AAVV - Senyors, bandolers i vassalls

¶ 61 M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V. Un hombre ..., p. 237; F. CHABOD, Carlos V.. ., pp. 211-251.

¶ 62 Dedicar aquest apartat a Francesc de Borja podria ser entès ben bé com una temeritat –una rústica paràfrasi– puix que és molt el que s’ha escrit sobre la figura del IV duc de Gandia alhora que resulta complicat conèixer i accedir a tota la bibliografia. És per això que potser hom puga trobar mancances. Emperò, vaja per davant, que el propòsit d’aquestos paràgrafs no és sinó proporcionar als lectors una succinta introducció al recull documental amb la finalitat de fer-lo més intel·ligible.

¶ 63 E. CALLADO ESTELA i M. NAVARRO SORNÍ, «En tierra de infieles. Fray Juan Micó y la fundación borgiana de Santa Cruz de Llombai» i «La espiritualidad valencina del siglo XVI y San Francisco de Borja», en E. García Hernán i M.ª del P. Ryan (coords.), Francisco de Borja y su tiempo. Politica, religión y cultura en la Edad Moderna , València-Roma, Albatros Ediciones i IHSI, 2011, pp. 223-235 i 669-679; M. GÓMEZ MUNTANÉ, «Francisco de Borja y la música: autor y promotor» i M. PESET i P. GARCÍA TROBAT, «El nacimiento de la primera Universidad de la Compañía de Jesús», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians , 4 (2012-2013), Gandia, IIEB, CEIC Alfons el Vell, pp. 107-129 i 517-528.

¶ 64 E. GARCÍA HERNÁN, i M.ª del P. RYAN, «Ignacio de Loyola y Francisco de Borja, frente a frente (1539-1552)», en E. García Hernán, i M.ª del P. Ryan (coords.), Francisco de Borja y su tiempo. Politica, religión y cultura en la Edad Moderna , València-Roma, Albatros Ediciones i IHSI, 2011, pp. 733-744.

¶ 65 Francesc encetà les obres del col·legi jesuític de Gandia al principi de maig de 1546, pel mateix temps que s’inicià amb els exercicis, segons sembla, de la mà d’Andreu d’Oviedo i Pere Fabro. A continuació, el 2 de juny feia vot de professar, pas previ a emprendre els estudis. Al principi d’estiu va demanar previsiblement una admissió que fou acceptada per Ignasi de Loiola i comunicada al duc, el 9 d’octubre de 1546. C. de DALMASES, El padre Francisco ..., pp. 68-71; M.ª del P. RYAN, El jesuita secreto: San Francisco de Borja , València, Biblioteca Valenciana i Generalitat Valenciana, 2008, pp. 89-116.

¶ 66 En tant que Joan i Dorotea semblaven inclinar-se devers la vida religiosa, altres fills no van dubtar en prendre estat. D’eixa manera, Carles, el primogènit es casà el 1548 amb Magdalena de Centelles, hereva del comtat d’Oliva. Eixe mateix any, Isabel va contraure núpcies amb el marqués de Dénia, mentre que l’enllaç de Joana amb el marqués d’Alcañices hagué d’esperar fins 1550. E. GARCÍA HERNÁN, «Francisco de Borja y su familia», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians , 4 (2012-2013), Gandia, IIEB, CEIC Alfons el Vell, pp. 61-81.

¶ 67 C. de DALMASES, El padre Francisco ..., pp. 64-82; E. GARCÍA HERNÁN, Francisco de Borja ..., pp. 129-148; id ., Monumenta Borgia ..., pp. 84-90; M.ª del P. RYAN, El jesuita secreto ..., pp. 45-88.

¶ 68 Si bé, Francesc de Borja va servir durant la seua joventut a Carles V, els seus germans, Enric i Roderic de Borja, van ser nomenats cardenals de l’església per Pau III. E. GARCÍA HERNÁN, Monumenta Borgia ..., pp. 60, 66-67, 715.

¶ 69 S. LA PARRA, «Francisco de Borja y Gandía: la formación del cortesano» i F. PONS FUSTER, «Cultura i religió a Gandia a la primera meitat del segle XVI», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians , 4 (2012-2013), Gandia, IIEB, CEIC Alfons el Vell, pp. 83-105 i 131-151.

