Sally Rooney - On ets, món bonic?

L’Eileen va deixar anar una rialla aspra. No, no estic preocupada, va dir. Estic ofesa. Preocupa-te’n tu.

Podries estar les dues coses.

De part de qui estàs?

Somrient, va contestar amb un to suau i reconfortant: Estic de part teva, princesa.

Ella també va somriure, amb ironia, sense ganes, i es va apartar els cabells del front. Ja ets al llit?, va preguntar.

No, assegut. Vols que m’hi fiqui mentre encara estem al telèfon?

Sí, m’agradaria.

Ah, bé. Això té fàcil solució.

En Simon es va aixecar i va deixar el portàtil en un escriptori petit davant d’un mirall de paret. La major part de la superfície del terra darrere d’ell l’ocupava el llit, que estava fet amb llençols blancs ben falcats sota el matalàs. Encara sostenia el telèfon mentre endollava el portàtil al carregador de la paret.

Saps, si la teva dona fos amb tu, va dir l’Eileen, ara et trauria la corbata. Portes corbata?

No.

Què dus posat?

Ell es va donar un cop d’ull al mirall i va apartar la vista una altra vegada, girant-se cap al llit. La resta del vestit, va dir. Sense les sabates, clar. Me les trec quan entro, com qualsevol persona civilitzada.

O sigui que ara tocaria l’americana?, va dir ella.

Mentre es treia l’americana, cosa que incloïa canviar-se el mòbil de mans durant el procés, va dir: Aquest seria l’ordre habitual.

Doncs ara la teva dona te la trauria i aniria a penjar-la, va dir l’Eileen.

Que amable que és.

I també et desbotonaria la camisa. I no protocol·làriament, sinó amb afecte i tendresa. També va penjada, la camisa?

En Simon, que s’estava desbotonant la camisa amb una mà, va dir que no, que la camisa va a la maleta, per rentar-la quan torni a casa.

Després d’això ja no sé què tocaria, va dir l’Eileen. Portes cinturó?

Sí, va dir ell.

L’Eileen va tancar els ulls i va continuar: Doncs ara et treu el cinturó i el deixa on sigui que va. On deixes el cinturó quan te’l treus, normalment?

En una perxa.

Ets tan polit, va dir l’Eileen. A la teva dona li encanta, això.

Per què? Ella també és ordenada? O li encanta perquè els contraris s’atreuen?

Mmm… No és que sigui descuidada ni res, però no és tan polida com tu. I voldria ser-ho. Ja estàs desvestit?

Encara no del tot, va dir ell. Tenia el mòbil a la mà tota l’estona. Puc deixar-lo un segon i el torno a agafar de seguida?

Amb un somriure tímid i pudorós, l’Eileen va respondre: Clar que sí, no et tinc pres com a ostatge.

Ja, però no vull que t’avorreixis i em pengis.

No et preocupis, que no ho faré.

En Simon va deixar el mòbil al vèrtex del llit que tenia més a prop i es va acabar de treure la roba. L’Eileen estava estirada amb els ulls tancats, sostenint el telèfon laxament amb la mà dreta, prop de la cara. Ara vestit únicament amb uns bòxers grisos, en Simon va recuperar el mòbil i es va estirar al llit, amb el cap als coixins. Ja, va dir.

A quina hora acabes de treballar normalment?, va dir l’Eileen. Per curiositat.

Cap allà a les vuit. O més aviat a i mitja o així, últimament, que tothom està ocupat.

La teva dona tindria una feina que acabaria molt abans.

Ah, sí?, va dir en Simon. Quina enveja.

I quan arribessis a casa, t’estaria esperant amb el sopar.

Ell va somriure. Tan carca creus que soc?, va preguntar.

L’Eileen va obrir els ulls, com si li haguessin interromput el somni. Crec que ets humà, va fer ella. Qui no vol tenir el sopar a punt quan es queda emmerdat a la feina fins a les vuit i mitja? Si tu preferiries tornar a casa i trobar-te-la buida i fer-te tu mateix el sopar, ja em disculparàs.

No, no, no m’agrada arribar a casa i que estigui buida, va dir ell. I en el terreny de les fantasies, no tinc res en contra que m’esperin com a un rei. Però no és una cosa que m’esperaria d’una companya de vida, res més.

Ui, estic ofenent els teus principis feministes. Ja paro.

No, sisplau. Vull saber què farem la meva dona i jo després de sopar.

L’Eileen va tornar a tancar els ulls. Doncs bé, evidentment és una bona esposa, així que, si cal, et deixarà que facis una mica de feina, va dir. Però no fins tard. Després voldrà anar al llit. Que és on ets ara, suposo.

Sí que hi soc.

Somrient luxuriosament per a ella mateixa, l’Eileen va continuar: I què, has tingut un bon dia a la feina o has tingut un mal dia?

Ha anat bé.

I ara estàs cansat.

No massa per parlar amb tu. Però cansat, sí.

