Josep Antoni Bermúdez Roses - Foucault - un il·lustrat radical?

Perquè amb Foucault no existeix ni tan sols la possibilitat de convertir la ciutat eterna en ideal regulador, tal com fa Habermas. Parlar des d’una pragmàtica comunicativa que basteix una raó també comunicativa al voltant d’unes condicions ideals de comunicació inscrites en el diàleg no és més que estendre un vel davant els nostres ulls que ens impedeix il·luminar el que tenim davant, la nostra actualitat. I encara més, o millor dit, el pitjor de tot és situar la discussió al terreny d’allò que Foucault no dubtarà a qualificar com a xantatge : o acceptes la possibilitat d’aquesta raó comunicativa o... estàs en contra de la raó. Perquè si hi ha una cosa que no pensem acceptar d’entrada és el plantejament simplista segons el qual aquell que critica la raó està en contra d’ella. Crítica radical a la raó i defensa de la Il·lustració són, al nostre entendre, no una dualitat oposada, sinó tot el contrari, una de complementària i necessària; en altres paraules, la tesi que ací mantindrem és que en Foucault la crítica radical i constant a la raó esdevé en realitat una versió sui generis d’una teoria crítica, esdevé una forma radical de Modernitat, no d’abandonament d’aquesta. És per això que entenem que les obres de Foucault, tant les majors com les menors , ens permetran, doncs, desprendre’ns d’una teoria sobiranista del subjecte i d’una ontologia naturalista , ens possibilitaran dur a terme una genealogia de la Il·lustració, i ens impel·liran a bastir la nostra existència com una obra d’art , reaccionant contra allò insuportable que hem convertit, dissortadament, en el més familiar . Aquesta és la nostra aposta i la base d’aquest llibre.

1. Jürgen Habermas: El discurso filosófico de la modernidad (Doce lec-ciones) , pp. 14-15.

2. Jürgen Habermas: «La modernidad: un proyecto inacabado», en Ensayos políticos , p. 282.

3. G. Deleuze: «¿Qu’est-ce qu’un dispositif?», en AADD: Michel Fou-cault philosophe , pp. 192-193.

Per la nostra part hem limitat el nostre treball a aquells articles, entre-vistes, conferències..., que han estat glossades en els quatre volums Dits et écrits . Com indiquen els editors en la seua introducció, l’ ètica editorial seguida ha estat recollir sols aquells textos que han estat assumits i auto-ritzats per Foucault. Se n’han exclòs, doncs, les edicions pirates no au-toritzades en vida per Foucault –per exemple les lliçons del Collège de France, així com entrevistes i textos pòstums no ratificats o verificats. La breu Cronologia que contenen les primeres pàgines del primer volum acaba així: «Michel Foucault havia redactat abans de partir cap a Polònia, al setembre de 1982, un testament vital per a obrir “en cas d’accident”, que no contenia més que tres recomanacions, entre les quals figuraven: “La mort, no la invalidesa” i “Cap publicació pòstuma”» ( Dits et écrits, I, p. 64).

4. Miguel Morey: «Introducción», en Michel Foucault: Entre filosofía y literatura. Obras esenciales , vol. I, p. 10.

Advertiment al lector sobre les referències i citacions

Ateses les constants referències a les obres de Foucault, i per a una major economia lingüística, hem optat per citar-les segons la llista d’abreviatures que a continuació s’enumera. Les versions utilitzades de les seues obres han estat les franceses i se n’ha realitzat la traducció de les citacions.

Pel que fa a la bibliografia secundària, i atès que les entrades, tot i ser abundants, no són tan repetitives, s’ha optat per fer-ne referència completa indicant el cognom i nom de l’autor i el títol de l’obra o article. Si l’obra utilitzada estava en francès s’ha optat, com en el cas de les obres de Foucault, per traduir-les directament del francès al català.

Llista d’abreviatures

DÉ: Dits et Écrits1

MMP: Maladie mentale et psychologie

HF: Histoire de la folie à I'âge classique

NC: Naissance de la clinique

MC: Les Mots et les Choses

AS: L’Archéologie du savoir

OD: L’Ordre du discours

SP: Surveiller et Punir

VS: La Volonté de savoir (Histoire de la sexualité, vol. 1)

UP: L’Usage des plaisirs (Histoire de la sexualité, vol. 2)

SS: Le Souci de soi (Histoire de la sexualité, vol. 3)

La referència completa d’aquestes obres així com de les fonts secundàries es troba a l’apartat corresponent de Bibliografia.

1. En aquest cas s’indica a continuació amb número romà el volum de què es tracta, així com també el número del text al qual corresponen les pàgines citades.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.