Sally Rooney - On ets, món bonic?

De tota manera, tinc una teoria nova. Vols que te l’expliqui? Si no vols, ignora aquest paràgraf. La meva teoria és que els éssers humans van perdre l’instint de la bellesa el 1976, quan els plàstics es van convertir en el material més estès de l’existència. Si mires la fotografia urbana d’abans i de després del 1976, es pot veure el canvi que va suposar. Sé que tenim raons per ser escèptics amb la nostàlgia estètica, però el fet és que, abans de la dècada dels setanta, la gent portava roba duradora de llana i de cotó, guardava les begudes en ampolles de vidre, embolicava el menjar amb paper i omplia les cases amb mobles de fusta resistents. Ara la majoria d’objectes del nostre entorn visual són de plàstic, la substància més lletja del planeta, un material que quan es tenyeix no absorbeix el color sinó que l’irradia, d’una manera inimitablement lletja. Així que una cosa que tot govern podria fer amb la meva aprovació —i no n’hi ha gaires— seria prohibir la producció de totes i cadascuna de les formes del plàstic que no fossin immediatament necessàries per al manteniment de la vida humana. Què et sembla?

No sé per què ets tan reservada amb aquest tal Felix. Qui és? Te l’estàs fent? No cal que m’ho diguis si no vols. En Simon ja no em diu res, tampoc. Pel que sembla, ara fa uns dos mesos que surt amb una noia de vint-i-tres anys i ni tan sols l’he vist. No cal que et digui que la idea que en Simon —que ja era un home de vint anys quan jo en tenia quinze— s’estigui tirant regularment una dona sis anys més jove que jo em fa venir ganes d’arrossegar-me dins de la meva tomba. I mai és una friqui lletjota de cabells desnerits amb opinions interessants sobre Pierre Bourdieu, sempre són models d’Instagram que tenen una cosa així com 17.000 seguidors i reben mostres gratuïtes de marques de cosmètica. Alice, odio fingir que la vanitat personal de les dones joves i atractives no és altra cosa que avorrida i vergonyosa. La meva, la pitjor de totes. No vull que soni dramàtic, però si en Simon deixa aquesta noia embarassada em tiraré per una finestra. Imagina’t que hagués de ser amable amb una tia aleatòria la resta de la meva vida perquè és la mare del seu fill. T’he dit que al febrer em va demanar per sortir? No és que realment volgués sortir amb mi, crec que només volia apujar-me l’autoestima. Tot i que ahir a la nit vam tenir una trucada de telèfon ben curiosa… En fi: quina edat té, en Felix? És un vell místic que t’escriu poemes sobre el cosmos? O un campió de natació local de dinou anys amb les dents blanques?

Podria organitzar-me per venir-te a veure la setmana després del casament, si et va bé. Arribaria el primer dilluns de juny. Què et sembla? Si pogués conduir, òbviament seria més fàcil, però sembla que una combinació de trens i taxis també podria funcionar. No t’imagines com m’avorreixo deambulant per Dublín sense tu. Em moro de ganes de tornar-te a tenir al meu costat, gairebé literalment. E.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.