AAVV - La veu del Regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana

Junt amb aquest primer volum, de naturalesa més institucional, n’apareixen altres dos, que recullen les contribucions científiques presentades a les dues primeres sessions, La Generalitat, institució clau de l’autogovern valencià i Espais i imatges de la Generalitat , respectivament. Esperem que els següents puguen veure la llum en els pròxims mesos i que, en un termini raonable, tots siguen publicats. Al capdavall, el més important i el que quedarà sobretot del congrés, junt amb el bon record que deixà entre els qui hi participaren, serà la publicació completa dels seus resultats.

Març de 2020

Organització del congrés

Comitè d’Honor

Molt Honorable Sr. XIMO PUIG

President de la Generalitat Valenciana

Molt Excel·lent Sr. ENRIC MORERA

President de les Corts Valencianes

Honorable Sr. VICENT MARZÀ

Conseller d’Educació, Cultura i Esport

Prof. Dra. M. VICENTA MESTRE

Rectora Magnífica de la Universitat de València

Prof. Dr. FRANCISCO J. MORA

Rector Magnífic de la Universitat Politècnica de València

Prof. Dr. MANUEL PALOMAR

Rector Magnífic de la Universitat d’Alacant

Prof. Dra. EVA ALCÓN

Rectora Magnífica de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana

Prof. Dr. JESÚS TADEO PASTOR

Rector Magnífic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx

Molt Il·lustre Sr. SANTIAGO GRISOLIA

President del Consell Valencià de Cultura

Honorable Sr. RAMON FERRER

President de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Comitè científic

GUIDO D’AGOSTINO (Università degli Studi di Napoli Federico II), ERNEST BELENGUER (Universitat de Barcelona), AGUSTÍN BERMÚDEZ (Universitat d’Alacant), WIM BLOCKMANS (Universiteit Leiden), GERMÀ COLON (Universität Basel-Universitat Jaume I de Castelló de la Plana), PIETRO CORRAO (Università degli Studi di Palermo), Remedios Ferrero (Universitat de València), FELIPE GARÍN (Universitat Politècnica de València), JEAN-PHILIPPE GENET (Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne), ENRIQUE GIMÉNEZ (Universitat d’Alacant), LLUÍS GIMENO BETÍ (Universitat Jaume I de Castelló de la Plana), MICHEL HÉBERT (Université du Québec à Montréal), PAULINO IRADIEL (Universitat de València), ANTONELLO MATTONE (Università degli Studi di Sassari), ANTONIO MESTRE (Universitat de València), ROSA MONLLEÓ (Universitat Jaume I de Castelló de la Plana), TOMÀS DE MONTAGUT (Universitat Pompeu Fabra), M. ROSA MUÑOZ (Universitat de València), GIOVANNI MUTO (Università degli Studi di Napoli Federico II), MARIANO PESET (Universitat de València), EMILIA SALVADOR (Universitat de València), Eva Serra (Universitat de Barcelona) i JOHN WATTS (University of Oxford).

President del congrés

ANTONI FURIÓ (Universitat de València)

Secretaris

JUAN VICENTE GARCÍA MARSILLA (Universitat de València) LLUÍS GUIA (Universitat de València)

Comitè organitzador

ESTER ALBA (Universitat de València), ARMANDO ALBEROLA (Universitat d’Alacant), DAVID BERNABÉ (Universitat d’Alacant), JOSÉ VICENTE CABEZUELO (Universitat d’Alacant), TERESA CANET (Universitat de València), CARMEN CORONA (Universitat Jaume I de Castelló de la Plana), JOSEPA CORTÈS ES-CRIVÀ (Universitat de València), RICARDO FRANCH (Universitat de València), VICENT GARCIA EDO (Universitat Jaume I de Castelló de la Plana), ALBERT GIRONA (Universitat de València), MAGDALENA MARTÍNEZ ALMIRA (Universitat d’Alacant), JOSEP MONTESINOS (Universitat de València), FRANCISCO JAVIER PALAO (Universitat de València), JOSÉ ANTONIO PÉREZ JUAN (Universitat Miguel Hernández d’Elx), VICENT PONS (Universitat de València i Arxiu de la Catedral de València), CARLES RABASSA (Universitat Jaume I de Castelló de la Plana), PILAR ROIG PICAZO (Universitat Politècnica de València), PEDRO RUIZ TORRES (Universitat de València), JOSEP MIGUEL SANTACREU (Universitat d’Alacant) i FRANCESC TORRES FAUS (Arxiu del Regne de València).

Equip de treball

LUIS ALMENAR, ANTONIO BELENGUER, GUILLEM CHISMOL, JAVIER FAJARDO, MIQUEL FAUS, LAURA PERIS, LLEDÓ RUIZ DOMINGO i BLAI SERVER.

