Alesksandr I. Oparin - L'origen de la vida

En tot cas, encara ens manca molt d’estudi del conjunt de l’obra científica d’Oparin, una anàlisi no sols de la influència del materialisme dialèctic sinó de l’eclecticisme amb què anava perfeccionant i modificant els detalls de la seua teoria a mesura que la bioquímica i altres coneixements científics s’eixamplaven i aprofundien.

S’ha suggerit, potser massa esquemàticament i simplificada, que la proposta d’Oparin inaugurà la visió metabòlica de l’origen de la vida, mentre que el text de Haldane podria representar una de les primeres perspectives genètiques del problema. La consideració per part dels dos autors de descobertes en diverses disciplines, per bé que més exhaustiva en el cas d’Oparin que no en el de Haldane, els permeté donar versemblança a les propostes. L’especificitat i detallisme de les explicacions d’Oparin no tenien precedents. La teoria col·loïdal de la matèria viva i les propostes (errònies) de Dimitri I. Mendeleev sobre l’origen del petroli fonamenten l’argument d’Oparin. Les descobertes de Félix d’Hérelle sobre els bacteriòfags (virus de bacteris) o els experiments de Edward Baly sobre la síntesi de sucres amb llum ultraviolada i molècules més simples, serveixen de base a Haldane.

La sòlida formació bioquímica d’Oparin es deixa veure en l’èmfasi en l’origen dels éssers primitius consumidors de materials orgànics, un tipus de metabolisme anomenat heterotròfic, d’ací la denominació d’hipòtesi heterotròfica que han rebut els postulats d’Oparin i els que se n’han derivat. En canvi, Haldane posa l’accent en els bacteriòfags i en el raonament que aquests poden representar un graó intermedi entre la matèria inanimada i la vida. Els bacteriòfags sorgirien de l’evolució a partir de la matèria orgànica acumulada als mars, allò que Haldane anomena sopa primitiva, una afortunada metàfora que ha arribat fins als nostres dies. Així doncs, per a Oparin l’aparició de materials col·loïdals i la capacitat de transformació –metabolisme– de compostos presents a l’ambient serien les primeres manifestacions de la vida. Haldane, per contra, imagina l’evolució de molècules orgàniques cap a la formació d’una estructura d’una complexitat semblant als virus, semiviva, amb capacitat de reproduir-se. Aquest dualisme –metabòlic o genètic– en l’enfocament del problema ha perdurat fins avui –encara que en anys posteriors Haldane trauria protagonisme als virus i aproximaria postures amb Oparin. Les recerques actuals sobre l’origen de la vida es fonamenten bé en l’autoorganització de materials en protocèl·lules i xarxes catalítiques simples, bé en l’aparició dels primers polímers portadors d’informació amb capacitat d’autocopiar-se. Els detalls, com és obvi, han canviat molt però la base epistemològica continua sent essencialment la mateixa, un mèrit notable de les hipòtesis pioneres d’Oparin i Haldane.

Ambdós autors remataren els seus textos amb expressions de confiança sobre el futur de la recerca científica de l’origen de la vida, remarcant el caràcter històric, contingent, del problema. Aquest optimisme i confiança en el poder de la indagació sistemàtica els emparenta també amb Darwin. El 1872, el naturalista britànic li escrivia una carta al codescubridor de la selecció natural, Alfred R. Wallace, en què compartia amb ell els pensaments que li havia suggerit la lectura del llibre més recent de Henry C. Bastian, un metge que tractava de demostrar que Pasteur s’equivocava i que la generació espontània era possible.

M’agradaria viure per veure confirmat un descobriment tan transcendent [com el de la generació espontània] –deia Darwin–, o, si resulta ser falsa, m’agradaria veure-la refutada i conèixer l’explicació alternativa per a les observacions [de Bastian]; però no viuré prou per veure-ho [...]. Què fort és l’impuls progressiu de la ciència; és tan fabulós que ens consola dels nostres abundants errors, condemna a l’oblit els nostres esforços i els colga sota un munt d’observacions i nocions noves que apareixen cada dia.

