AAVV - La pilota valenciana

El principal resultat de l’estudi fou constatar que existeix una bibliografia cada vegada més nombrosa amb una àmplia varietat de treballs sobre la pilota valenciana: articles, tesis i tesines, monografies, obres de referència i comunicacions a congressos. S’identificaren 181 treballs publicats fins a 2007: 95 articles de revista, 40 publicacions monogràfiques (llibres o capítols de llibre), 37 comunicacions a congressos i 5 tesis i tesines, a més del fet que la pilota estava present en 4 destacades obres de referència on s’arrepleguen nombroses entrades relacionades amb la Pilota Valenciana

L’evolució diacrònica del nombre de treballs ha mostrat que, a banda de diverses obres pioneres aïllades, des de la meitat de la dècada dels 70 comencen a aparèixer, amb certa regularitat, diversos treballs centrats en la pilota. La investigació es remunta a mitjans de la dècada dels 80, coincidint amb la consolidació de la democràcia, la creació de la Federació de Pilota Valenciana i la figura del pilotaire el Genovés, factors que van propiciar una presència cada vegada major en els mitjans de comunicació, en l’educació i en l’àmbit acadèmic.

Entre les obres i autors pioners del que es podrien considerar fonts secundàries d’estudi del joc de pilota, podem destacar Francesc Almela i Vives i el seu treball El juego de pelota en Valencia (1960); Vicent Vidal Corella amb La pelota valenciana, un deporte con historia de siglos (1969); Jorge Cela Trulock, que va publicar Joc de pilota. Pelota valenciana (1973); Llorenç Millo i Casas, autor de El trinquet (1976), i Miguel Ángel López Egea amb Pelota valenciana: entrevistas y reportajes (1976).

Les tesis doctorals i tesines són el principal document acadèmic, ja que la seua presentació permet assolir el grau més elevat que atorga una universitat als seus alumnes, el grau de Doctor, i exigeix el desenvolupament d’estudi d’investigació inèdit i posterior defensa pública davant un tribunal d’especialistes en aqueixa àrea de coneixement. Per tant, són una importantíssima font de coneixement i un bon termòmetre per a mesurar el desenvolupament del coneixement científic en un determinat àmbit. Entre les tesis doctorals i les tesines al voltant de la pilota cal destacar El juego de la pelota valenciana en la calle , de Juan Ignacio Gallach (1977); El joc de pilota al País Valencià: estudi lexicogràfic de cultura popular , de Frederic Llopis i Bauset (1984); Pasado y Presente de la pelota valenciana , de Juan Ignacio Gallach (1990); El joc de pilota en la Comunitat Valenciana , de Salvador Olaso i Climent (1993); Estudio de los trinquetes de pilota valenciana, según criterios epidemiológicos, de opinión y biomecánicos , d’Ana María Montaner Sesmero (2010); Diseño de un guante de protección para jugar a pilota valenciana en función de la opinión de los usuarios y de criterios epidemiológicos y biomecánicos , de Carlos Montaner Sesmero, i, finalment, Análisis de los factores de rendimiento en Pelota Valenciana: una propuesta para la Educación Superior , de José Antonio Martínez Carbonell (2012).

Algunes de les publicacions monogràfiques més rellevants que han afavorit el coneixement de molts aspectes del joc de pilota, sobretot entre el gran públic per tractar-se les monografies d’una tipologia documental de difusió comercial i amb una presència destacada a les biblioteques, són l’obra de Gabriel García i Frasquet i Frederic Llopis Bauset Vocabulari del joc de pilota (1991); la de Toni Mollà Orts, El Genovés (1994); el llibre coordinat i dirigit per Alberto Soldado, El joc de pilota: historia de un deporte valenciano (1998); l’obra d’Aureli López Muñoz, La pilota valenciana: deport, cultura i llengua del nostre poble , (2004), i La pilota valenciana: unitat didàctica (2003), de Manolo Conca Pavia, Gabriel Garcia i Frasquet, Toni Gimeno Salom, Frederic Llopis Bauset, Jordi Naya Nogueroles i Vicent Pérez Bernabeu.

