AAVV - La pilota valenciana

I fins a les seues lloses empedrades es van acostar curiosos de tots els llocs que, estranyats, es preguntaven què era allò que estaven veient. Altres un poc més informats comentaven entre si que es tractava d’un esport tradicional. Només alguns turistes bascos van reconèixer aquell esport com la pilota valenciana. Del que no hi ha dubte és que mai una partida de pilota va ser tan retratada o filmada per tantes càmeres de tots els confins del món. Molts segurament amb la intenció d’informar-se després què era realment aquell espectacle que estaven contemplant. Ja dins de l’improvisat recinte, més de 1.500 amants de la ballepelote , que prèviament havien pagat set euros per a gaudir de l’esdeveniment, van animar incessantment als seus, alguns amb bubuzelas incloses, i a penes es van alçar dels seus seients durant les més de cinc hores que van durar les distintes confrontacions.

Els vincles i paral·lelismes entre la pilota a mà al País Valencià i Bèlgica són enormes i vénen de lluny. L’humanista valencià Joan Lluís Vives va haver d’exiliar-se a Bruges, amb el seu amic Erasme, per motius ideològics. En aquesta darrera ciutat, es pot visitar una bonica escultura en el seu honor en el lloc més pintoresc de la localitat. Vives descriu àmpliament la pràctica del joc en París i Flandes i ho compara amb el joc de pilota en el Regne de València com documenta Julien Desees en la seua obra Les Jeux-Sportifs de Pelote-Paume en Belgique du XIV au XIX siècle . Més prop en el temps, la ciutat de València acull, des de 1993, la seu de la Confederació Internacional de Pilota a Mà (CIJB) nascuda en la ciutat de Brussel·les en 1928. Igualment la ciutat valona d’Ath, alberga en el seu ajuntament el Musée National des Jeux de Paume, una excel·lent col·lecció que fa un repàs dels distints jocs de pilota a mà a través del temps i les cultures: maies, egipcis, grecs, romans, etc… fins a arribar a la Bèlgica actual. Es tracta d’un enclavament que bé val una visita. Igualment acaba de ser publicat un excel·lent llibre de divulgació firmat per l’historiador Benoît Gofin titulat La Ballepelote au coeur de notre region: histoire, traditions et acteurs que vé a cobrir una important funció didàctica i documental com al seu dia va ocórrer amb el llibre El Trinquet de Llorenç Millo.

El Gran Prix de Ballepelote de Brussel·les està organitzat anualment per la Fédération Belge de Ballepelote . L’esdeveniment compta a més amb el patrocini de diversos espònsors, el més destacat, l’entitat benèfica la Confrérie des Chevaliers de Saint-Michel , mentre els trofeus s’entreguen en l’imponent sala del Cabinet des Échevins de l’Ajuntament. Els valencians fa molt de temps que no es proclamen guanyadors en la modalitat de les llargues en l’esfera internacional. Diversos elements ho expliquen. D’una banda les llargues és la modalitat més important a Bèlgica, compten amb jugadors professionals i una xifra elevada de federats. A més a més cal destacar que la ballepelote suposa un nexe d’unió entre les comunitats valones i flamenques, sovint enfrontades. En darrer lloc comentar que seria interessant i oportú aprofundir en els intercanvis esportius i culturals entre Bèlgica i València i ben bé es podria agafar la figura de Joan Lluís Vives com a fil conductor.

La Grand Place de Brussel·les un lloc emblemàtic per a la pràctica del joc de pilota. Els vincles entre belgues i valencians s’haurien d’enfortir. La figura de l’humanista Joan Lluís Vives podria servir de nexe d’unió (Víctor Agulló).

1. Universitat de València.

La fiscalitat de l’activitat esportiva per als clubs de pilota

Luis Felipe Castillo Padilla 1

1. Introducció: el tractament fiscal de les activitats esportives

Normalment, quan pensem en esport o planifiquem una activitat esportiva hi ha un aspecte que, excepte en el cas de l’esport professional o de les activitats mercantils, sol quedar en l’oblit: és el cas del tractament fiscal de l’esmentada activitat i les repercussions tributàries que se’n poden originar.

L’objecte d’aquestes línies consisteix a efectuar un repàs dels diversos règims fiscals que poden resultar de l’aplicació a les diferents persones o entitats relacionades amb l’activitat esportiva, entenent que cadascuna de les mateixes hauria de ser objecte d’un desenvolupament propi en profunditat.

Partim del fet que no existeix un règim específic en aquest àmbit, per la qual cosa haurem d’analitzar cada cas concret dins la normativa general.

2. L’Impost sobre Societats: règims de tributació

Pel que fa a la imposició directa, en l’Impost sobre Societats tindrem fins quatre règims diferents de tributació en funció del tipus d’entitat de què disposem:

a) Les institucions públiques i els organismes autònoms dependents de les mateixes, tant en l’àmbit estatal (Consell Superior d’Esports) com a nivell autonòmic (Consell Valencià de l’Esport) com en l’àmbit local (Fundació Esportiva Municipal a la ciutat de València), gaudeixen d’exempció total, fins i tot en l’obligatorietat de fer la declaració.

b) En segon lloc, estan les entitats que poden acollir-se a la Llei del Mecenatge (Llei 49/2002), que en aquest cas són el Comitè Olímpic Espanyol, el Comitè Paralímpic Espanyol, les Federacions esportives, les Fundacions i les Associacions sense ànim de lucre que siguen d’utilitat pública. Aquestes entitats gaudeixen d’un règim fiscal molt favorable, amb exempció, en gran part, de les seues rendes (a més de subvencions i donatius, els ingressos derivats d’activitats econòmiques relacionades amb la seua activitat específica, amb algunes excepcions com els procedents de l’organització de competicions de caràcter professional o els ingressos per taquilla, excepte els ingressos que provinguen de la celebració, retransmissió o difusió de competicions en les quals participen les seleccions nacionals o autonòmiques, sempre i quan l’organització de la mateixa competició siga de la seua exclusiva competència, que també es declaren exemptes), si bé estan obligats a fer la declaració de l’impost.

c) A la resta d’entitats sense ànim de lucre (associacions o clubs esportius) que no tinguen reconegut el caràcter d’utilitat pública, se’ls aplicarà el règim especial de les entitats parcialment exemptes de l’Impost sobre Societats, amb menys avantatges fiscals (les rendes exemptes són, fonamentalment, quotes de socis, subvencions que no estiguen relacionades amb activitats econòmiques i donatius) però amb la possibilitat de no haver de declarar l’impost si compleixen els següents requisits:

- Que els seus ingressos totals no superen la xifra de 50.000 euros anuals.

- Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció no superen els 2.000 euros anuals.

- Que totes les rendes no exemptes que obtinguen estiguen sotmeses a retenció.

Com a exemple, pensem en un club esportiu que no ha obtés la declaració d’utilitat pública i que té una escola de formació de xiquets cobrant una determinada quantitat per això mateix (independent de les quotes de socis). Aplicant la normativa fiscal, aquesta entitat estarà desenvolupant una activitat econòmica no exempta de l’Impost sobre Societats, per la qual cosa hauria de presentar-ne la declaració i, en cas d’obtenir beneficis derivats d’aquesta activitat concreta, tot i que els investisca en la pròpia entitat, haurà de pagar els impostos corresponents al 25%, encara que l’activitat de promoció i formació de xiquets es trobe entre els fins estatutaris del club. En el cas de tractar-se d’una associació d’utilitat pública, podria aplicar el règim especial de la Llei del Mecenatge i considerar exemptes d’aquest impost les rendes obtingudes d’aquesta activitat.