Marc-Uwe Kling - QualityLand

La pantalla tàctil del dron s’il·lumina.

—Ara valori’m, si us plau —diu.

En Peter sospira. Dona deu estrelles al dron, perquè sap que qualsevol puntuació per sota de deu estrelles comportaria inevitablement una enquesta en què hauria d’explicar per què no està del tot satisfet. El dron brum feliç. Sembla estar content amb la valoració.

—La bona obra del dia —murmura en Peter.

—Ah, per cert —pregunta el dron—, que podria agafar dos paquets per als seus veïns?

—Hi ha coses que no canvien mai.

ANUNCI DE KOCH FOODS SA

No saps què són els GreSaSus ?

Els GreSaSus són boles premsades industrialment que estan compostes del millor que pot oferir la indústria alimentària: greix , sal i sucre ! Sona pervers, però és deliciós.

La norma de puresa dels GreSaSus :

— 1/3 de GREix

— 1/3 de SAl

— 1/3 de SUcre

Novetat:

Bio-GreSaSus artesanals. Per a tots els qui prefereixen una alimentació conscient i sostenible.

ATENCIÓ: ELS GRESASUS PODEN PROVOCAR UNA MORT LENTA I DOLOROSA. PERÒ SÓN TAAAAAN BONS.

En Martyn porta un cartellet amb el seu nom. Al cartell hi diu: «Martyn Conseller-President-de-la-Fundació-Assessor-del-Departament-de-Presidència-Director». Normalment només fa servir l’últim cognom, però en les visites guiades no vol renunciar a la llargària quasi aristocràtica del seu nom complet. Està orgullós dels èxits del seu pare. Un sentiment que per desgràcia no és correspost. En realitat, en Martyn, ja des de molt petit s’havia sentit dir tan sovint pel seu pare que era ruc, que durant anys s’ho havia cregut sense qüestionar-ho. Tot just als dinou anys li va venir la brillant idea que no tot el que el seu pare li explicava havia de ser necessàriament veritat. Des d’aquell moment es considera molt llest. Malauradament i per a desgràcia seva, però, no és pas una llumenera, i entre els molts retrets justificats que es poden fer al seu pare no hi ha el d’haver mentit al seu fill pel que fa a les seves facultats cognitives. En Martyn ha tret el màxim profit de les seves limitades possibilitats: s’ha fet polític. Una elecció força habitual. En un cert sentit avui dia el parlament és el que abans era el monestir: el lloc on les classes altes es poden desfer dels seus fills inútils. En realitat en Martyn ha aconseguit arribar fins al parlament de qualitat, tot i que només en un dels seients més reculats. Des de fa vuit anys s’ocupa sobretot de fer visites guiades a l’edifici del parlament per a escolars seleccionats, els anomenats QualiTeenies. En Martyn només es fa càrrec de grups exclusivament femenins, i avui li ha tocat la loteria: les noies venen d’una acadèmia d’hostesses.

—Com de ben segur ja sabeu —diu ara mateix a les dotze estudiants de setze anys—, a QualityLand hi ha dos grans partits: l’Aliança per la Qualitat i naturalment el Partit del Progrés. Abans els partits es deien d’una altra manera, però tots es van canviar el nom per concordar amb la nova Country Identity, orientada al progrés.

—I d’aquesta manera tan i tan pràctica —diu una de les noies— es van desempallegar d’uns quants adjectius molestos, com social, cristià, verd o democràtic.

Ja tornem a tenir la setciències de torn, pensa en Martyn. Fantàstic.

Adreça la mirada cap a l’escolar que ha deixat anar el comentari i a les lentilles de realitat augmentada li apareix el nom de la noia: Tatjana Professora-d’Història. Sempre igual, aquests fills de professors d’història. Va ser molt intel·ligent per part del govern suprimir ja fa quinze anys l’ensenyament de la història i substituir-lo per l’ensenyament del futur. A les classes de futur s’ensenya als alumnes, de manera atractiva i visualment impactant, que en el futur tot anirà bé, perquè —d’acord amb la tesi bàsica— tots els problemes es podran resoldre senzillament amb la tècnica.

Al darrere de tot, dues de les noies xiuxiuegen sobre les seves puntuacions. N’hi ha una que a en Martyn li agrada molt. Sent com murmura:

—Al Body Mass Index em donen cent punts cada cop. Però el tarat del profe m’ha dit que no em tornarà a donar tots els punts en Sex Appeal només perquè no li agrada que xerri tota l’estona, el malparit!

Focalitzant la mirada i amb un llarg parpelleig, en Martyn marca la noia per a més tard. A l’orella dreta sent un PLING de confirmació. Inconscientment es passa la mà pels cabells bonics i abundants, protegits amb enginyeria genètica contra la caiguda, s’escura la gola i continua:

—I després hi ha, naturalment, el partit de l’oposició, els fundadors del qual no devien tenir cap esperança de formar part algun dia del govern, tenint en compte que el partit es diu Partit de l’Oposició.

—Una via d’escapatòria parlamentària pels insatisfets. —La Tatjana Professora-d’Història repeteix les paraules que ha sentit dir sovint a la seva mare quan ha begut. Al seu cap en Martyn ja li atribueix una valoració de zero estrelles.

—Com que la nostra honorable presidenta es troba al llit de mort —diu—, aviat hi tornarà a haver eleccions. Segons han calculat els metges, ens deixarà exactament d’aquí a seixanta-quatre dies. Per aquest motiu, per tal de facilitar una transició sense fissures, votarem exactament d’aquí a seixanta-quatre dies. I bé, en principi els grans partits volen el mateix, és a dir el millor, i per això parteixo de la base que els dos grans partits aviat anunciaran que tenen previst formar una gran coalició després de les eleccions. Perdó. Naturalment QualityLand no serà governat per una gran coalició, sinó per la màxima coalició! Preguntes?

—Per què creu —pregunta la setciències— que la participació a les eleccions cada cop és més baixa?

—Jo crec —diu en Martyn— que el govern actual ha abordat amb èxit aquest problema quan hem decidit deixar de publicar el percentatge de participació. I el següent pas lògic, per cert, que és mantenir també en secret el resultat de les eleccions, és un tema que es discuteix amb molta intensitat a porta tancada.

Les noies riuen per quedar bé, encara que en Martyn no feia pas broma.

—Individus transparents en un sistema opac —diu la Tatjana. En Martyn la ignora.

—Ei, tio, per què és del Partit del Progrés, vostè? —pregunta la guapa que en Martyn ha marcat.

—Doncs... —diu en Martyn, mentre es planteja aquesta pregunta per primera vegada—, crec que..., daixò..., perquè és el més gran dels dos grans partits.

A en Martyn li agrada més governar que estar a l’oposició, tot i que de fet no fa ni una cosa ni l’altra. S’està assegut en una de les últimes bancades, aplaudeix quan els líders del seu partit parlen i protesta quan parla un del Partit de l’Oposició. Totes dues coses les fa somrient amb satisfacció, sense escoltar mai el que diuen.

Condueix les noies a l’espai per a visitants de la sala de sessions. Des d’allà assenyala l’home que en aquell moment està dret a la tribuna d’oradors.

—Aquest paio és del Partit de l’Oposició.

—Des de fa anys —proclama l’orador— QualityLand està en guerra contra els terroristes d’aquell imperi que els nostres mitjans ja només anomenen QuantityLand. QuantityLand 7, per ser exactes. Tenint en compte això, no és en certa manera contraproduent que les nostres empreses d’armament puguin continuar exportant armes a l’enemic? Cal de debò que els nostres soldats siguin massacrats per les nostres pròpies armes?