Ricard Camil Torres Fabra - Autarquia i estraperlo

Malgrat la grandiloqüència del franquisme vers tot allò que entenia com a veritables conquistes, el règim també intentava explicar, de manera poc convincent, els mals que l’acompanyaven. I com sempre que es demanaven informes a l’alcalde, aquest desplegava les seues xarxes caciquistes.

El 23 de desembre de 1943, el consistori cullerenc aprofità el temporal de mar per tal d’anar preparant el camí per a comunicar una fallida de la collita. En un comunicat al Departament Militar de Cartagena, s’explicava que l’estat de la platja impedia extraure’n arena i, per tant, no se’n podria dur al camp. Com que el temporal es repetí l’any següent, el gestor Manuel Sanjuán convidà la Jefatura Provincial del Servei Nacional del Blat per tal que visitara els camps de blat, «que dan pena», i assegurava una minva de la producció respecte al càlcul que en el seu moment feren els conreadors.

Els informes posteriors recorriren al temporal com a un dels grans responsables de la disminució de la collita. El recurs al comportament de la mar es va explotar regularment, i el 26 de gener de 1947 succeí el mateix. Cullera, Sueca i Tavernes, recolzant-se en l’informe de l’enginyer cap del Servei Agronòmic Provincial, comunicaven que els danys del temporal eren prou més importants del que s’esperava. En efecte, les desfetes per l’estat de la mar van ser més aviat limitades, com reconeixia l’informe, però les autoritats locals desviaren l’atenció vers els petits propietaris que havien perdut tota la collita, a més d’intentar tocar la fibra sensible de les autoritats provincials: «modestos propietarios que realizando un esfuerzo sobrehumano han puesto en cultivo trozos de terreno de pobreza en elementos químicos [...] y fertilizantes [...] han de repetir los sacrificios». Les autoritats locals passaren a engrandir els efectes del temporal, informant que s’havien destrossat més de fanecades i pèrdues de sis milions de pessetes, per la qual cosa demanaven un ajut econòmic. Ara bé, a l’informe no s’explicitava en cap moment quins eren els camps afectats ni els conreus corresponents. Els consistoris, a més, aprofitaven l’ocasió per a demanar altres ajuts per tal d’efectuar obres de contenció de la mar. Això deixava lliure el camí a l’ocultació i al mateix temps oferia expectatives d’ajuts econòmics, que no sabem si es van atorgar i, menys encara, la manera de repartir-los. Tan sols sabem que el 29 de febrer de 1948, es va condonar un deute amb el crèdit agrícola a l’ex-conreador Vicente Ronda Blanco, de Cullera, per «4 hanegadas arrasadas por el mar», a banda que «Franco da dinero por las hectáreas que tenía en Sueca».

Deixant a banda els nostres dubtes sobre l’abast d’aquests temporals a la Ribera Baixa, el cert és que el 19 de febrer es deia que les comunicacions entre Sollana i Sueca es trobaven tallades per l’aigua i la ruptura del mur de contenció del Xúquer entre Albalat i Algemesí. A Riola, l’aigua entrà en les cases pròximes al riu. Així, els conreus van ressentir-se dels temporals, i, a l’any següent, l’alcalde d’Almussafes envià un escrit comunicant que a conseqüència dels

recientes y continuos temporales de agua y granizo que han azotado al término municipal, el cultivo de alubias de esta segunda cosecha queda en su mayor parte en un estado improductivo mientras que las escasas extensiones menos atacadas también se observa agotamiento prematuro de la planta que hace preveer muy escaso rendimiento.

El mateix comunicava Favara el 28 de setembre per explicar que no lliurava el cupo forçós de blat, que, segons l’alcalde, «ha afectado a todos los cultivadores».

Les gelades també van servir d’excusa per tal de magnificar la pèrdua de collites. El 14 d’abril de 1956, la FET suecana lamentava el terrible efecte que havia causat al camp la gelada corresponent –l’«any de la neu»–, i encarregava al cap del partit local un viatge a Madrid, apuntant que l’atur seria dolentíssim aquella anyada. Al mateix temps, expressaven la seua condolència per la mort del «heroico defensor del Alcázar de Toledo, teniente general Moscardó». Aquell any, a més, es donà el temporal de pluja de novembre. Entre els dies 16 i 17 van caure més de 240 litres d’aigua per metre quadrat, cosa que va incidir en les collites de creïlles, moniatos i fesols.

Entre els informes, visites dels responsables, contrainformes i, sobretot, la laberíntica burocràcia construïda pel règim al voltant del món agrari, els problemes, lluny de solucionar-se, anaren allargant-se en el temps, i això afavoria les ocultacions basades en els estralls dels temporals. Així, el consistori cullerenc es va dirigir a la INC per a demanar les ajudes corresponents. La contestació va ser que l’afer era incumbència de la Direcció General de Monts. L’Ajuntament de Cullera s’adreçà a aquest organisme i ja no sabem res més, i el mateix va succeir amb la denúncia de tot tipus de malalties derivades dels desastres que va fer.

Resulta excessiu exposar ací totes les vegades que els consistoris de la Ribera Baixa van recórrer a les catàstrofes naturals per tal d’exagerar les pèrdues agrícoles, però aquest recurs es va fer tan repetitiu que, fins i tot en dates tan llunyanes com 1963, les autoritats locals, tan acostumades a aquestes pràctiques, reaccionaren com abans davant les gelades de gener. La gran diferència va ser que en aquesta ocasió es presentà un veritable informe dels danys en lloc d’una estimació. L’estudi era eloqüent i exhaustiu, aportava una llista detallada de les pèrdues i de la seua influència en l’atur. Els temps –econòmics– havien canviat i això es reflectia en el nou quefer de les autoritats, encara que la base de la seua tasca ja estava viciada pels comportaments anteriors.

1C. Velasco Murvierdro: «El pensamiento agrario y la apuesta industrializadora de los años cuarenta», Agricultura y Sociedad, 23, abril-juny de 1982, p. 263.

2R. Moreno Fonseret: La autarquía... op. cit., pp. 48-49.

3A. Carreras: «Depresión económica y cambio estructural durante el decenio bélico (1936-1946), en M. Tuñón de Lara: El primer franquismo. España durante la Segunda guerra Mundial. V Coloquio de Historia Contemporánea de España, Madrid, Siglo XXI, 1990, pp. 3-35.

4H. Newby i E. Sevilla Guzmán: Introducción a la sociología rural, Madrid, Alianza, 1983, pp. 109-111.

5R. Moreno: La autarquía...., op. cit., p. 108.

6Ibid., p. 112.

7AHMA, sig 33, leg. 4.

8AHMS, Falange, Entrades de circulars.

9AHMC, caixa 788.

10AHMC, Correspondència, caixa 792.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.