Autores Varios - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III

Tot això amb una única finalitat: analitzar amb cura i mètode científic les fonts documentals que formen aquest llibre i, alhora, posar-les en relació amb els mestres i les obres pictòriques d’aquest període. Som ben conscients, tanmateix, que no es tracta d’una obra acabada, perquè com ja va dir Tucídides a la Grècia clàssica, «la història és un incessant tornar a començar».

A aquesta tasca tan pacient i laboriosa de localització dels documents publicats, hem d’afegir-hi la verificació i la correcció minuciosa, així com la transcripció d’altres moltes notícies inèdites trobades gràcies al buidatge de les dife-rents fonts documentals a què els especialistes han anat fent referència.

Però el nostre treball no sols s’ha limitat a les tasques esmentades. A causa de la condició d’historiadors de l’art, hem d’afegir-hi, a més, tots aquells documents que han eixit a la llum gràcies a les nostres recerques particulars, és a dir, gràcies a l’estudi de diversos problemes de pintors i pintura de la València medieval i moderna que hem desenvolupat a títol individual. No hem d’oblidar que moltes de les grans troballes arxivístiques han sorgit sempre mercès a recerques personals dels diversos investigadors que s’han ocupat de la pintura valenciana dels segles XIV, XV i XVI. 1 ¶ 1 Vegeu, per exemple, Lluïsa TOLOSA i Ximo COMPANY: «Apèndix documental. Paolo da San Leocadio en els arxius: reflexions sobre els documents de la seua vida i obra», en Paolo da San Leocadio i els inicis de la pintura del Renaixement a Espanya , Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2006, pp. 385-494; o abans, i dels mateixos autors: «El testamento de Rodrigo de Osona», Archivo de Arte Valenciano , núm. 71, 1990, pp. 47-50. ¶ 2 Hi ha al voltant de 400 notícies més en aquest volum que en l’anterior. ¶ 3 Vid . doc. núm. 579. ¶ 4 Vid . doc. núm. 820. ¶ 5 Vid . doc. núm. 840. ¶ 6 Vid . doc. núm. 413.

És per això que no hem d’entendre aquesta obra com una mera enumeració de documents, sinó, més aviat, com una eina per a ajudar els historiadors de l’art en particular i els investigadors d’altres àrees en general a poder elaborar les seues pròpies teories, hipòtesis o solucions per als diversos problemes que se’ls puguen plantejar. Pretenem posar a la disposició d’altres investigadors un element tan clau i important com és el document d’arxiu, sense el qual nombrosos amagatalls de la història de l’art romanen orfes de comprensió i d’interpretacions pertinents.

Com ja vam explicar al seu moment, pretenem que aquest llibre siga un bon instrument de treball per a proporcionar als investigadors de l’art una obra que els facilite la tasca d’enfrontar-se a la comprensió documental i, així, poder utilitzar-lo en els seus treballs amb l’aportació de més suport científic. En definitiva, esperem que aquest nou volum de Documents de la pintura valenciana medieval i moderna els ajude i ens ajude a tots a aclarir molts dels aspectes controvertits de la pintura valenciana d’època medieval i moderna.

Centrant-nos en el contingut que presentem, hem d’indicar que el llibre està compost per un total de 1.295 documents, amb una cronologia que comprèn des de l’any 1401 fins al 28 de novembre de 1425. Si comparem la cronologia del primer volum de la col·lecció amb aquest segon, s’observa un augment considerable en el nombre de notícies localitzades, 2 ¶ 2 Hi ha al voltant de 400 notícies més en aquest volum que en l’anterior. ¶ 3 Vid . doc. núm. 579. ¶ 4 Vid . doc. núm. 820. ¶ 5 Vid . doc. núm. 840. ¶ 6 Vid . doc. núm. 413. cosa que indica més quantitat d’obra contractada, a banda de més documentació conservada en els arxius consultats corresponents a aquest període. Un increment de documents localitzats que ens serveix per a corroborar que ens trobem en una època clau per a l’estudi de la història de l’art valencià del segle XV.