La teva dona detecta totes aquestes petites subtileses, o sigui que a ella no li faria falta preguntar-t’ho. Si has tingut un dia llarg i estàs cansat, crec que ella et ficaria al llitet cap a les onze i posaria la seva boca a la teva disposició. Cosa que fa molt bé. Però no d’una manera vulgar: tot és molt íntim i marital i bla-bla-bla.

Mentre sostenia el telèfon amb la mà dreta, en Simon feia servir l’esquerra per acariciar-se per damunt del cotó finet dels bòxers. No és que no ho agraeixi, eh, però per què només la boca?, va dir ell.

L’Eileen reia. Has dit que estaves cansat, va dir.

Va, no estic massa cansat per fer l’amor a la meva dona.

No posava en dubte la teva virilitat, pensava que t’agradaria, això és tot. Sigui com sigui, jo puc equivocar-me, no passa res. Però la teva dona no s’equivocaria mai.

No passa res si s’equivoca, l’estimaré de totes maneres.

De veritat que pensava que t’agradava el sexe oral.

Amb un somriure ample, en Simon va respondre: M’agrada, m’agrada, oi tant. Però si només tingués una nit amb la meva dona fictícia, crec que m’agradaria cobrir més terreny. No cal que entris en detalls, si no vols.

Al contrari, visc pels detalls, jo, va dir l’Eileen. On érem? Desvesteixes la teva dona amb la teva desimboltura característica.

Ara en Simon es va ficar la mà dins dels calçotets. Ets massa amable, va dir.

Pots donar per fet que és molt bonica, però no em posaré a descriure el seu físic. Ja sé que els homes teniu els vostres propis gustos i preferències.

Gràcies per la llicència. Me la imagino vívidament.

Ah, sí?, va dir l’Eileen. Ara tinc curiositat per saber com és. És rossa? No m’ho diguis. Segur que és rossa i que fa com metre seixanta.

Això el va fer riure. No, va dir.

Molt bé. Perfecte, no m’ho diguis, doncs. En qualsevol cas, està molt humida, perquè ha estat esperant que la toquis tot el dia.

Ell va tancar els ulls. Pel mòbil, va dir: I puc tocar-la?

Sí.

I ara què?

Amb la mà que li quedava lliure, l’Eileen s’acariciava el pit, dibuixant-se un cercle al voltant del mugró amb la punta del polze. Li pots veure als ulls que està excitada, va dir. Però al mateix temps, nerviosa. T’estima molt, però de vegades se sent ansiosa, té por de no coneixe’t de veritat. Perquè ets una mica distant. O no distant, però de vegades et tanques. Estic perfilant el rerefons perquè entenguis millor la dinàmica sexual. Està nerviosa perquè t’admira i et vol fer feliç, i de vegades té por que no siguis feliç i no sap què fer. Quan et fiques al llit, ella tremola sota teu com una fulleta. I tu no dius res, senzillament comences a follar-te-la. O, com ho has dit abans? Li fas l’amor. Sí?

Mmm, feia ell. I això li agrada?

Oh, sí. Crec que era força innocent abans de casar-se amb tu, així que quan esteu al llit junts se t’aferra apassionadament, perquè per a ella això és aclaparador. Probablement es vol escórrer tota l’estona. I tu li dius que és una bona noia, que n’estàs orgullós, i que l’estimes, i ella et creu. Recorda com te l’estimes, perquè això és clau. En sé molt, de tu, però aquesta és la part que no conec. Com et comportes amb una dona que estimes. Estic divagant, disculpa. Allò que he dit que la teva dona et faria una mamada crec que m’ho he tret del subconscient, perquè m’agrada pensar-hi. Te’n recordes, que a París ho vam fer? Tant se val. Simplement he recordat que et va agradar. Em va fer sentir molt segura de mi mateixa. De totes maneres, me n’estic anant del tema. T’estava descrivint com et tiraves la teva dona. Segur que és increïblement guapa i més jove que jo. I, ai, potser una mica tonteta, però d’una manera sexi. Si ara em volgués posar autocomplaent, m’ho faria venir bé perquè, quan siguis al llit amb la teva dona, no sempre sinó només aquesta vegada, comencis a pensar en mi. No cal que sigui a propòsit. Una idea fugaç o un record et passa pel cap, res més. I no penses en mi tal com soc ara, sinó com era quan tenia vint anys o així. Et vas portar molt bé amb mi llavors, saps? Així que ara ho estàs fent amb la teva dona perfecta, que és la dona més bonica del planeta, i te l’estimes més que a res, però durant un o dos segons, mentre ets dins seu i ella tremola i s’estremeix i diu el teu nom, tu estàs pensant en mi, en les coses que vam fer junts quan érem més joves, com a París, quan et vaig deixar que m’acabessis dins la boca, i tu recordes com et va agradar tenir-me d’aquella manera, i com em vas dir que havia estat especial. I mira, potser sí que ho va ser. Si encara hi estàs pensant al cap de tants anys quan ets al llit amb la teva dona, potser sí que va ser especial. Algunes coses ho són.