Francés Crespo - Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)

527 castellanos ½ al jurado Juan Castro y Antonio de Castro por mi letra de cambio hecho por Jusep Albert y pornán los 474 castellanos ½ a cuenta del arrendamiento del artiaconasgo de Molviedro y los demás 53 castellanos a cuenta de los dichos diesmo y premisia de Beniatjar, y se volverán a valer de mí por cuenta de sobredichos arrendamientos, todo a sobras de mí.

Si de Sevilla Jerónimo Grau les remitiesen alguna partida, V.s.s. las pornán a mi cuenta y lo que quedare de mi cuenta sáquenmelo, que se pagará como asta aquí i nuestro Señor les guarde.

[Suma:] 2.253 castellanos, 400 maravedís.

|| 12r JHS. M.ª En València a 8 de junio 1591 .

Sevilla, per a Jerónimo Grau .

[1] Per resposta a ses cartes de 19, 23, 30 de abril y 12 y 24 de maig li diré en resposta de lo que escriu, que Jeroni Dalfino de así ascriba son fill que yo li he dit que V.m. s’avia jugat 17 mília reals i que havia també revut 16 peses de setí de comptans i no m’avien remés ningún diner. A d’aixó veig clarament la desculpa que·m donau y per no detenir-me diré lo que yo ya he dit, perquè no han dut res, sinó que y à persones que volen menjar revent en béns d’altri, y axí per a mi jo n’estich ben satisfet de vós i no y à en este fet que dir més.

[2] De la mia mala gana ya estich bo, gràsies a nostre Senyor ab desig de veure. Reste avisat que tot lo que así per mon temps és sert i no à vinguda de flota que haxa naus de la plata, per lo que jo m’interese en Sevilla per avant, no·m vingués algún rompiment y puix me diu que totes les dites són bones, jo crech les haureu molt ben mirades que està bé.

[3] En respechte de lo que·m diu que lo rey no dexia que vaxia enguany a Terra Ferma flota sinó 12 naus per a l’argent índich, que·s notable dany, més Revert m’à dit hui que carreguen a més i menys novetats y que tota la roba de bon conte se à despedit en Carmona a 19 reals franchs; l’altra de 3 onses a 16 reals de comptans i que la sua que·s molt sotil la hà venuda a 16 reals en Carmona i la de tot conte en Sevilla a 21 reals, asò m’à dit hui que·s aplegat i tota la roba tenia despedida i si estava Tasio aí, era per acabar de cobrar tot lo que se li demana en este mes de juny i lo que ve de juliol.

[4] Veig com havia escrit a Lisbona per la onsa del ambre y del almesco y algalia, per haver lo millor y més barato, que sert es axí, mes dupte que jo·l tinga per la fi d’este mes de juny o als prensipis del que ve, perquè l’e menester per a nostra Senyora de agost y a de ser ab temps, que axí farà de no venir-i sens ell i fa conte de portar-lo. Avisar-me-o à, perquè si no proveir-me de así de València, que y à avís.

[5] Reste avisat del negosi de Joan de Janes de les garrofes. Ya stà concertat Guerau. Jo voldria que abans que de aí vinguessen, que lo deute de Francisco Martinello ne feseu dell desexida, si quiera ne tragués la mitat o algunes sols, no·m recordàs d’ell, o barate algún collar de perles per a ma muller o algo fer o lo que pugau. Sols no·m reste res què cobrar, que pus és tal, no me vingau que no llanceu a hun cap. Haix negosi, perquè si no·s venés sens asertar-lo, may lo cobraré, que vos sia avís.

[6] En resposta de la de maio vos diré que·s dexieu de noves ab Noguera ni ab ningú i que done fi ab sos negosis i pose en cobro s’asienda, com convé y dexie’s de diferències, que si à acabat deixant Sevilla, no·ls aveu-nos menester, que vos besen tots al cul; mes mentres hi ha interés, teniu la rancor en lo cos, mes mai les mostreu, y abans los aveniu fer bona cara.

