СтаВл Зосимов Премудрословски - AL DIA. Veritat humorística

– Però, com van arribar?

Després d’haver-nos portat a la propera comissaria, l’oficial de guàrdia ens va ordenar tancar la nostra colla en una casa de mico, on dos turmens i una pessida, pudent, sense sostre, vestits d’hivern ja portaven pallasso, tot i que la calor es feia al mar més una trentena i també portava barret d’hivern. I diu sense exigència que fa fred al matí a la pesca, i es rasca les espatlles, després el cul, el coll, la aixella o la sola, sense treure’s les sabates, després l’engonal i altres llocs. I és cert.

La vam introduir a Fiona a l’aixella d’una gàbia i el vam posar a un banc d’espera. Es va retirar a l’esquena i va roncar, obrint la boca pel que no vull, de la qual la saliva va sortir a poc a poc i es va confondre, engrossida pels cabells de barba i bigoti. Agafava el moc, les mosques eren enganxoses, com un paper verinós de mosquits. Seraphim estava sonant entre si assegut. I vaig intentar amagar les restes de diners a la sola, on tenia una cartera integrada. De sobte, la reixa es va obrir i el més sa, probablement de tota la Direcció Central d’Afers Interns, va entrar cap a dins, un androide amb una pistola a l’espatlla. Lentament, menjant-se els ulls, va examinar el quirom, i, mentre l’àguila va mirar els bessons asiàtics de diferents edats, ja es van enganxar des dels ulls del tutor fins a la paret, obrint escletxes estretes a cinc monedes de rubles, van cridar les nostres pupil·les i van mirar la Fiona adormida, que aleshores un eixam de mosques girava a la boca, semblant a l’embut d’un tornado. Seraphim va obrir l’ull esquerre i va dir:

– Comandant, acaba’l! – i els de servei al bar, esquitxant la saliva en cercle, sense riure. El cos vermell de l’armadura corporal amb calma, crepitant amb els ossos de la vèrtebra cervical, va girar el cap, sense moure’s ni falset, és a dir, amb una veu com una nena petita, va esclatar:

– Tu, tio savi, amb coses per seguir… Ràpid!!

Seraphim va agitar lentament el cap per atreure els ulls del tutor amb les seves pupil·les, es va aixecar lentament i va sortir de la unitat.

– Nom. – va preguntar el responsable.

– Jo?! Pare Serafim! – va respondre amb orgull el vell monjo i li va acariciar la barba.

– Vaig dir, nom complet!! – va arribar l’oficial de funcions. – O anar a la càmera durant tres dies.

– El bestiar Sergey Baituleuovich. – va cridar insultantment el seu nom Seraphim secular. – Ho maleiré. va sospirar.

– Què?? – va preguntar el policia.

– Dic que vaig portar aquest nom durant molt de temps, abans de la tonsura i l’adopció d’un sopar de celibat. va declarar i va sospirar de nou. – Ho maleiré.

– Ara mateix us conduiré entre les cames amb un pal. – va cridar el segon, dempeus a la part posterior del pare del sant. – És cert, ja és nit?!

– Al matí – vaques, i al vespre.. – assegut al seu costat va afegir.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.