈNCIA OCULTA, INVERSA.

OBSESSIONATS AMB MISTICISMES OCULTS, els dirigents del Tercer Reich no deixaven passar cap pràctica a l’abast per assegurar-se la victòria. Himmler era un astròleg apassionat; a Goebbels, el fascinava Nostradamus i compartia la seva interpretació de les prediccions amb Hitler, que hi estava «molt interessat». A la dècada de 1940, el Reich comptava amb «científics» astròlegs, parapsíquics, i amb una divisió Nostradamus virtual, molt enfeinada interpretant les profecies per predir l’enfonsament de França i de tot Europa.

—Alerta! No ensenyeu Nostradamus a ningú! —advertia Goebbels als seus confidents.

És interessant remarcar que Nostradamus utilitza el número 999: «Al judici, encara que hi hagi 999 homes que condemnin un home, si un de sol el defensa, se salvarà». No hi hauria ningú que defensés les nostres 999 noies.

L’ús per part de Hitler de mitologia pagana per manipular les masses està ben documentat, i com més «cosmobiòlegs» donaven suport a la ideologia nazi, més es convencien els màxims dirigents que «qui hi entra en contacte, posa la màgia en marxa». Himmler considerava l’astrologia un assumpte «científicament justificat i absolutament acurat», de manera que no és estrany que tingués el seu propi astròleg, Wilhelm Wulff, amb el qual va establir una dependència tal que, el 1944, feia servir les estrelles per planificar les decisions i estratègies militars. Els darrers dies del Reich, el cap de la intel·ligència estrangera de les SS s’adreçava a Wulff «per saber què faria Himmler a continuació» (que aleshores era la segona figura amb més poder del Reich).

La pràctica de la numerologia prové dels grecs antics i del matemàtic Pitàgores, i encara més enrere, de Babilònia i el sistema caldeu. Els astròlegs sovint utilitzen la numerologia, i tenint en compte l’amalgama dels nazis entre Nostradamus, la mitologia pagana i l’astrologia, hom s’ha de preguntar si algunes d’aquestes pràctiques van influir en l’ús del número 999, atès que el primer transport a Auschwitz el va ordenar Himmler personalment.