Nota bibliogràfica

El text on Lamarck proposa que «els éssers vius més simples que es troben en l’extrem de cada regne orgànic» es formen per generació espontània és a: Recherches sur l’organisation des corps vivants, de 1802 (Corpus des Oeuvres de Philosophie en Langue Française, París, Fayard, 1986, pp. 73-77). Les cites de Haeckel són de la monografia dels radiolaris (Die Radiolaren, Berlín, Druck und Verlag von Georg Reimer, 1862, p. 232, nota al peu). La millor referència biogràfica sobre Oparin, incloent-hi testimonis i records personals, l’ofereix el seu amic i especialista en origen de la vida Antonio Lazcano a «Oparin: apuntes para una biografía intelectual» (dins Orígenes de la vida. En el centenario de Aleksandr I. Oparin, a cura de F. Morán,

J. Peretó i A. Moreno, Madrid, Ed. Complutense, 1995, pp. 15-39). La nota commemorativa del centenari de Haldane escrita per James F. Crow ofereix dades biogràfiques d’interès («Centennial:

J. B. S. Haldane, 1892-1964», Genetics, 130, 1992, pp. 1-6). Sobre la significació històrica dels treballs de Miller es pot consultar el text de J. Peretó i A. Lazcano «Qui va cuinar la sopa? L’experiment de Miller i l’inici de la química prebiòtica» (Mètode, 39, 2003, pp. 25-28). La cita de Haldane sobre el paper de la divulgació científica és del pròleg del recull d’articles: What is life? (Nova York, Boni and Gaer, 1947). La presentació d’Oparin per Haldane tingué lloc durant el congrés d’origen de la vida celebrat a Wakulla Springs, Florida, del 27 al 30 d’octubre de 1963 (The Origins of prebiological systems and of their molecular matrices, a cura de Sidney W. Fox, Nova York, Academic Press, 1965, pp. 89 i 98). Del llibre de Huxley, Wells i Wells (The science of life, Londres, Cassell, 1931) hi ha una versió castellana (La ciencia de la vida, Madrid, Aguilar, dècada de 1930). El llibret de Bernal a què fan referència Urey i Miller és The physical basis of life (Londres, Routledge, 1951). El vers inicial del poema de Haldane dedicat al seu càncer és citat per Crow (1992) op. cit. La rellevància del materialisme dialèctic en l’obra d’Oparin ha estat discutida, entre altres, per Loren R. Graham a Science, philosophy, and human behavior in the Soviet Union (Nova York, Columbia University Press, 1987, cap. 3) i Lazcano (1995) op. cit. Una discussió avançada del significat científic de les propostes d’Oparin i Haldane en el seu context històric es troba a l’excel·lent llibre d’Iris Fry The emergence of life on Earth. A historical and scientific overview (New Brunswick, Rutgers University Press, 2000, cap. 6), així com en els treballs de Michael Ruse «The origin of life: philosophical perspectives» (J.Theor. Biol., 187, 1997, pp. 473-482) i de Stanley

L. Miller, J. William Schopf i Antonio Lazcano «Oparin’s “Origin of life”: sixty years later» (J. Mol. Evol., 44, 1997, pp. 351-353). La carta de Darwin a Wallace està datada el 28 d’agost de 1872 i figura a la correspondència publicada: The life and letters of Charles Darwin, a cura de Francis Darwin (Nova York, D. Appleton & Co., 1905, vol. 2, cap. 7, pp. 346-348). N’hi ha versió en línia, a cura de John van Wyhe (< http://pages.britishlibrary.net/charles. darwin/texts/letters/letters2_index.html>).

La referència completa del text d’Oparin que s’ofereix ací és: Proiskhozhedenie zhizni (Moscou, Moscovksii Rabotchii, 1924). El text de Haldane fou publicat originalment a The Rationalist Annual for the Year 1929 (a cura de Charles A. Watts, pp. 3-10). L’obra de Bernal The origin of life (The Windenfeld and Nicolson Natural History, a cura de R.

Carrington, Londres, Weidenfeld and Nicolson, 1967) conté com a annexos la versió anglesa de l’opuscle d’Oparin i l’article de Haldane a més d’uns comentaris del mateix Bernal. El treball de Haldane també aparegué dins Science and life. Essays of a rationalist (Londres, Pemberton, The Humanist Library, 1968), recull dels seus articles a The Rationalist Annual. En temps més recents també s’han reproduït els facsímils d’ambdós textos a: Origins of life. The central concepts de D. W. Deamer i G. R. Fleischaker (Boston, Jones and Bartlett, 1994). Es pot accedir també als textos en línia a: i , així com als comentaris de Bernal de 1967: .