AAVV - Les festes tradicionals del territori valencià

Dins d’aquesta definició trobem festes que es remunten a segles i que fins i tot ens porten el ressò de la conquesta de València per part de Jaume I, però també altres que, sorgides en el segle passat, han gaudit de prou interès popular per a ser considerades ja avui festes tradicionals. La tradició es crea així amb el decurs dels anys i l’evolució de la societat de cada temps.

El territori valencià presenta una impressionant quantitat de festivitats de tipologies molt diferents. Trobem festes religioses que inclouen romeries, processons de Setmana Santa o festes patronals; festes fundacionals, fires tradicionals que es remunten a antics privilegis reials, festivitats de base agrícola, celebracions relacionades amb el foc o les festes de Moros i Cristians. La present obra tracta d’abastir un ventall ample tan parlant de tipologia com d’escala territorial. Les grans festivitats amb una forta càrrega identitària com a poble valencià hi són presents (falles, fogueres, setmana santa, moros i cristians) però també es fa menció a aquelles particulars i tradicionals, generalment relacionades amb commemoracions religioses que no són molt freqüents al santoral. A més a més, moltes festes inclouen al seu programa activitats arrelades i comunes a tots els racons del territori valencià com són les relacionades amb la pirotècnia, la dansa, el cant o la tauromàquia, entre altres. A continuació oferim un resum del que el lector es trobarà en aquest viatge per les festes valencianes resseguint el calendari i el territori:

Durant tot l’any se succeeixen diferents celebracions, si bé els mesos d’abril i maig i sobretot l’època estival (juliol, agost i setembre) en concentren la major quantitat. Al mes de gener destaca l’arribada dels Reis d’Orient i Sant Antoni Abat; al febrer, els carnestoltes, la Candelera i Sant Blai; març és el mes de les falles; abril sol acollir la celebració de la Setmana Santa i Sant Vicent Ferrer; després, les Creus de Maig i la festivitat de Sant Isidre; la majoria dels anys al juny se celebra el Corpus Christi i a la fi d’aquest mes arriba la màgica nit de Sant Joan; juliol, agost i setembre és temps per a moltes de les festes patronals dels pobles valencians, sense oblidar que a l’agost se celebra la Mare de Déu de l’Assumpció; entrant a la tardor, el Nou d’Octubre obri pas a la Mare de Déu del Pilar; al novembre despunta la celebració de Tots Sants, i, per finalitzar, al desembre es tanca l’any amb la Puríssima o la Immaculada i les festes de Nadal.

També trobem una certa territorialització en la distribució de les festivitats tradicionals valencianes. La celebració de les falles s’irradia des del seu centre a la ciutat de València cap a comarques com l’Horta, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, la Ribera del Xúquer, la Costera i la Safor; per la seua banda, les Fogueres d’Alacant s’han estès a municipis de l’Alacantí, la Marina, el Baix Vinalopó i el Baix Segura. Les festes de Moros i Cristians, originades a la serra de Mariola i les valls del Vinalopó, gaudeixen avui de gran popularitat i se celebren en nombroses localitats des del Baix Vinalopó fins a l’Horta. La Setmana Santa apareix per tot el territori valencià, però si atenem a la rellevància per raó de les declaracions de festa d’interès turístic, destaca a la Plana, l’Horta, el Baix Vinalopó i el Baix Segura.

Trasllat de la Verge. Foto: Calendario de Fiestas de Primavera de la Comunitat Valenciana .

Cremà de la Falla de l’Ajuntament de Valencia 2016. Foto: Armando Romero (Junta Central Fallera).

Els Enfarinats. Festes d’Hivern d’Ibi. Foto: Francisco Gil (Ajuntament d’Ibi).

Mascletà. Foto: Calendario de Fiestas de Invierno de la Comunitat Valenciana .

Moros i Cristians d’Alcoi. Foto: Paco Grau (Ajuntament d’Alcoi).

Setmana Santa Marinera. Foto: Arxiu Junta Major de la Setmana Santa Marinera.

Les gaiates a les festes de la Magdalena. Foto: Amparo Navas (Ajuntament de Castelló).

El catàleg: origen, estructura i continguts

Per a la confecció d’aquesta exposició s’ha pres com a referència el Calendario de fiestas de la Comunidad Valenciana (1999-2002), una magna obra de quatre volums coordinada pels professors de la Universitat de València Antonio Ariño i Vicent Salavert. Partint d’aquesta base documental, ens hem centrat en les festes que han sigut catalogades d’Interès Turístic, des de les reconegudes a escala internacional fins a les festes d’àmbit més local. A aquesta galeria de festivitats valencianes de primer ordre hem afegit aquelles que han sigut nomenades Patrimoni Cultural Immaterial i les festes o elements festius que són considerats Bé d’Interès Cultural.

L’organització dels plafons que componen l’exposició ha seguit dos criteris. D’una banda, la major part tenen una estructura comarcal. En els textos es relaten i s’enumeren les festes més rellevants de la comarca o comarques, i es complementen amb un calendari organitzat per mesos que intenta compilar la riquesa de festes i un mapa de coropletes que mostra la distribució (percentual i absoluta) d’aquestes al territori. D’altra banda, s’han reservat uns plafons monogràfics per a aquelles festivitats de gran arrelament, com són la Setmana Santa, els Moros i Cristians o les festes relacionades amb el foc, entre altres. En el cas dels Moros i Cristians també s’inclou un calendari i un mapa que representa l’àmbit autonòmic.

En els calendaris que acompanyen els plafons comarcals s’ha introduït l’extensa informació que ofereixen els toms del Calendario de fiestas de la Comunidad Valenciana . Sobre aquesta base s’ha treballat per ampliar-la i actualitzar-la. I amb aqueix objectiu s’ha recorregut a la publicació Anem de festa. Fiestas populares de los municipios de la provincia (2004), que abasta les festivitats de la província de València, i hem consultat la informació que els mateixos ajuntaments faciliten en les seues pàgines web. Així mateix, s’han mantingut en els calendaris les festes que recentment han deixat de celebrar-se, fonamentalment pel seu valor historicosocial. En aquest sentit, preguem per endavant disculpes per les possibles imprecisions que puguen aparèixer en el resultat final d’aquest exhaustiu procés de documentació i compilació.