En tots els documents del present volum hi ha la referència bibliogràfica quan aquests ja han sigut publicats, malgrat que, en la major part dels casos, la transcripció que presentem no coincideix amb la publicada al seu moment, a causa de la revisió que s’ha fet en el present treball. Sempre que ha sigut possible s’ha revisat i, quan ha calgut, s’ha tornat a transcriure el document original. D’altra banda, quan no apareix cap referència bibliogràfica significa que el document és inèdit, és a dir, que l’hem exhumat ex professo per a aquesta publicació.

El treball de camp s’ha realitzat en set arxius diferents que sumen un total de 505 documents de l’Arxiu de Protocols del Patriarca de València, 355 de l’Arxiu del Regne de València i 136 de l’Arxiu de la Catedral de València, a més de localitzar documentació a l’Arxiu Eclesiàstic de Morella, a l’Arxiu Municipal de Xàtiva i a l’Arxiu Històric Nacional.

Entre els documents inclosos podem destacar nombrosos testaments en què algun pintor actua com a marmessor del testador. També hi ha referències a testaments inèdits d’artistes i de viudes de pintors; aquests són els casos de Guillem Ferrer, pintor de Morella, 3 ¶ 3 Vid . doc. núm. 579. ¶ 4 Vid . doc. núm. 820. ¶ 5 Vid . doc. núm. 840. ¶ 6 Vid . doc. núm. 413. i de Bernat Pérez, pintor de València, 4 ¶ 4 Vid . doc. núm. 820. ¶ 5 Vid . doc. núm. 840. ¶ 6 Vid . doc. núm. 413. així com Caterina, viuda de Pere Eiximeno. 5 ¶ 5 Vid . doc. núm. 840. ¶ 6 Vid . doc. núm. 413. Nombroses són, al seu torn, les notícies referents a treballs realitzats, reflectits en contractes i àpoques inèdites i relacionats amb retaules, com per exemple el compromís que el 26 de febrer de 1409 6 ¶ 6 Vid . doc. núm. 413. firmava Jaume Mateu amb la viuda i els hereus de Ramon de l’Hort, veí de Sogorb, per a assumir la confecció d’un retaule que el seu oncle Pere Nicolau havia contractat amb ells abans de morir.

Un aspecte no menys important que cal destacar és la quantitat de notícies que incrementen el coneixement biogràfic d’alguns artesans com ara Domingo del Port, Antoni Peris o Jaume Mateu, entre d’altres. De la mateixa manera que pintors poc coneguts o inèdits passen a partir d’ara a formar part de la història de l’art valencià medieval, com és el cas de Sanç Villalba, Domingo Berbens o Francesc de Miralles.

Pel que fa als índexs, hem d’indicar que la numeració que hi apareix com a referència correspon al número de document on es localitza cada entrada. Aquesta forma de classificació intenta facilitar a l’investigador la localització d’un personatge o lloc determinat i que la cerca siga tan ràpida com siga possible.

L’índex es divideix en tres llistes. La primera llista és onomàstica i està formada únicament pels pintors que integren tot el volum; sens dubte és la més important. La segona llista és també un índex onomàstic en el qual es fa distinció de cada una de les persones esmentades en el volum que no són pintors; aquest és un índex especialment útil quan hi ha persones amb un mateix nom, ja que ens permet poder-les identificar ràpidament i no haver de llegir tots els documents en què apareixen. Aquest és el cas, per exemple, de noms tan comuns com Caterina, que té 55 entrades distintes segons la procedència o el parentiu que mantenien amb algun personatge. El mateix succeeix amb la repetició de noms com Vicent Saera, que en alguns casos es refereix a un perpunter i en d’altres a un pintor. En aquesta segona llista onomàstica el lector també pot trobar diverses advocacions per a les quals s’ha confeccionat algun retaule. Finalment, la tercera llista la constitueix l’índex toponímic, que no sols arreplega els noms dels llocs a què fan referència els documents, sinó que també s’hi poden localitzar les esglésies, els barris, les capelles i no pocs espais destacats que considerem que poden ser de gran ajuda a l’investigador.