¶ 70 E. GARCÍA HERNÁN, Francisco de Borja ..., p. 90, 157-161; F. PONS FUSTER, «Dos modelos culturales y religiosos. Juan de Borja y su hijo Francisco de Borja», en E. García Hernán i M.ª del P. Ryan (coords.), Francisco de Borja y su tiempo. Politica, religión y cultura en la Edad Moderna , València-Roma, Albatros Ediciones i IHSI, 2011, p. 182; M.ª del P. RYAN, El jesuita secreto: San Francisco de Borja , València, Biblioteca Valenciana i Generalitat Valenciana, 2008, pp. 69-73.

¶ 71 Joan Garcia va ser un notari, originari del lloc de Villar, estretament vinculat a la casa ducal de Gandia. Amb el pas del temps, es convertiria en la persona que millor coneixia la vida i els secrets familiars del tercer i quart duc de Gandia, al que, a més, va fer hereu universal dels seus béns. El 1546, Joan Garcia era racional de la ciutat de València i part en les queixes contra el virrei, duc de Calàbria, per la seua actuació subsegüent als successos de Polinyà. Veg. F. PONS FUSTER, «Joan Garcia: notari dels Borja i racional de la ciutat de València. Aproximació biogràfica (primera part)», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians , 3 (2010-2011), Gandia, IIEB, CEIC Alfons el Vell, pp. 47-83. Jaume Benet Filibert, era vassall del duc de Gandia. Entre 1545 i 1550 es convertí en regent de la Cancelleria, contràriament a l’opinió manifestada pel duc de Calàbria. És potser per això que provà de destorbar la prossecució del procés. A. BERMÚDEZ, «Los naturales del reino de Valencia en las peticiones forales de las Cortes Valencianas modernas», en R. Ferrero i L. Guia (eds.), Corts i Parlaments de la Corona d’Aragó. Unes institucions emblemàtiques en una monarquia composta , València, PUV, 2008, p. 151. Veg. doc. núm. 15.

¶ 72 C. de DALMA-SES, El padre Francisco ..., pp. 12-15; E. GARCÍA HERNÁN., Francisco de Borja ..., pp. 45-58.

¶ 73 C. de DALMASES, El padre Francisco ..., pp. 15-16; E. GARCÍA HERNÁN, Monumenta Borgia ..., pp. 720-721.

¶ 74 C. de DALMASES, El padre Francisco ..., pp. 16-17; J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V ..., pp. 239-279 i 292-306.

¶ 75 Melcior Pellicer fou un dels cavallers que acudí el 1544 al parlament d’Alzira. El 1546 era membre de l’estament militar i part en les queixes contra el virrei, duc de Calàbria, per la seua actuació subsegüent als successos de Polinyà i el 1551 fou justícia criminal de València. A. FELIPO ORTS, «Corona y oligarquía...», p. 90; E. GARCÍA HERNÁN, Monumenta Borgia ..., pp. 51-54; J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V ..., pp. 276-277 i 367.

¶ 76 C. de DALMASES, El padre Francisco ..., pp. 18-23; E. GARCÍA HERNÁN, Monumenta Borgia ..., pp. 54-68. A més de lloctinent de Catalunya, Francesc de Borja seria nomenat mitjançant la Reial Cèdula del 27 de juny de 1539, cavaller de l’orde de Sant Jaume i se li concedí la comanda de Huélamo. L’encarregat d’armar-lo hauria de ser Francesc de los Cobos. F. FERNÁNDEZ IZ-QUIERDO, «Francisco de Borja, caballero de la orden de Santiago», en E. García Hernán i M.ª del P. Ryan (coords.), Francisco de Borja y su tiempo. Politica, religión y cultura en la Edad Moderna , València-Roma, Albatros Ediciones i IHSI, 2011, pp. 87-94.

¶ 77 À. CASALS, L’Emperador i els catalans ..., pp. 370-382.

¶ 78 Francesc de Borja va ser el primer virrei que va disposar de guarda personal. C. de DALMASES, El padre Francisco pp. 24-34; E. GARCÍA HERNÁN, Francisco de Borja ....pp. 89-81; J. LALINDE ABADÍA, La institución virreinal en Cataluña (1471-1716) , Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1964, p. 225.

¶ 79 B. HERNÁNDEZ, «Bandos y piratería en la Cataluña del siglo XVI. Las actuaciones del virrey Francisco de Borja (15391541)», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians , 4 (2012-2013), Gandia, IIEB, CEIC Alfons el Vell, pp. 181-182.