Ricard Camil Torres Fabra - Autarquia i estraperlo

AUTARQUIA I ESTRAPERLO

L’ECONOMIA EN UN ESPAI RURAL

DEL PAÍS VALENCIÀ

DURANT EL FRANQUISME

Ricard Camil Torres Fabra

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2005

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Ricard Camil Torres Fabra, 2005

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2005

Producció editorial: Maite Simon

Fotocomposició i maquetació: Textual IM

Correcció: Pau Viciano

Coberta:

Disseny: Celso Hernández de la Figuera

Imatges: Arxiu particular d’Aníbal Pascual Ramos

ISBN: 84-370-6299-3

Realització d’ePub: produccioneditorial.com

PRÒLEG

Els traços de més relleu del franquisme són relativament coneguts entre nos­altres gràcies a una plèiade d’historiadors, memorialistes, periodistes i sociòlegs que se n’han ocupat i han publicat en la darrera dècada nombrosos treballs. Els orígens de les seues recerques s’emmarquen dins d’una revisió crítica d’aquella història fabricada a major glòria del règim. Són una resposta tant als treballs escrits pels historiadors partidaris de Franco durant els anys del franquisme, que volien afavorir el seu manteniment, com una resposta a les històries més recents, escrites pels qui encara volen reivindicar les glòries perdudes del règim com a resposta a les revisions crítiques. Però el maniqueisme de la història provoca, proporciona i mostra la importància de l’operació inversa.

L’aportació dels treballs de Ricard Camil Torres, i concretament el llibre que ara es publica, s’inscriu en aquest context i forma part del corrent de revisió crítica del franquisme amb una línia de renovació interpretativa molt fructífera, que expressa el punt de vista dels lluitadors antifranquistes, dels defensors de la democràcia, dels que van patir els efectes negatius i repressius del règim. L’autor fa la seua història, concretament la referida a les principals repercussions socials i econòmiques que es van donar en l’àmbit de la Ribera Baixa.

Ricard Camil Torres coneix molt bé la zona. L’ha estudiada amb obres destacades com Cullera en guerra. Un poble valencià a la reraguarda, investigació premiada i publicada per l’Ajuntament de Cullera el 1991, i com els llibres Entorn a la trajectòria de la dreta valenciana. El cas de la Ribera Baixa al segle XX (publicat el 1999) i Anarquisme i revolució, Cullera 1911 (publicat per la jove i ja prestigiosa editorial valenciana La Xara edicions el 2002). També l’ha estudiada amb nombrosos articles publicats en revistes com Afers, Algezira, Sociología del Trabajo o Quaderns de Sueca, bé individualment o en col·laboració amb Antonio Calzado Aldaria, amb qui és coautor dels llibres Un silenci extens. El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962) (publicat el 1995), Características y desarrollo de la violencia política en la Ribera Baixa (1936-1945) (publicat el 1996) i Valencians sota el franquisme (publicat per la ja esmentada editorial La Xara el 2002). Però, indubtablement, el treball que li ha permès un coneixement més rigorós, profund i netament acadèmic ha estat la tesi doctoral de l’autor dirigida pel professor de la Universitat de València Albert Girona Albuixech, un dels historiadors valencians més compromesos amb el País durant els darrers vint anys, que promou i aprofundeix les investigacions sobre el passat més recent compartit pels valencians.

La tesi de Ricard Camil Torres fou defensada durant el curs 2002-2003 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i el llibre que ara es presenta és fill d’aquella investigació centrada en el franquisme a la Ribera Baixa entre 1939 i 1975. Reflecteix un treball d’investigació històrica excel·lent, que utilitza nombroses fonts primàries escrites i orals que validen el resultat obtingut. A més a més, en el llibre es veu la maduresa de l’autor i la seua experiència com a escriptor, perquè no solament ha publicat els llibres esmentats sinó que també té una dilatada experiència en escrits d’assaig, de divulgació i d’opinió publicats en premsa local, nacional i en les revistes El Temps i Contrastes. N’hi ha molts, de lectors, que ja el coneixen pels seus escrits i d’altres perquè ha estat el seu mestre: fa vint anys que treballa en l’ensenyament mitjà.

Vull destacar especialment que l’autor estudia en el llibre que ara es publica la interacció entre el règim i la societat de la Ribera Baixa, amb la qual cosa contribueix a plasmar en un àmbit territorial concret allò que és més conegut de forma general, perquè la diversitat dels espais del país va produir repercussions distintes. I aquesta és la principal contribució de l’autor al progrés del coneixement històric. El lector s’endinsarà en el món de la postguerra; descobrirà l’estraperlo, les cartilles de racionament i la picardia institucionalitzada en els pobles de la Ribera Baixa; podrà seguir l’evolució de la taronja, de l’arròs, la perla del Xúquer, i les transformacions motivades per l’arribada del turisme i l’eclosió de l’urbanisme en la zona. També trobarà els protagonistes dels fets amb noms i cognoms, el rol de la dona, les condicions sindicals d’una concepció sindical aberrant i les especificitats de l’oligarquia arrossera de la Ribera. Un fet força original i innovador del llibre és la descripció de les connexions directes dels dos primers alcaldes de València amb l’oligarquia arrossera riberenca i el fet que aquesta campà als seus aires i mai no s’integrà sota les directrius de l’Estat. És molt il·lustratiu el seu paper en el Sindicat Nacional de l’Arròs constituït en 1940 i la institucionalització de l’estraperlo de l’arròs sintetitzats per l’autor.

En definitiva, el text que ara publica la Universitat de València és un llibre magnífic de lectura obligada per a conèixer millor el franquisme i el que va representar per a una de les comarques emblemàtiques del País Valencià: la Ribera Baixa. Les causes, conseqüències i trets fonamentals de la realitat econòmica i social de la zona són exposats per l’autor amb una veritable capacitat d’explicació i amb una selecció acurada dels fets fonamentals.

J. M. SANTACREU SOLER

Universitat d’Alacant

INTRODUCCIÓ

El dia 1 d’abril de 1944, a Las Provincias aparegué tot un desplegament, com sempre grandiloqüent, per tal de commemorar el Día de la Victoria. El rotatiu, fidel a la parafernàlia del règim, anava farcit d’articles subratllant la grandeur del règim, els patiments que van passar els sublevats i, com no, tot un grapat de raons legitimadores, ja no del triomf militar, sinó també de les motivacions per les quals es van sublevar els vencedors. Total, res de l’altre món. Però en un raconet de les fulles interiors, com si es pretenguera amagar la notícia, es podia llegir «Racionamiento de arroz, azúcar y aceite». Aquesta contradicció informativa tenia la seua raó de ser: la d’una Espanya sotmesa a una política econòmica intervencionista imposada pels vencedors.

El litre d’oli arribà a costar dos jornals mitjans, el fluid elèctric arribà a estar utilitzable només un dia a la setmana, en una data tan llunyana de la guerra com ara 1958, l’alcalde de Sueca es queixava al governador civil per la distribució del petroli, els ferrers havien d’aturar el seu treball per manca de carbó, molts cafès i bars havien de servir els seus productes sense el corresponent sucre, el responsable de l’escorxador no sabia ni el que havia de sacrificar i fins i tot «Las hermanitas de esta comunidad no tienen harina ni aceite. Hace días que no prueban el pan». Les autoritats tampoc no dominaven la situació i a la seua correspondència podem llegir: