AAVV - Senyors, bandolers i vassalls

GÓMEZ RODELES, C. (ed.), Sanctus Franciscus Borgia, quartus Gandiae dux et Societatis Iesu Praepositus Generalis tertius , vols. I-III, Madrid, A. Avrial i G. López del Horno, MHSI, 1894-1908. [Versió digital a Internet Archive].

KOHLER, A., Carlos V: 1500-1558, una biografía , Madrid, Marcial Pons, 2000.

LA PARRA, S., «Francesc de Borja, duc abans que sant», en L’Europa renaixentista. Simposi Internacional sobre els Borja, Gandia-Valènica, CEIC Alfons el Vell-Edi-torial Tres i Quatre-Ajuntament de Gandia, 1998, pp. 271-306.

LA PARRA, S. i M. TOLDRÀ (ed.), Francec de Borja (1510-1572) home del Renaixement, sant del Barroc. Actes del Simposi Internacional , Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 4, Gandia, IIEB, CEIC Alfons el Vell, 2012. [Versió digital a http://www.elsborja.org/revista.php].

LAIRÓN PLA, A. J., El monasterio de Nuestra Senyora de la Murta de Alzira (1552-1835). Estudio histórico-diplomático a través de las actas capitulares , Tesi doctoral, València, 2001.

MARTÍ FERRANDO, J., Poder y sociedad durante el virreinato del duque de Calabria (1536-1550) , 4 vols. tesi doctoral, València, Universitat de València, 1993.

— El poder sobre el territorio (Valencia, 1536-1550) , València, Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, 2000.

— Instituciones y sociedad valencianas en el imperio de Carlos V , València, Biblioteca Valenciana, 2002.

OBIOLS PEREARNAU, L., «Relacions entre el comtat de Foix i el bandolerisme a l’Alt Urgell i la Cerdanya durant el segle XVI», Ibix , 6 (2010), pp. 111-132.

— Lo niu dels bandolers de Catalunya. Els setges del castell d’Arsèguel (1588-1592) , la Seu d’Urgell, Salòria i l’Ajuntament d’Arsèguel, 2012.

— « Pendre la possessió del castell de Arçèguel . La contribució puigcerdanenca als setges d’Arsèguel (1587-1593)», Ceretania , 6 (2012), pp. 75-103.

— «Castellbò, 1528-1548. El complex procés d’incorporació del vescomtat a la Corona Reial», Interpontes III (2014), pp. 203-251.

PARDO MOLERO, J. F., La defensa del imperio: Carlos V, Valencia y el Mediterráneo , Madrid, SECC, 2001.

PERIS ALBENTOSA, T., Història de la Ribera. De vespres de les Germanies fins a la crisi de l’Antic Règim [segles XVI-XVIII] , vols. I-VI, Alzira, Bromera, 2001-2009.

ROCA TRAVER, F. A., El Monasterio de San Miguel de los Reyes , València, Ajuntament de València, 2000.

RODRÍGUEZ-SALGADO, M. J., Un imperio en transición: Carlos V, Felipe II y su mundo, 1551-1559 , Barcelona, Crítica, 1992.

SALES, N., Senyors bandolers, miquelets i botiflers: estudis d’història de Catalunya (segles XVI al XVIII) , Barcelona, Editorial Empúries, 1984.

SERRA I PUIG, E., «Els Guimerà, una noblesa de la terra», Recerques: Història, economia i cultura , 23 (1990), Homenatge a Pierre Vilar, vol. 3, pp. 9-36.

TORRES I SANS, X., «Les bandositats de nyerros i cadells a la Reial Audiència de Catalunya (1590-1630): “Policia o alto gobierno?”», Pedralbes. Revista d’Història Moderna , 5 (1985), pp. 147-171.

— «Les bandositats de nyerros i cadells: bandolerisme català o feudalisme bastard?», Pedralbes. Revista d’història moderna , 18 (1998), pp. 227-242.

— Nyerros i Cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640) , Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i Quaderns Crema, 1993.

— «El bandolerismo mediterráneo: una visión comparativa (siglos XVI-XVII)», en E. Belenguer Cebrià (coord.), Felipe II y el Mediterráneo , vol. 2, Madrid, SECC, 1999, pp. 397-424.

