Aleksandr Puixkin - Eugeni Oneguin

llavors, calmats amb grans treballs,

ens plau sentir els escarafalls

que un altre, apassionat encara, fa

i, tot sentint-lo, el cor se’ns serra.

Així, quan ja no va a la guerra,

deixat al cau, un veterà

escolta, amb tots els ets i uts,

el que li expliquen joves mostatxuts.

Cert: la fogosa jovenesa

no té misteris protegits:

odis, amors, joia i tristesa...

ho xerra tot pels descosits.

L’un retirat i veterà en amor,

l’altre volent obrir el seu interior,

Oneguin s’escoltava amb aire greu

com Lenski es confessava davant seu.

Mostrava al descobert, llavors,

un esperit ingenu i confiat.

L’Eugeni hi va saber el relat

d’un amor jove sense esforç:

al conte, hi abundava un sentiment

que tots hem conegut al seu moment.

Ai, estimava tal com avui dia

ja no s’estima, estimar així

només pel cor ple de follia

d’algun poeta és un destí.

Sentia sempre una frisança,

sempre una pena, una enyorança

sempre i en qualsevol indret.

Ni el viure lluny, que tot ho torna fred,

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.