AAVV - La pilota valenciana

Lasarte Álvarez, Javier; Ramos Prieto, Jesús; Arribas León, Mónica; Hermosín Álvarez, Montserrat, coords (2008). Deporte y fiscalidad . Sevilla: Consejería de Turismo, Comercio y Deporte.

Marín-Barnuevo Fabo, Diego (2009). “Fiscalidad y deporte”. Dins Palomar Olmeda, Alberto; Terol Gómez, Ramón, coords. El deporte profesional. Barcelona: Editorial Bosch [pp. 813-856].

Vaquero García, Alberto (2008). “Fiscalidad y deporte profesional: algunas consideraciones aplicadas”. Impuestos: Revista de Doctrina, Legislación y Jurisprudencia 24(1):10-23.

1. Auditor de comptes, B.L.J. Audilogic, S.L.P.U.

La investigació històrica i documental sobre el joc de pilota

Gregorio González Alcaide i Víctor Agulló Calatayud 1

1. Fonts per a l’estudi del joc de pilota

Existeixen una gran quantitat de fonts per a l’estudi del joc de pilota, que es poden dividir en primàries (aquelles fonts que aporten una informació directa i de primera mà sense interpretació del contingut que transmeten) i secundàries (documents que utilitzen, reelaboren i presenten dades obtingudes a partir de les fonts primàries). Dins les fonts documentals primàries per a la investigació tindríem:

a) Fonts arqueològiques

Dins aquestes tipologies de fonts i amb metodologia arqueològica es pot estudiar l’emplaçament, l’estructura i les característiques de trinquets reutilitzats per a altres usos o ja desapareguts sota construccions més modernes, com ha passat en el cas de trinquets de localitats com València o Ontinyent entre altres, l’existència dels quals és coneguda per altres fonts com la toponímia.

b) Fonts artístiques, com ara pintura, escultura o gravats

La pilota ha tingut el seu reflex en les arts plàstiques. La pintura, l’escultura i l’arquitectura són bons referents per a analitzar la consideració social que gaudia en cada època aquest joc entre les diferents classes socials, així com per a la identificació dels espais, dels elements utilitzats i dels contextos de la seua pràctica. L’exemple paradigmàtic i més reproduït seria, sense dubte, el quadre El Joc de Pilota de Josep Bru, però també les escultures de Manolo Boix, la reproducció d’un gravat de Xeraco d’Enric Bofí de 1850 o, fins i tot, la representació filatèlica d’una foto de Daniel Arnau podrien ser bons exemples d’aquestes fonts de coneixement i d’estudi de gran utilitat per a la contextualització i l’anàlisi del joc de pilota a l’època que es van realitzar.

c) Fotografia i altres documents gràfics, entre les que es poden destacar cartells, plànols o pel·lícules

Amb el sorgiment de la tècnica fotogràfica, pilotaires, trinquets i partides han quedat plasmats com un dels motius predilectes de fotògrafs professionals i aficionats a aquest joc popular que, juntament amb els cartells anunciadors de campionats i partides, constitueixen una font gràfica de gran interès, la qual és necessària conèixer i divulgar. Tres dels exemples més paradigmàtics els trobem, d’una banda, en una partida a llargues en el carrer de l’Arrabal de Set Aigües –obra del mestre Miguel Crespo i recuperada pel fotògraf Federico Fuertes–, la qual data de 1893 i s’erigeix com el testimoni fotogràfic més antic amb una data exacta; d’altra banda, tenim dos testimonis més del segle xix, com ara la pràctica del joc de pilota al carrer Major de Godella o en un trinquet de la Vall de Tavernes que, juntament amb tants i tants espais emblemàtics dels nostres pobles i ciutats, han quedat plasmats en valuoses fotografies des de finals del segle xix, moltes d’elles de caràcter privat, conservades i atresorades com autèntiques joies per familiars i aficionats de la pilota.

d) Testimonis escrits directes. Dins d’aquesta categoria de fonts documentals primàries per a la investigació podem trobar fonts literàries, documents d’arxiu o premsa escrita

