Francés Crespo - Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)

[15] Sisto del Grau, perquè·s home molt de bé y pràtich, atvertirà que si fa tollines per mi, que fasa també lo de son conte, si lo pareixerà a fira que aí en Sevilla no·m reste ningun deute y no y vull ser tingut a divichsió als deutes ni res, y per amor de mi que en lo de fer de les tollines, que hubrau los hulls, que sien de bona marca, grans i ben salats, i aconsellar-vos heu ab lo senior Jerónimo Dalfino que és pràtich, que hell vos aconsellarà a lo que aveu de fer.

[16] Fareu de repartir la roba en dos o tres veixells y la mitat de totes les dites de mon conte i nostre, fareu de fer les bótes que sien ben estajes, que no s’hixca la salmorra, que axiò és lo que aveu de fer, i les botes me remetreu así en València a mi i les marcareu de la marca fora en lo marge i lo demés fareu barrils y els remetreu a Molvedre, a Francés Crespo o a qui son poder tindrà, marcant-los com tinch dit de la mia marca. Mireu molt lo que feu, perquè·s mercaderia que vol estar feta ab tot compliment de sal i que estiguen estojs i en los nòlits fareu com los demés, procurant ab los veixells que carreguen lo de Sisto, carregar-nos y també ab los que carregarà lo cunyat de Felip Audet que·ls restarà a Morvedre.

[17] Lo que nos haveu de fer es avisar-me en continent que traureu de terra [...] per a poder-me asegurar o si no, mirareu de si aurà algún vexiell, que·s porte la tollina i nos la asegure, deixant-nos la valor en part si era que axí va.|| 13rEn algunes ocasions dit-me à Revert que·s mor molta tollina en conill i advertirvos que así en València ne à mort molta, mes advertint-vos que quant ay se’n mor molta y no·s molt barato, se aventura a perdre-y dinés, y quan no se’n mor tanta és la ganànsia certa. Fareu sobre asò vós lo càlcol y pensar-ho en bé que jo bé ho dexie a vostre albitre.

[18] Atvertireu que jo no vull correr arisch ningú més de que si u repartiu la roba ab tres veixells, en cada veixell hi vull córrer cent ducats i lo demés me vull asegurar. Jo hi tinch per sert que de voluntat de tots fareu hun correu per a d’así asegurar-se, y si no·s par fer avantaje, algún correu fer heu, ab què Montoro contraïxca en sa part, i algun altre per a què así ab temps puga posar la seguritat y sobre tot procurau de mirar molt bons veixells y que sien fransesos y coneguts, que de tot nos ne informareu lo que convé y Déu nos dexie fer molt bon negosi, com sap havem menester.

[19] Hui así y a en València barrils que·s donen a 36 reals lo barril en les botigues per menut de tollina vella de ay, sobre això ne poreu fer lo conte, y sens dir que se·n ha mort molta i no·s molt barato, que si perdrà ducats, perquè de la mercaderia molta n’abaten les galtes per totes les plases.

[20] Y may no es pot despedir bé, sobre tot sia bona roba, que la bona roba se ven aventachat lo conte que·s segons les dites que vós me heu escrit, la una de 13.500 reals i la altra de 11.400 reals i la altra 19.000 reals, qu·és prop de 45.000 reals, que podeu fer bona cosa de tollines. No siau pereós a lo escriure cada dia mentres durarà aquest fet, que al rebre d’esta ma carta, la tollina ha de estar negosiat y procurau de ser dels primers i avisar lo nom dels veixells, si es sagetia o veixell o nau, i quant té de port, com se diu lo patró per a què yo puga fer bé la seguritat y lo cost dels barrils, carregant-hi los nòlits per a què yo puga bé fer la seguritat y en este particular no tinch res més que dir.

[21] Farà de comprar sis onses de perles que costen de 20 a 25 reals de onsa, y sien molt bones, que per lo traginer que ha portat les perles a Noguera de don Alonso Carceller lo i tinch escrit y enviat la mostra que han de ser para la mujer de Hernandes .

