Carles X. Simó Noguera - Un peu dins, un peu fora

L’estudi de Simó i Giner aporta a la literatura sobre migracions de retir la visió de la societat d’acollida, sovint poc considerada en aquests estudis, el desvetlament de les situacions de vulnerabilitat d’una part del col·lectiu europeu i l’ampliació de la visió sobre aquest col·lectiu –de persones majors i retirades i de joves i adults actius– amb una forta empremta del transnacionalisme.

Pot ser que siga una sorpresa parlar de vulnerabilitat d’uns col·lectius identificats, homogèniament, com a turistes benestants. Amb el pas del anys, les majors necessitats d’atenció i cura, la reducció de relacions i del seu nivell adquisitiu relatiu (atesa la introducció de l’euro i la pujada de preus), fa que una part d’aquests col·lectius tinguen una major necessitat dels serveis de salut i dels serveis socials. Al mateix temps, però, l’habitatge en disseminats, una mobilitat dependent del vehicle privat, el desconeixement de l’idioma i del funcionament de les nostres institucions, una falsa percepció de provisionalitat, dificulten enormement el seu accés normalitzat a aquests serveis (tot i les mesures adoptades pel consistori al nucli de Moraira). Si abans, els veïns anglesos, alemanys i d’altres orígens europeus, no necessitaven integrar-se al poble per a tenir una alta qualitat de vida, ara, almenys per a una part, mantenir aqueixa qualitat de vida es conjuga de forma diferent i per a la qual sembla que no estan ben preparats.

Abans destacava el meu desig que aquest estudi facilite un debat ciutadà, en la meua opinió imprescindible a Teulada i a tants altres municipis valencians, sobre la pròpia realitat. Quina Teulada volem per a demà i com comencem, ara, a construir-la? El text de Simó i Giner ens aporta dades bàsiques per a un debat informat i una visió equilibrada segons la qual fer front a aquest repte és qüestió de tot el veïnat. El model del mosaic és útil però limitat. Per destacar un aspecte, la mera coexistència no genera particularment en temps de dificultats els mínims de cohesió i pertinença que constituïsquen una base sòlida per afrontar els interessos comuns de tot el veïnat i que es plasmen en institucions, serveis i espais –socials i simbòlics– compartits. Això ha d’implicar, al meu parer, canvis. Canvis per part dels teuladins de tota la vida que per començar han d’ajustar la seua percepció sobre la realitat dels seus veïns europeus, no limitar-se a aprendre anglès o alemany i oferir serveis sinó també fer de la pròpia llengua i cultura, de les festes i sociabilitats recreades, un valor afegit al que ja aporta el municipi (sol, platja, benestar i ambient cosmopolita). Canvis, també i sobretot per part del residents europeus. Els teuladins nouvinguts hauran d’aprendre alguna de les dues llengües oficials, inserir-se més a la vida local de Teulada i canviar la seua pròpia autopercepció: uns residents provisionals que es defineixen –quasi exclusivament– per la seua nacionalitat d’origen.

Es tracta de plantejar-se a Teulada el repte que amb unes formes o altres tenim plantejat a les nostres societats globalitzades: com construir una cultura pública comuna, cosa que comporta una identitat comuna –en aquest cas, la de teuladins–, que al mateix temps siga acollidora i satisfactòria per a uns veïns amb identitats complexes. En el cas dels residents europeus això implica, al meu parer, una identitat individual, nucleada al voltant dels seus trets personals i interessos particulars (per exemple, com a propietari), una identitat grupal com alemanys i anglesos que recreen ací elements de la seua cultura i una identitat de teuladins, basada en el veïnatge i els interessos comuns com a tals (urbanisme, medi ambient, cultura, educació i serveis socials). Una identitat grupal que seria absurd i empobridor negar però que no pot, com en el passat, ofegar tota altra referència i constituir un obstacle per a una integració respectuosa de la diferència.

En els darrers anys, les transformacions socials han canviat la fisonomia del nostre país. A la comarca de la Marina Alta aquests canvis han estat si fóra possible més intensos que en la mitjana del País Valencià com a conseqüència dels forts fluxos immigratoris. En la nostra història moderna, els pobles de la Marina han combinat períodes de forta emigració amb períodes d’intensa immigració. Així va ocórrer, per exemple, durant els anys en què es van produir les repoblacions posteriors a l’expulsió dels moriscos. Durant el segle xx, els nostres pobles van viure importants pèrdues de població arran de l’emigració, cap a les Amèriques i el nord d’Àfrica primer, o l’Europa desenvolupada a partir de la segona meitat de segle. Amb cada procés d’acollida i retorn, la població, la llengua i la cultura s’han anat enriquint per l’efecte de l’arribada dels nous habitants.