Trobem referències al joc de pilota en diverses obres literàries de personatges illustres, bé de forma central o com a reflex marginal de l’acció descrita. I també la narrativa actual integra la pilota, els espais de joc o els pilotaires en les seues trames. Els exemples més reiterats d’escriptors i humanistes dels segles passats que han fet referència al joc de pilota serien Arnau de Vilanova, Sant Vicent Ferrer o Lluís Vives. I entre els escriptors més moderns que han integrat o abordat en els seus escrits la pràctica del joc de pilota es podrien destacar, en una llista il·lustrativa però molt incompleta, Gabriel Miró, Azorín, Bernat Capó, Joan Olivares o Enric Valor.

Potser els arxius són la font més desconeguda per a l’estudi del joc de pilota. En la mesura en què aquest joc ha interferit en les activitats regulades per les diferents administracions i poders polítics al llarg de la història, la pràctica del joc de pilota ha quedat reflectida en documents diversos, com ara bans o disposicions que tractaven de regular o de prohibir directament la seua pràctica per considerar que interferia en l’ordre públic o en el mobiliari urbà. Tenim testimonis de processos judicials quan alguna partida derivava en baralles o aldarulls i, llavors, hi intervenia l’autoritat per a restablir l’ordre, i també la regulació del funcionament i de les activitats econòmiques d’alguns trinquets, entre altres exemples.

Finalment, les notícies, reportatges i articles d’opinió de la premsa diària escrita permeten captar la quotidianitat informativa que ha generat aquest món des del segle xix fins a l’actualitat.

e) Onomàstica: antroponímia i toponímia

L’estudi dels noms de persona (antropònims) i dels noms de llocs, d’espais físics o geogràfics (toponímia) són fonts molt interessants a les quals cal prestar una major atenció.

f) Altres fonts documentals

La pilota ha rebut una especial atenció en llibres de festes, publicacions monogràfiques i congressos i jornades.

g) Testimonis orals i documents sonors

Finalment, no es pot oblidar la història oral que ha servit per a reconstruir de primera mà, a partir del relat i de la veu dels seus protagonistes o dels seus descendents, quins eren els espais o els llocs, les principals figures de l’època de la seua joventut, els costums i les anècdotes.

2. Les publicacions acadèmiques i científiques sobre el joc de pilota

Un recent estudi va analitzar la investigació acadèmica sobre el joc de pilota valenciana: El desenvolupament de la investigació sobre pilota valenciana: guia bibliogràfica i fonts d’informació . A partir de la seua consulta, observem uns resultats que ens podrien parèixer sorprenents per la gran quantitat d’estudis i aspectes analitzats al voltant del joc de pilota, malgrat el fet que siga un esport minoritari enfront d’altres com el futbol o el bàsquet. A nivell metodològic, el procés seguit en aquest estudi es pot sintetitzar en tres passos:

a) Delimitació de l’objecte d’estudi

b) Identificació i localització de documents

c) Anàlisi de resultats, descripció i ordenació bibliogràfica

En relació amb l’objecte d’estudi, es tractaren de recollir totes les publicacions impreses de caràcter monogràfic, l’objecte central de les quals fóra l’estudi de la pilota valenciana en qualsevol dels seus vessants, així com aquells treballs de caràcter acadèmic, és a dir, que documenten les fonts que utilitzen, realitzats amb el propòsit d’augmentar el coneixement d’aquesta pràctica, difosos en forma d’articles de revista, comunicacions a congressos i tesis doctorals. Per a la identificació i la localització de documents es consultaren les biblioteques de la Federació de Pilota Valenciana i del Museu de la Pilota del Genovés, que disposen d’importants fons bibliogràfics sobre Pilota Valenciana, així com els catàlegs de la Biblioteca Valenciana i de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana. Una vegada recuperat el primer nucli de documents, es consultaren les «bibliografies ocultes», és a dir, els llistats de referències bibliogràfiques consignades a l’interior o al final dels treballs, la qual cosa va permetre ampliar el nombre de referències esmentades.