A totes aquestes obres caldria afegir publicacions més recents i que, per tant, van quedar fora de la cobertura de l’estudi comentat, entre altres, El joc de pilota a través de la prensa valenciana 1790-1909 (2009), de Recaredo Agulló i Víctor Agulló; Pilota valenciana. Propostes didàctiques per ensenyar i aprendre el nostre joc (2011),de Daniel Martos i Guillem Torrent; La Revolució va de bo. La modernització de la pilota valenciana (2009), de Paco Cerdà i Purificació Mascarell; Tallers de cultura popular valenciana, Joc de la pilota (2009), de Sebastià Giner, Vicent Molines i Ferran Luque, i el mateix Vocabulari del joc de pilota (2010), editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i que va constituir el referent per a la celebració de les I Jornades de Pilota al Monestir de Sant Miquel dels Reis.

Els articles de revista i les comunicacions a congressos com a treballs que aborden en profunditat un aspecte més específic d’estudi són també una tipologia documental destacada. Molts d’aquestos estudis s’han publicat en revistes com L´Esport i Temps Lliure i Traure: Revista de Pilota Valenciana , publicacions que, malauradament, no han tingut continuïtat, o també en Apunts: Educació Física i Esport s, un dels principals referents de les revistes o publicacions per als estudiosos dins l’àmbit dels esports.

També són importants els congressos, perquè faciliten l’encontre d’estudiosos, l’intercanvi d’experiències i idees i l’exposició pública de treballs en curs o que pel seu caràcter molt específic és difícil publicar en revistes científiques. En aquest sentit, és important reconèixer el paper de la Universitat Catòlica de València que va impulsar el I Congrés Mundial de Pilota a mà (1994), el I Simposi Nacional de Pilota Valenciana (2005) i el II Congrés Mundial de Pilota a mà (2007), així com el de la Uni·versitat de València amb la celebració de diferents esdeveniments, com ara el Fòrum de l’Esport que sempre ha atorgat un paper destacat a la pilota, i diferents cursos i activitats, com ara també la I Jornada sobre Esports Tradicionals Valencians celebrada a la Facultat de Ciències Socials en desembre de 2012. En definitiva, iniciatives i activitats que, tant en el cas de la Universitat Catòlica de Valencia com en el de la Universitat de València, sempre han estat recolzades o en alguns casos també impulsades per la Federació de Pilota Valenciana.

Les publicacions acadèmiques de pilota, una realitat que va a més. En acció Roberto del Palomar i Lluïset de Beniarrés en la final de raspall disputada al Genovés (Arxiu FPV).

Finalment, la pilota està present, com no podia ser d’una altra manera, en diverses entrades o veus d’obres de referència com la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1973), la Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005) i el Diccionario Espasa de términos deportivos (2003).

L’enumeració realitzada es tracta, en qualsevol cas, d’una selecció arbitrària, ja que tots i cadascun dels 181 treballs i els publicats amb posterioritat tenen el seu valor i la seua importància i, al remat, contribueixen, en tant que publicacions escrites amb rigor científic, a l’avanç del coneixement sobre la pilota.

3. Investigadors, idioma i temes d’investigació

Vora 200 autors han publicat treballs sobre pilota valenciana. És interessant destacar les activitats professionals dels principals estudiosos del món de la pilota, que són, per aquest ordre, professors d’educació secundària, periodistes, investigadors de l’Institut de Biomecànica de València, mestres d’escola i professors universitaris d’educació física. Altres professions, ja més puntuals, són la d’arquitecte, la de coordinador local d’esports, la d’escultor, la de rector i la de sociòleg. Per tant, trobem que l’àmbit educatiu no universitari i el periodisme són els dos sectors que més estan impulsant el coneixement sobre el joc de pilota, aspecte que cal valorar molt positivament, ja que garanteix, en el primer dels casos, la inculcació de l’interès als xiquets i estudiants que representen el futur de la pràctica d’aquest joc i, en el segon cas, afavoreix la divulgació social d’aquest esport a través dels mitjans de comunicació, un aspecte també essencial.