[7] Diu-me que si m’oferia traure-li a pagar 2.000 ducats, que o fasa, perquè a la fi de maio tindria 1.500 ducats cobrats. Jo trobe que n’à de tenir més de 2.000 ducats, perquè trobe que la seda torsuda i madexia val més de 1.360 ducats, i les dos peses de Pedro de València i les sinch peses que à venudes de comptans, trobe que són 2.000 ducats i més i que per no trobar lletres, no·m à remés més de 1.100 ducats, que ab Anton de la Càrcel me remetria tot lo que poria, que me tinch molt sert, que axí lo i soplique.

[8] Reste avisat que ha venut la seda en madexia a 43 reals lliura de comptans a Luis de Suri, que·s sert l’à donada barato. Jo no puch fer de así lo conte, que tots los contes no veja y axí se u atvertirà, que lo que diu de la obligació dels 19.000 reals que deu Domingo Aróspegui per conte de Antoni Montoro, menor, i són i me’n que pose la obligasió lo que d’este conte de Montoro, conforme l’orde que té i lo que és venut a conte propi, que u pose de la manera que así en València trachtàrem, perquè·s vexia cada hu, lo que·s de son conte, perquè li ordene fer bé lo conte, que li sia avís i no u fasa de altra manera.

[9] En lo que·m diu de sa mare i que li careava la mà per lo que à·scrit en sa lletra de 20 detallada [....] a res tinch que no pense ab res, que jo estich de tot satisfet i [...] ne treu a sa [....] no i [....] més ab tot ja és ora lo vexien ab sa casa que ya troben [....]|| 12vfonch servit de portarse·l al sel als quatre de juny, así s’à donat sospir. Mane assiento de tot, no tinga pena de res, puix tots estam aparellats per a altro tant.

[10] Reste avisat com de la rebuda de la seda no ho podia aver escrit fins ara per no aver-se pesat i diu ara aver rebut les 305 lliures que me àn d’esser de aí de avantaje de 13 lliures ½, conforme Noguera m’à donat sempre de creximonis, que yo só sert que vos hi haureu mirat bé al pes que al conte, me referix.

[11] Diu-me que per a Sant Joan de juny serà despedit Pasià al servir, que axí sia que és hora i si à menester i posarà en casa. En resposta de sa carta de 24 de maig reste avisat que tindrà cuydado en lo que toca a lo que convé, que sap ya V.m.

[12] En lo que a respechte a Domingo de Arispe, reste avisat que el té per molt bona dita, encara que así alguno no la té per tal, i més que jo he demanat a Rebert d’ell i m’ha dit que no coneix en l’Alcaiseria tal nom de Domingo de Arispe, ni mai tal à hoït nomenar, y puix vós lo no y à per a què detenir-se.

[13] Veix m’escriu que li resten per vendre vint-y-dos peses de setí de les de mon compte y no·m diu de les sues quines li’n resten per vendre ni mai de la sua roba m’à donat rahó, què n’à fet y que tenia per sert que les vendria de comptans y que li’n daven a quatorse reals de Castella, que si no les ven per quinze reals y mig, tot lo que serà de aí abaix, hi perdré de pur cabal com bé sap per la mia roba, per lo que·m està, mes yo estich tan confiat que y mirarà com si yo mateix y estigués ay en Sevilla, que la mia roba no és per a donar per quinze reals i mig en Carmona sinó per setze reals i encara no y trauré lo cabal. Diu-me que si pot remetre en fira la dita cantitat que ho farà, o si no que done orde en fira que·s valguen de V.m. de 2.000 ducats. A d’això responch no u vull, sinó que m’o remeta así a València de comptans, si pot ab Anton de la Càrcel, y si per cas no·m hagués remés, al rebre d’esta en fira, sia enviat de comptans ab Anton de la Càrcel, li dich per esta ma carta me remeta ab lletres de cambi así en València, per a què a tres de agost me puga aprofitar del diner, i també lo que fa a dir de son conte, me remeta perquè difalquem del cambi que porte per son conte, perquè si no menjaria los costats i axí lo i avise.

[14] Reste avisat que si hi à lloch de fer tollines del duch, barato les dites que aí se me dehuen, que ho farà i seguirà l’orde, que·n la mia li tinch escrit de 22 de febrer pasat y ara li atvertix de nou que si fa tollines per mi, que sien molt bones i ab comoditat y que sien molt ben salades, que axiò és lo que importa y seguisca’s l’orde que tindrà en fer-les.