Nariné Abgarian - I del cel van caure tres pomes

La primavera va arribar només una mica més tard del que era habitual, a mitjan març. Esgotat pel fred i la foscor, Maran va poder fer per fi un sospir d’alleujament; les portes i els forrellats van xerricar, les finestres es van obrir i la llum del sol va entrar a les cases. L’alegria perquè a la fi havia passat aquell hivern de gel i desesperació va ser tan gran que va eclipsar la por de la mort. La gent de Maran feia temps que estava avesada a les bombes; per això, sense fer-ne cas, es van tornar a dedicar a les tasques diàries, que no eren pas poques. Ningú no es podia imaginar que el fred i la humitat infiltrats a dins de les habitacions poguessin ser la causa de tants danys a les cases. Calia ventilar i deixar eixugar les habitacions impregnades de la humitat de l’hivern de manera que fos més senzill eliminar l’omnipresent floridura, que havia atacat també els armaris i els baguls de roba de la llar. Les parets, el terra i els mobles s’havien de tractar amb una solució d’alum i vidriol, i tothom va haver de fer bugada durant un mes llarg perquè calia rentar-ho tot, des dels vestits i la roba de la llar fins a les catifes i les estores. Hi havia tanta feina que ella només va poder tornar a la biblioteca a finals d’abril, quan van minvar una mica els bombardeigs i es van reprendre les classes a l’escola.

L’Anatòlia va fregar el coixí amb la galta i va sospirar amargament, empassant-se les llàgrimes tan bon punt li naixien. Havien transcorregut molts anys des d’aquell dia, però cada vegada que recordava el desastrós estat en què va trobar la biblioteca no podia evitar sentir una profunda fiblada al cor. La humitat, que s’havia infiltrat a través de les finestres tapades amb plàstics, arribava fins als prestatges superiors, esguerrant amb enormes taques de floridura les enquadernacions amb pell i deixant les pàgines dels llibres irreversiblement esgrogueïdes i encartonades. «Déu meu, Déu meu...», plorava l’Anatòlia tot revisant un a un els prestatges farcits amb cadàvers de llibres. «Què he fet, per què no els vaig protegir?».

La directora de l’escola va anar a la biblioteca a fer-hi un cop d’ull i va trobar l’Anatòlia a l’entrada, asseguda amb el cap entre les mans, balancejant-se rítmicament, sanglotant inconsolable, sense alè, com una nena petita. La directora, una donota gran amb una marcada mandíbula masculina i unes poderoses espatlles, va escoltar en silenci les seves confuses explicacions, després va fer una volta per la biblioteca, va agafar diversos llibres a l’atzar, els va fullejar i va brandar el cap. Els va tornar a col·locar al seu lloc, es va ensumar els dits, va fer una ganyota. Va treure un mocador i es va eixugar les mans amb fàstic.

—I què hi podies fer, Anatòlia? En qualsevol cas, s’haurien fet malbé.

—Però com pot ser? Com pot ser? L’antiga bibliotecària els va salvar de la gran fam, però jo no els he pogut salvar de la guerra.

—Llavors les finestres estaven intactes; ara, en canvi... Qui es podia arribar a imaginar que les coses anirien així?

L’Anatòlia es va proposar debades salvar els llibres. Va portar de casa un rotllo de fil d’estendre i el va desplegar al pati de la biblioteca en una dotzena de files. Va estendre-hi els llibres d’un extrem a l’altre amb l’esperança que el sol i el vent en traguessin la humitat, i després ja trobaria una manera de restaurar-los. De costat semblava que un esbart d’ocells de colors s’envolés des del pati de la biblioteca i planés per l’aire amb les ales caigudes, moixes, inútils. L’Anatòlia caminava entre els fils de l’estenedor i anava passant pàgines. A la nit va dormir a la biblioteca per si plovia. El segon dia els llibres van aparèixer pansits i les pàgines van començar a caure talment les fulles a la tardor. L’Anatòlia les va recollir, les va llançar per sobre de la reixa, va tancar la porta de la biblioteca amb pany i clau i no hi va tornar mai més.

Encara van haver de passar set anys abans que la guerra cessés completament. S’havia emportat tots els joves; uns eren morts, d’altres van marxar a terres més pròsperes i tranquil·les per salvar les famílies. L’any que l’Anatòlia en feia cinquanta-vuit, a Maran només quedava la gent gran: no volien abandonar la terra on descansaven els avantpassats. L’Anatòlia era la veïna més jove del poble, però aparentment no es diferenciava gens ni mica de la Iassaman, tot i poder ser-ne la filla. Anava com les altres velles, amb un vestit llarg de llana, a sobre del qual es posava el davantal, i al cap un mocador amb què tapava els cabells recollits en un monyo cargolat just per sobre del clatell. Al coll, ben botonat, hi duia invariablement un camafeu, l’única joia que li quedava de la seva mare. Ningú a Maran no concebia esperances que la vida pogués tombar per bé. El poble vivia els seus darrers anys com si fossin una condemna, submisament. L’Anatòlia, també.

La nit del sud s’estenia enllà de la finestra, en resseguia l’ampit amb els tímids raigs de la lluna, i amb el suau carrisqueig dels grills contava els somnis del món. L’Anatòlia jeia damunt d’uns coixins estrenyent al pit l’àlbum familiar. I plorava.

____________________

1 La daurada, en armeni.

2 Paraula d’origen persa que al Caucas, i també en alguns països de l’Eurpa de l’Est i del Sud-est asiàtic, designa la plaça principal d’un poble o una ciutat.

3 Finestra muntada en un sostre, pròpia de l’arquitectura armènia.

4 Vestit per a ocasions solemnes.

5 Instrument de vent de fusta, d’origen persa, semblant a l’oboè.

6 Producte lacti fermentat, semblant a la llet quallada, originari d’Armènia.

7 Formatge d’ovella fresc, originari d’Eslovàquia. La mateixa elaboració també es pot fer amb llet de cabra.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.