Gabinet de la rectora de la Universitat de València; Gabinet de la rectora de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana; Gabinet del rector de la Universitat d’Alacant; Secretaria Autonòmica de Presidència i Gabinet de la Presidència de les Corts Valencianes.

Administració:ELISA PALACIOS

Web: www.uv.es/gv600

Facebook: Facebook.com/LaVeuDelRegne

Twitter:@LaVeuDelRegne

Sessió inaugural

ANTONI FURIÓ President del congrés

Enguany fa sis-cents anys de la creació de la Generalitat Valenciana, la institució que, nascuda inicialment amb una finalitat fiscal i financera, acabaria ostentant la més alta representació política del regne de València i el nom de la qual, recuperat el 1982 en l’Estatut d’Autonomia, designa avui el conjunt de les institucions de l’autogovern valencià. En efecte, el 22 de març de 1418, en la darrera sessió de les corts celebrades aquell any, reunides al convent de Predicadors de la ciutat de València, es van publicar els furs aprovats en aquella ocasió, entre els quals, els que regulaven les funcions, la composició i la forma d’elecció dels membres de la nova institució. De la importància que se li va voler donar a aquesta, ja des del principi, en són una bona mostra els noms dels primers diputats: el bisbe de València, Hug de Llupià; el mestre de l’orde de Montesa, Romeu de Corbera; el duc de Gandia, Alfons d’Aragó; el cavaller Lluís Carbonell; el ciutadà de València Bernat Joan, i el veí d’Alzira Bernat Costejà. És a dir, els personatges políticament més rellevants en el regne de València en les primeres dècades del segle XV.

Els sistemes polítics reflecteixen les realitats socials i econòmiques de les societats de les quals emanen i, en aquest sentit, la Generalitat del regne de València traduïa, en la seua composició, els trets característics de la societat valenciana, una societat molt urbanitzada, amb un gran pes demogràfic, econòmic i polític de les ciutats, i en particular de la capital, la ciutat de València, i amb una economia molt comercialitzada, orientada en bona mesura cap al mercat i l’exportació. A més, al contrari que passava a Aragó i a Catalunya, el regne de València no comptava amb grans estats feudals ni barons poderosos que rivalitzassen amb el monarca. Les úniques senyories veritablement grans eren les de l’orde de Montesa, creat amb les possessions dels ordes del Temple i de l’Hospital, i els ducats de Gandia i Sogorb, en les mans de branques secundàries de la família reial. Més que de magnats i barons, el regne de València era un país de cavallers i petits nobles, de ciutadans i mercaders, de juristes i professionals urbans. I això és el que reflecteix la primera composició de la Generalitat: el caràcter urbà del país, amb la presència del cavaller, el ciutadà de València i el veí d’Alzira; i la participació dels qui eren aleshores els personatges més poderosos del regne: el bisbe de València i el mestre de Montesa, pel braç eclesiàstic, i el duc de Gandia, pel braç militar o nobiliari. Un duc de Gandia que, només sis anys abans, havia estat candidat al tron vacant de la Corona d’Aragó.

En realitat, i com les seues homòlogues catalana i aragonesa, la Generalitat Valenciana havia nascut molt abans, com a comissió o diputació permanent de les corts, però sense estructura formal reconeguda ni caràcter estable. Com que les corts només es reunien quan el rei les convocava i la durada de les sessions no permetia acabar tots els punts, ja des de la primera meitat del segle XIV es van crear comissions delegades que prosseguien i finalitzaven els treballs de les corts una vegada dissoltes aquestes, generalment això ocorria en el cas de la recaptació dels donatius o subsidis aprovats en les sessions parlamentàries. Però el naixement de la Generalitat no respon només a una necessitat administrativa o financera, sinó eminentment política. Enfront del rei, hi havia el regne, i aquest estava representat políticament per les corts, és a dir, pels representants dels tres braços o estaments en què es dividia la societat medieval. Però les corts no es reunien quan volien, sinó quan les convocava el monarca, i aquest només les convocava quan no tenia més remei. Quan necessitava diners, generalment per a fer front a una campanya militar. Sabia que la contrapartida serien concessions polítiques, en especial un major control de l’acció de govern, ja que els síndics de les corts denunciarien els greuges i contrafurs comesos pels oficials reials i també aprofitarien per guanyar una major participació política. El context decisiu va ser la llarga guerra amb Castella, que ocupa pràcticament tot el tercer quart del segle XIV. El rei Pere el Cerimoniós, que s’havia mostrat autoritari durant la primera fase del regnat, desesperat per trobar finançament per a fer front a la invasió castellana, que per dues vegades arribà a les portes de la ciutat de València, acceptà que els impostos votats per a reunir la suma del subsidi fossen recaptats i administrats per les mateixes corts, a través d’una comissió delegada o diputació permanent, i no pels oficials reials.