Edgar Illas - Treure's la feina de sobre

Treure’s la feina de sobre

Edgar Illas

Col·lecció l’illa Roja de narrativa, 8

La Bisbal d’Empordà, 2020

Crèdits

Edicions Sidillà SL

17100 La Bisbal d’Empordà

www.edicionssidilla.cat

info@edicionssidilla.cat

© del text: Edgar Illas

© Il·lustració de la coberta: Montse Mayol

© de l’edició: Edicions Sidillà

Maquetació: J. Pujadó

Correcció: Xavier Cortadellas

ISBN: 978-84-122240-1-6

Dipòsit legal: Gi 422-2020

Primera edició: juny 2020

e-book: juny 2020

Tots els drets reservats.

...

Melmelada de crit

a una llesca de lentitud

i naftalina d’armari:

desescoltar-se sense furt

reproduint la lentitud

dels opilions.

Creure en déu? Ni per l’arna!

Que prou torrat devia anar

quan va crear els ornitorincs

com per aspirar a ser cruïlla

de femoral fent cua

a l’extracció de la sang

a la fiblada de xardor,

a l’algoritme que et descriu

a la cantonada dels pixums.

Albert Garcia Elena,

Silur d’amagatotis (2017).

...

Un treballador francès escriu quan torna de San Francisco: «Mai no m’hauria pensat que era capaç de treballar en les diverses feines que vaig fer a Califòrnia. Estava fermament convençut que no servia per res a part de ser impressor... Una vegada enmig d’aquest món d’aventurers que canvien d’ocupació com de camisa, vaig fer com els altres. Com que la mineria no estava prou ben pagada, vaig anar a la ciutat, on vaig fer successivament de tipògraf, de pissarrer, de lampista, etc. En adonar-me que soc capaç de fer qualsevol feina, em sento menys mol·lusc i més home».

(A. Corbon, «De l’enseignement professionnel»).Cita a Karl Marx,

Capital. Primer Volum. Capítol Quinzè.

Índex

Màquina de dards

Lluita de classes

Creixement autofàgic

Líquids de paper de vidre

La desaparició del comerç local

Crim neoliberal

El balcó de pedra escrostonada

Desmercantilitzant el desig

Dignificació del treball

Esperit emprenedor

Reunió sindicat vespre

Treball afectiu

Família postnuclear

Deflagració del lumpenproletariat

Interregne

Treball immaterial

Farina

Instint

En desús

Instruccions per escriure sobre la guerra

Treure’s la feina de sobre

Espurna

Despossessió del carrer

Decreixement

Literatura catalana global

Màquina de dards

Hola, Míliu.

Güita’ls!

Què fas? Vas bé?

Quina colla d’arreplegats.

Nosaltres també estem contents de veure’t.

Sí, arreplegats ho som tant com vulguis. Però sort en tens, que venim, perquè hi tens una gentada aquí, al bar.

No hi quep ni una agulla.

Que em deixes passar, siusplau?

Fa mitja hora que provo d’arribar a la barra.

No es pot respirar de tanta gent.

Si heu vingut aquí a acollonar, ja podeu cardar el camp.

Venim per la màquina de dards, eh? No et pensis pas que et vinguem a veure a tu.

I si haguéssim de venir per les ties…

Alguna vegada en veus alguna que treu el cap per la porta, però de seguida fuig.

Aquest bar és com un puticlub quan totes les putes són a les habitacions i a la barra només hi queden els homes esperant que elles tornin a baixar.

Les ties ja vindran més tard, desgraciats. Jo si vull xuto una pedra i surten quaranta ties boníssimes.

Va, calla, Míliu, i engega’ns la màquina dels dards.

No pateixis, que quan marxem ja la podràs tornar a tancar i així no gastaràs més llum.

Què voleu beure?

Jo una Heineken.

Jo una altra.

Jo també.

Jo també. La meva ja te la pagarà en Suri, que sempre perd.

Ens hi fem anar les Heinekens?

Home, és clar, com sempre.

