AAVV - Les festes tradicionals del territori valencià

Els calendaris estan organitzats per mesos i, dins d’aquests, les festes estan enunciades per ordre alfabètic. En el cas de les festivitats que tenen dates variades, aquestes s’han col·locat en el mes que més sovint són celebrades al llarg dels anys. Cada calendari està coordinat amb el mapa que li correspon en el plafó, de manera que les festes d’interès han sigut ressaltades en tots dos, cosa que permet situar-les amb una sola ullada tant en el pla espacial com en el cronològic.

Finalment, volem mostrar el nostre més sincer agraïment a totes les entitats que han col·laborat en l’exposició amb el material fotogràfic aportat, que ha permès complementar els plafons: Agencia Valenciana del Turisme, els Ajuntament d’Agres, Alcoi, Alpuente, Altura, Andilla, Aspe, Ayora, Benejúzar, Benicarló, Bétera, Borriana, Castelló de la Plana, Cheste, Cocentaina, Crevillent, Cullera, Elx, Enguera, Forcall, Gata de Gorgos, Guadassuar, Ibi, la Vall d’Uixó, l’Alcora, les Useres, Llíria, l’Olleria, Morella, Peníscola, Pilar de la Horadada, Potries, Requena, Riba-roja de Túria, Sagunt, Sax, Segorbe, Sueca, Torrent, Torrevieja, Utiel, Vilafranca i Villena, l’Arxiu de la Mostra de Pallassos i Pallasses de Xirivella, Arxiu de l’Àrea d’Antropologia Social de la Universitat d’Alacant, Arxiu Municipal de Manises, Associació de Festes de Moros i Cristians de Bocairent, la Biblioteca Valenciana, Clavaris de Titaguas, Diari Xàbia al dia, Federació de Moros i Cristians d’Oliva, Federació Junta Fallera de Sagunt, Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, Joventuts Antonianes, Junta Central de Comparsas de Moros y Cristianos d’Elda, Junta Central de Moros i Cristians de Pego, la Junta Central Fallera, Junta de Germandats i Confraries de Setmana Santa d’Alzira, Junta Local Fallera d’Alzira, Junta Local Fallera de Cullera, Junta Local Fallera de Gandia, Junta Major de la Setmana Santa Marinera, Junta Mayor de Hermandades de Gandia, Museu Valencià de la Festa, Oficina de Turisme de Cofrentes, Oficina de Turisme de Muro de Alcoy, Patronato de la Pasión de Callosa de Segura, Patronato Junta Reyes Magos de Cañada, Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, Tourist Info de Moncofa, i Visitelche, als companys del departament de Geografia de la Universitat de València, i a totes i tots els particulars i fotògrafs professionals i aficionats, que ens han cedit les seues fotos per fer possible aquest treball, que figuren acreditats als peus de cada foto al llarg d’aquest volum.

Moros i Cristians de Pego. Foto: Junta Central de Moros i Cristians de Pego.

Tomba i Tomba. Carnestoltes de Vinarós. Foto: Jordi Febrer Beltrán.

Tradicional cordà de Bétera. Foto: Carlos Pla (Ajuntament de Bétera).

Processó de les Palmes d’Elx. Foto: Visitelche. Ajuntament d’Elx.

Danses de Guadassuar. Foto: Ajuntament de Guadassuar.

Festes de la Magdalena. Foto: Amparo Navas (Ajuntament de Castelló).

Falla de l’Ajuntament de València (2015). Foto: Armando Romero (Junta Central Fallera).

Els Ports - l’Alt Maestrat

Festa sexennal i devoció a Sant Antoni

El Sexennien honor a la Mare de Déu de la Vallivana se celebra a Morellacada sis anys. L’origen d’aquesta important festivitat es remunta al segle XVII quan, després de successives calamitats que van delmar la comarca, els morellans van traslladar la imatge de la Vallivana a la ciutat per a invocar la seua protecció. La primera festivitat en agraïment a la Verge es va realitzar en 1678, i així ha continuat fins avui amb tan sols dues excepcions: la guerra de Successió i la invasió Napoleònica.

L’any anterior a cada festa sexennal té lloc l’Anunci. Els tres primers diumenges d’agost es planten els ninots, que són figuracions humanes fetes pels veïns amb interès satíric i que se situen en diferents racons de la ciutat. El quart diumenge es fa la festa major, el pregó, la desfilada de carrosses i el rosari de la nit. Després d’açò queda proclamat l’any sexennal.

El Sexenni és celebrat entorn del tercer diumenge d’agost, a l’any següent de l’Anunci. És una festa amb organització estamental i gremial, i un format de novenari (nou dies de celebracions). Els organitzadors són els alets (electes), que representen als gremis i la junta de festes. Dos dies abans de l’arribada de la Verge a la ciutat té lloc l’entrada de colònies, rebuda formal als morellans que viuen fora. L’endemà es fa la rogació a Vallivana, que és la processó que anirà a arreplegar la imatge patronal. A la nit es realitza la plantà de les decoracions dels carrers, les quals són un dels trets més coneguts de la festa. La processó general se celebra el diumenge, dia de festa major i primera jornada del novenari. En ella participen tots els gremis, les danses i els grups figuratius. Cada dia ho organitza un gremi i el repartiment és el següent: dia 1, ajuntament i església; dia 2, gent gran; dia 3, pages os i ramaders; dia 4, colònia morellanocatalana; dia 5, colònia de morellans absents; dia 6, gremi de professions, indústria i transport; dia 7, comerç; dia 8, gremi d’arts i oficis; i dia 9, gremi de la joventut. El programa bàsic d’actes de cadascun dels dies es compon de missa solemne, retaule processional, processó i activitats lúdiques. Els quadres figuratius i les danses tenen un significat simbòlic i estan organitzats per cada gremi. Destaquem el quadre de les Heroïnes Bíbliques, el carro triomfant, el quadre de les Heroïnes del Nou Testament o el grup de les Miraverges. Entre les danses ressenyem la dansa dels Torners, la dels Llauradors, la dels Teixidors, la dels Oficis o les Gitanetes. Però hi ha altres actes distintius com el rosari de torxes del segon dia, o les actuacions de cas-tellers, de cobles i correfocs el dia de la colònia morellanocatalana. Una mascletà, castell de focs artificials, actuacions infantils, concerts diversos i competicions esportives completen un programa que conclou el dia posterior a la novena.

En molts municipis Sant Antoni Abat era i és la festa gran de l’hivern. En Forcall (els Ports) i Vilafranca (Alt Maestrat) a més de la foguera i la benedicció d’animals, la festa adquireix una funció dramàtica que reprodueix escenes de la vida del sant. En la Santantonada de Forcall(localment Santantonà) la foguera exerceix la funció de barraca o cabanya del sant, que queda buida al seu interior. Una comitiva formada per diables, botargues, Sant Antoni i els seus acompanyants recorren els carrers amb la finalitat d’escenificar la persecució dels dimonis al sant en el desert. En arribar a la plaça el sant es refugia a l’interior de la barraca i els dimonis li calen foc. Sant Antoni resisteix la calor i el fum, i fuig per una porta falsa. Mentre el foc consumeix la barraca, els assistents poden travessar-la també. A Vilafrancala festa rep el nom de Sant Antoni el Vell o del Portal. En la festa destaca l’obtenció de fusta per a confeccionar la foguera amb l’Entrada de la Malea, un acte on la comitiva és detinguda pel guarda forestal i s’estableix un parlament sobre la propietat de la fusta. Abans de la crema de la foguera s’efectuen representacions de la vida del sant.