Lana Bastašic - Atrapa la llebre

Vaig voler sortir d’allà com més ràpid millor. L’Armin va trobar el meu quadern fet malbé entre el caos del teu escriptori i me’l va donar. Amb aquella camisa i aquells pantalons s’assemblava al vostre pare —o almenys a la fotografia del vostre pare de la vitrina de la porcellana—. Els seus ulls es passejaven per la teva habitació sense immutar-se, aturant-se de tant en tant en la meva cua. Era així com el volia recordar —planxat i serè—, de manera que les paraules del meu pare fugirien avergonyides davant d’aquella prova irrefutable.

El meu pare havia dit que, segurament, havien estat l’Armin i la seva colla de calaveres els que havien enverinat els gossos dels veïns. Va dir que aquella gent treballaven plegats, que a algun ja l’havien agafat per haver fet pintades a les façanes, i ara rondaven com bergants i feien qui sap què.

—Ara li diuen Mar-ko Be-rić, sisplau, ja no és l’Armin —va afegir la meva mare, com si hagués sentit per primer cop que algú es pogués dir Marko, mentre atansava el pollastre daurat al meu pare per sobre la taula.

—Marko Berić —va repetir el meu pare, fastiguejat, i va agafar una altra cuixa greixosa de la plata. La va rosegar, encara amb el nas arrufat, i jo ni tan sols vaig intentar contradir-lo, ni preguntar-li per què l’Armin hauria volgut enverinar el gos de ningú. No vaig fer res, Lejla. Vaig callar i menjar.

—Això és tot? —em va preguntar l’Armin, mirant-se el quadern com si fos el primer cop que veia un objecte d’aquelles característiques. Ara hauria de marxar, vaig pensar. Però no volia. M’agradava com em mirava: com si jo també tingués setze anys. I la regla. Sobre el teu escriptori, al costat del petit llum lila sense bombeta, hi havia una arracada de perla. Aprofitant que l’Armin no mirava, la vaig agafar i me la vaig ficar a la butxaca d’una manera automàtica i precisa, com si aquest fos el propòsit real de la meva visita.

—Puc sortir al pati? Crec que hi he perdut una arracada, sota el cirerer —vaig mentir.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.