Els dos que perdin paguen la Heineken dels dos que guanyin.

Posa-la en anglès, la màquina.

En anglès?

Au, ja ha sortit el filòleg.

Jo si és en castellà no jugo. No vull anar sentint «Tire jugador número tres», «Recoja dardos»…

Però tu què et penses? Que som a Manhattan?

Si puc triar, la vull en anglès. Que al meu avi li deien «ese hijo de puta de catalán.»

Oh, això encara ens ho diuen.

Doncs ja està. Si puc triar, trio un altre idioma. O posa-la en italià o en francès, si vols.

Au, posa-li en anglès i així estarà content.

Míliu, tens els dards?

Sí, home, us ho porto tot de seguida, les cerveses, els dards en anglès, les ties… Em voleu donar una mica pel cul, també?

Ara que ho dius… Però abans t’hi dibuixarem una diana. I el primer que t’entafori el dard a dins, guanya.

Colla de matats.

Cada setmana igual. No tens dards que no estiguin fets malbé? No n’hi ha cap que tingui les quatre ales senceres, i tots són torts.

Aquests ja van bé, no em toqueu els collons. Tinguéssiu les pixes tan rectes.

Sí, i tinguéssim tant de lloc al cel com tenim en aquest bar.

El que sí que s’ha de dir del teu bar, Míliu, és que és l’únic bar al món que encara teniu l’Intervíu.

Un clàssic.

A veure quina tia hi surt.

Està bona.

Però avui dia ja no saps què és real i què és Photoshop.

A mi tant me fa, si és real o no. És com les peres, és igual si són de veritat o si són de silicona.

Home, però no és pas lo mateix. A mi també tant me fa si són pits de plàstic o no. Però el Photoshop és diferent, perquè enganya.

I per què és diferent? La silicona també enganya.

Home, però la silicona la pots tocar. I el Photoshop només existeix a la foto.

Sí, tu te’n fas uns farts, de tocar pits de silicona. L’únic que pots tocar és la teva cigala.

Mira, ara que ho dius, deixa’m la revista, que m’aniré a fotre una palla al lavabo.

Ei, això aquí, no, eh?, Que això és un bar decent.

Va, tira.

Triple vint. Triple divuit. I un dinou. Vinga, supereu això.

Només un dinou? De seguida estarà superat.

Ni un. És que no n’has enganxat ni un, Suri. Mira que n’arribes a ser, de dolent. Sempre perds.

Que jo perdo sempre? Tot just ha començat la partida.

Sempre perds, Suri, sempre. No falla mai.

Va, calla, Matabaixa.

Però per què jugues, si sempre perds?

Vols deixar-me estar?

És que no ho entenc.

Collons, deixa’l estar. Si vol jugar, que jugui. A tu ja et va bé, no?, si et paga la Heineken...

No és pas això. És que em sap greu veure’l així, tan desvalgut, tan vulnerable.

Vés a pendre pel cul. Desvalgut! Ara veureu com us cardo a tots.

«Matabaixa»? Des de quan et diuen «Matabaixa»?

No ho saps, Míliu? S’ho va inventar en Mundet: com que és baixet i la mata dels ous no li arriba gaire enlaire, li va dir en Matabaixa.

Doncs va, ara tirarà en Matabaixa-que-us-donarà-pel-cul-a-tots. Triple disset. Triple setze. Què més falta? Aviseu-me, quan vulgueu que guanyi. Si més no, esperaré que hàgiu acabat la cervesa.

El que li falta d’alçada ho ha de compensar amb xuleria.

És ben igual que el seu pare.

Mia, has trepitjat.

Que no que no he trepitjat.

Has trepitjat la ratlla.

Et dic que no l’he trepitjada.

I tant que l’has trepitjada. Sempre fas igual.

Com a màxim la dec haver trepitjat amb la punta del quec.

Et passava mig peu, no només la punta.

Potser passava una mica la punta, però és que si no, no hi quebo.

Sí, vaja, hi ha tanta gent en aquest bar.