Amb el desenvolupament dels anys seixanta, però, comença un nou procés d’acollida diferent dels que s’havien donat fins aleshores. No es tracta de la immigració preponderant en l’imaginari social, que consta de persones que s’insereixen a la societat per viure i treballar, sinó que, per primera vegada, es tracta d’una població que ve a gaudir d’un clima benigne, a descansar, a fer turisme, a fruir del temps d’oci: són els turistes. L’imaginari social es va veure reforçat pel cinema de l’època que va sintetitzar en imatges els tòpics sobre el turisme al nostre país, i molt especialment a la costa mediterrània. Darrere de l’arribada d’aquesta població van començar a nàixer negocis i projectes urbanístics que han transformat profundament el nostre territori, l’economia i la societat. Durant els darrers anys la costa de la Marina Alta, s’ha convertit en un nucli d’atracció per a més i més ciutadans de nacionalitats europees: Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Holanda, França, etc.

En l’època més recent, a més, aquest corrent migratori ha evolucionat de manera paral·lela a dos corrents més: d’una banda, un nou corrent també d’origen europeu, amb una mitjana d’edat més jove i que no cerca el descans sinó la prestació de serveis, en forma de xicotets negocis orientats a la mateixa comunitat nacional d’origen. D’altra banda, un corrent, numèricament molt important amb un origen geogràfic i socioeconòmic molt distint. Es tracta de persones nascudes en països en desenvolupament de fora de la Unió Europea, bàsicament del sud d’Amèrica, nord d’Àfrica i est d’Europa. Aquest darrer moviment migratori és comú al conjunt de la societat valenciana i estatal. Per contra, el primer es vincula més amb les característiques històriques i sociodemogràfiques de la comarca, i només es veu reflectit en altres àrees que comparteixen, juntament amb la Marina Alta, una ampla experiència en recepció de població del nord d’Europa, com ara la costa de Màlaga o, més recentment, el sud de la província d’Alacant.

L’estat actual de la Marina Alta no és un altre que el d’una societat en un context globalitzat, on conviuen persones procedents de cultures distintes i, moltes vegades distants, amb interessos i motivacions diferents. L’any 1991 la comarca tenia 110.302 habitants, mentre que en data de primer de gener de 2011 els padrons municipals de tota la comarca comptabilitzen un total de 201.444 persones. Atés que aquest creixement s’ha donat durant un període de molt baixa natalitat, el principal factor que hi ha contribuït és la immigració. En efecte, la població estrangera ha passat de 14.542 persones a 89.577, la qual cosa ha transformat la nostra comarca amb una intensitat i unes magnituds que ningú no hauria gosat predir ara fa trenta anys. Dins la comarca, la peculiaritat del municipi de Teulada ve determinada, d’una banda, per la grandària amb què es dóna el fenomen, amb una proporció de població estrangera que no ha deixat de créixer i que se situa entorn del 66% de la població total. De fet, cal apuntar que Teulada ha estat el poble de la comarca que més ha crescut després del Poble Nou de Benitatxell, la qual cosa s’ha d’analitzar tot tenint en compte la grandària de la població de Teulada. És molt important, a més, considerar el contacte entre la població autòctona, la població d’origen europeu, i les noves nacionalitats que arriben amb els moviments migratoris de final de segle xx i principi del xxi. Per últim, el cas de Teulada és especial pel fet de tindre un nucli poblacional distant del nucli històric, on es concentra una gran part de la població estrangera. De fet, el nucli de Moraira ha experimentant una transformació molt més intensa que la del nucli històric de Teulada. Això fa que Moraira es presente molt sovint com una realitat diferent en l’imaginari col·lectiu de teuladins i teuladines. En definitiva, en tractar-se d’un municipi amb dues entitats, Teulada i Moraira, el seu creixement, amb diferent impacte territorial, ha estat a l’origen d’una transformació tan vigorosa que ha capgirat les relacions entre ambdós nuclis. Al llarg del nostre treball emprarem el nom de Teulada en referir-nos al municipi i els noms de «nucli històric de Teulada», per una banda, i «nucli de Moraira», per l’altra, a fi de referir-nos a les dues entitats que en formen part.