[22] Per la present li avise que li trach a pagar per ma lletra de cambi de cinch de juny en Miquel Noguera sinch-sents y deu ducats per la valor rebuda de comptans de Pere Romero al usat, la qual partida pagareu y si al pagament de la partida m’hagueseu remés lo prosoït de les 22 peses y no tingueseu dinés de mon conte, valdreu-vos-en de mi de así de València y per a d’asò yo he escrit al senyor Jerónimo Dalfino los prenga su mersé per mi y tenint de mon conte no y a per a què traure’m a pagar, sinó que vos pregue que ultra lo que m’haureu remés de comptans en Anton de la Càrcel, me remetau en continent lo prosoït de les 22 peses mies, puix en tenien que vendre les de comptans y molt ben venudes per a què sien así lo 3 de agost lo prosoït perquè ho [he] menester y confiat que ho fareu, no·m vull allargar més de lo que tinch dit.

En nostra casa tots estan bons, gràsies a nostre Senyor. Fransés Crespo.

JHS. En València a 9 de juny 1591.

Per a Jerónimo Dalfino en Sevilla.

[1] Per resposta a ses cartes de 20, 30 de abril y 24 de maio que a elles faré resposta y reste avisat per la lletra de 20, com V.m. havia estat bon medi per a què Jeroni Grau despedís la seda torsuda a Domingo de Arispe i també 10 peses de setí i que V.m. la té per molt bona dita, que axí·n tinch per sert, més ningu m’à sabut dir d’ell dels que àn vengut de aí, que he demanat a Revert que aplegà así tres dies fa hui i m’à dit que no à hoït dir tal, com en lo demés bastes aver-i V.m. entrevengut per a què tot anàs convenut || 13vy en lo respechte que·m diu V.m. aver-li escrit lo señor son pare per lletra de 7 de abril que Jeroni Grau avia jugat 17.000 reals i avia venut 16 peses de setí de comptans, crega V.m. que·s axí que m’o àn dit, mes per a mi ya mai tal he cregut y altres moltes més coses que bastaven a mi estar ab companyia de V.m. i baix son consell, per a que de ninguna manera me’n pogués venir dany. Ni que encara que de Jeroni Grau n’estat yo sempre molt confiat sinó que y à persones que ab los seus hulls no·s vehuen una biga i vehuen ab los dels altros huna palleta.

[2] Reste avisat com Pedro de València, heo sa muller, avia donat a Jeroni Grau uns dèbits en recumpensa de la pesa y que yo no i aventurava cosa ninguna, que a la hora de ara y à de aver-o cobrat.

[3] A la de 30 de abril diré a V.m. que pregue a V.m. molt que Jeroni Grau se acabe de despedir de aí que ja·s ora i puix V.m. per sa lletra me promet que serà despedit, jo u confie molt i en lo que toca así he menester valer-me de V.m. de 2.000 ducats que V.m. els pagarà, no tenint dinés Geroni Grau meus.

[4] Bese les mans de V.m. axí, senyor, serà avisat que per ma lletra de cambi de sinch de juyn he tret a pagar a Jeroni Grau aí en Sevilla en Miquel Noguera 500 ducats al usat. Soplique a V.m. que si lo dit Jeroni Grau al pagament d’esta partida m’hagués remés tot lo de mon conte, que V.m. los pague i se’n valga de mi de así de València, que se’n porà valer ab comoditat.

[5] A m’à scrit lo dit Jeroni Grau que a venut sinch peses de comptans a 15 reals alna, franques en Carmona, que sert que hi pert de pur cabal en cada alna hun real i mix per alna, axí que soplique a V.m. i entersedais per a que yo no tinga tan notable dany. M’à scrit que li resten per vendre 22 peses de les mies y que li’n daven a 14 reals alna i que hell les volia donar per 14 reals i mig alna. Per amor de Déu no aja fet tal, perquè seria grosa pèrdua que ahí may que podia aver-les venudes a 15 reals ¾ de comptans y no volgué y ara que s’an de vendre bé, me escriu axíò. A fe que así no y a seda y que per avant o coneixeran.

[6] Ab tot V.m. procurarà que s’aventajen tot lo que puguen, perquè jo tinch menester dinés y per medi de V.m. que veja si·s pot aplegar a 15 reals ½, que lo meu setí no·s com lo de Revert, que de ordinari no·s millor lo de Montenegro, sinó que la fama mata l’ome i axí farà V.m. de que si al rebre d’esta à venut les 22 peses y no ha tengut lloch de remetre’m lo diner ab Anton de la Càrcel, que fasa de sercar bones lletres i que me’l remeta, perquè com tinch dit he menester hun poch de diner.