Autores Varios - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III

Finalment, hem de dir que aquest treball és fruit de l’esforç interdisciplinari de diversos experts en la matèria. Un llibre que no hauria sigut possible si no haguérem tingut la col·laboració d’especialistes en paleografia, els quals, amb el seu bon fer, han contribuït a revisar i transcriure tots els documents publicats. En aquest sentit, a més de dos autors concrets d’aquest volum, Lluïsa Tolosa i Joan Aliaga, volem agrair la dedicació de Carmelo Gomis, Vicent Olaso, Aureli Silvestre, Núria Ramon i Isidre Puig. A tots ells el nostre agraïment i la més profunda admiració per la bona faena feta. A Núria Ramon, però, ens pertoca de concedir-li un segon agraïment per la tan pacient com primmirada i ben acurada confecció dels utilíssims índexs que apareixen al final del llibre.

Voldríem dedicar un esment especial al professor Ferran Garcia-Oliver, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, veritable coautor d’aquest llibre, el qual ha revisat, corregit i esmenat, amb el rigor i la professionalitat que el caracteritza, la totalitat dels documents i els regests que es publiquen en el present volum. Sempre tindrem un deute permanent de gratitud envers la persona i la valuosa contribució científica aportada pel Dr. Garcia-Oliver.

Òbviament, també hem de manifestar el nostre sincer agraïment pels auspicis econòmics que hem rebut de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, agraïment que es personalitza en la directora, la Sra. Paz Olmos, i en l’interès particular que ha tingut per la bondat del nostre projecte investigador.

El nostre agraïment, el fem extensible i encara més notori a la Universitat de Lleida per dues raons: en principi per la generosa contribució en capital humà i econòmic a la materialització d’aquest bell projecte investigador de llarga durada, però també per comprendre de forma absolutament positiva i constructiva que els ferms lligams culturals i científics existents entre València i Catalunya estan molt per damunt de conjuntures efímeres de curta volada.

També voldríem significar la nostra sincera gratitud envers el Servei de Publicacions de la Universitat de València, en especial a qui ha sigut el seu director, el professor Antoni Furió, pel suport incondicional, des de fa molts anys, al nostre treball i a la nostra col·lecció de documents de pintura valenciana.

Estem convençuts que amb aquest llibre hem treballat a favor del nostre país i de la nostra cultura artística. Hem contribuït amb una petita eina de treball que amb molta il·lusió i de forma preferent dediquem als historiadors i als historiadors de l’art valencià de les èpoques medieval i moderna.

I tornem a repetir, com ara fa sis anys, que Deo volente encara en vindran alguns més, de llibres, d’aquesta mateixa naturalesa.

LLUÏSA TOLOSA

XIMO COMPANY

JOAN ALIAGA

¶ 1 Vegeu, per exemple, Lluïsa TOLOSA i Ximo COMPANY: «Apèndix documental. Paolo da San Leocadio en els arxius: reflexions sobre els documents de la seua vida i obra», en Paolo da San Leocadio i els inicis de la pintura del Renaixement a Espanya , Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2006, pp. 385-494; o abans, i dels mateixos autors: «El testamento de Rodrigo de Osona», Archivo de Arte Valenciano , núm. 71, 1990, pp. 47-50.

¶ 2 Hi ha al voltant de 400 notícies més en aquest volum que en l’anterior.

¶ 3 Vid . doc. núm. 579.

¶ 4 Vid . doc. núm. 820.

¶ 5 Vid . doc. núm. 840.

¶ 6 Vid . doc. núm. 413.

ADVERTÈNCIES SOBRE L’EDICIÓ

I TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS

– Els documents apareixen ordenats cronològicament amb un número de catàleg correlatiu.

– Cada document ha estat tractat com una unitat, menys aquells que pel seu contingut calia no separar-los, malgrat estar expedits en diferents moments, la qual cosa està indicada convenientment.

– Cada unitat documental, està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on s’ha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental, la signatura o emplaçament físic del document en els arxius i la cita (cognom de l’autor, any d’edició i pàgina on apareix citat), si es dóna el cas d’un document publicat amb anterioritat. Quant no apareix cap cita significa que el document transcrit és inèdit.

– Les notes a l’edició documental s’han expressat a peu de pàgina, així com qualsevol aclariment que els autors hem cregut necessari afegir.

– La transcripció dels documents ha estat rea litzada des del seu suport original i s’ha seguit escrupolosament el text del ma nus crit, conservant les grafies de l’època. Per a l’edició dels documents, en general s’ha fet ús de les següents normes paleogràfiques:

- Les paraules s’han separat d’acord amb la llengua moderna indicant amb el punt volat la separació forçada.

- Quan a l’accentuació, els signes de puntuació, l’apòstrof i el guionet, s’ha seguit l’ús del català actual.

- L’ús de la puntuació s’ha fet amb la finalitat de facilitar la comprensió de la lectura.

- Totes les abreviatures s’han desenvolupat segons els registres usuals de l’època. Es mantenen les consonants dobles internes, però no les inicials, que generalment es presenta al cas de la -ff d’alguns noms propis o cognoms.

- S’ha usat la lletra majúscula segons la normativa actual i s’han deixat en minúscula els tractaments protocolaris dins el text.

- Indiquem amb tres punts tancats entre claudàtors, les llacunes, els textos perduts o il·legibles, una lectura dubtosa, allò que sobreentenem (o així ho suggerim) i que manca a l’original, o alguna indicació dels edi tors. Quan volem indicar salts en el text, ho hem fet amb tres punts entre parèntesi.

- En lletra cursiva expressem la llengua minoritària que presenta la redacció del document, el qual alterna, a vegades, vàries llengües.

- Quant al llatí, respectem la grafia de la i , les síl·labes cia/o o tia/o , segons es presenten.

- Quan ho hem cregut convenient, en documents llargs, que presenten varis assumptes, en diferents dates i llocs d’expedició, es recull tot com a un sol document, amb les dates convenients, tancat entre claudàtors, per a millor comprensió, amb l’extensió cronològica a l’encapçalament del document.

BIBLIOGRAFIA

ALCAHALÍ, Barón de: Diccionario biográfico de artistas valencianos . València, 1897 (nueva ed. 1989).

ALIAGA MORELL, J.: Els Peris i la pintura valenciana medeival . València, IVEI, 1996.

ALIAGA MORELL, Joan; Lluïsa TOLOSA ROBLEDO; Ximo COMPANY I CLIMENT: Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II. Llibre de l’entrada del rei Martí . València, Universitat de València, 2007.

ARQUÉS JOVER, Agustin: Colección de pintores, escultores desconocidos sacada de intrumentos antiguos, auténticos . ms. C. 1790. Alcoi, Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia. 1982.

CABANES PECOURT, Ma. Desamparados: Avecindados en la ciudad de Valencia en la época medieval. Avehinaments (1308-1478) . València, Ajuntament de València, 2008.

CARRERES ZACARÉS, Salvador: Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo Reino . 2 vols. València, 1925.

CERVERÓ GOMIS, Luis: «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Archivo de Arte Valenciano . València, 1956; pp. 95-123.

— «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Anales del Centro de Cultura Valenciana . València, n. 45 (jul.-dic. 1960); pp. 226-257.

— «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Anales del Centro de Cultura Valenciana . València, n. 48 (enero-diciembre 1963); pp. 63-156.