VERCHER LLETÍ, S., L’ermita de Sant Miquel de Corbera , Corbera, Ajuntament de Corbera, 1998.

ABREVIATURES I SIGLES

¶ 1 Veg. doc. núm. 10, f. 15v.

¶ 2 Ibidem , f. 8r.

¶ 3 Ibidem , ff. 23r, 33v i 47v. Alguns dels testimonis asseguren que l’envestida que va conduir a l’alliberament del bandoler apresat es produí després que el justícia de Polinyà de Xúquer parlés amb l’algutzir Céspedes, mentre que la majoria afirma que es va produir a priori .

¶ 4 Ibidem , f. 20v. Els guiatges estaven des de les Corts de 1542 exclusivament en mans del monarca. FRV. IX, XX-2, 3 i 6.

¶ 5 Ibidem , f. 9r.

¶ 6 Ibidem , f. 36r.

¶ 7 Ibidem , f. 59r.

¶ 8 Ibidem , f. 24r.

¶ 9 Ibidem , ff. 5v, 49v i 65v.

¶ 10 Ibidem , f. 13r.

¶ 11 Vegeu, V. M. GARÉS TIMOR, « Un avalot ab gran violència ...», pp. 173-182.

¶ 12 Joan Francesc Benavent va estar el magistrat encarregat de la causa contra els vassalls del duc de Gandia. T. CANET APARISI, «Juzgar a los jueces...», pp. 317-324.

¶ 13 A Carles V i Francesc de Borja els unien estrets vincles de sang. Sense anar més lluny, Ferran el Ca tòlic era alhora l’avi del monarca hispànic i el besavi del duc de Gandia. Llavors, per estrafolari que semble, l’emperador esdevenia oncle de Francesc, de la mateixa manera que aquest i el príncep Felip –al que havia vist néixer i bressolar– eren cosins prims. Això sense fer referència la mútua consanguinitat per la via dels Enríquez, segons la qual Francesc de Borja i Carles V eren, a més, cosins tercers.

¶ 14 Veg. docs. 16, 18 i 20.

¶ 15 Les obres que tracten sobre aquest espai temporal de la vida de Francesc de Borja són innumerables. Per citar-ne sols algunes. Veg. X. ADRO, El duque de Gandía: el noble santo del primer imperio: apuntes históricos , Madrid, Espasa Calpe, 1958, pp. 217-316; J. B. BOSQUET, Suma de la vida, virtudes y milagros de san Francisco de Borja, duque quarto de Gandía, treze de la Orden de Santiago y tercero General de la Compañía de Jesús , València, 1671, pp. 6-11; A. CIENFUEGOS, La heroyca vida, virtudes, y milagros del grande San Francisco de Borja, antes Duque Quarto de Gandía y después Tercero General de la Compañía de Jesús , Madrid, viuda de Juan Garcia, 1717, pp. 101-167; C. de DALMASES, El padre Francisco ..., pp. 57-76; E. GARCÍA HERNÁN, Francisco de Borja ..., pp. 111-138; J. E. NIEREMBERG, Vida del santo padre y gran siervo de Dios el B. Francisco de Borja , Madrid, Maria de Quiñones, 1644; pp. 50-76; J. PASTOR GÓMEZ, San Francisco de Borja. 1510-1572. (Un jesuita, santo duque, del siglo XVI) , Madrid, Publicaciones Españolas, 1973, pp. 23-28.

¶ 16 T. CANET APARISI, «Juzgar a los jueces...», pp. 317-324; id ., «La abogacía fiscal...», pp. 534-535; J. MARTÍ FERRANDO, Instituciones y sociedad ..., pp. 147-148; J. A. CATALÁ SANZ i P. PÉREZ GARCÍA, «La pena capital...», p. 74.

¶ 17 Veg. doc. núm. 13.

¶ 18 Veg. doc. núm. 10.

¶ 19 Veg. doc. núm. 1.

¶ 20 Veg. doc. núm. 2-8; 13-14; 19 i 34.

¶ 21 Veg. doc. núm. 18, 20 i 21.