Per Nyholm - Cuba, la soledat que no s'acaba

Sinopsi

«De Fidel acostumo a dir que el considero un gàngster i un aventurer extremament obsessionat pel poder, mai el demòcrata que al començament feia veure que era».

Cuba, la soledat que no s’acaba és el relat periodístic d’un viatge de més de tres mil quilòmetres per aquesta illa del Carib, immersa en una revolució que ja fa més de seixanta anys que s’allarga. ¿És una cruel dictadura, un estat socialista tropical o un paradís de vacances abandonat de la mà de Déu?

Més enllà dels fullets turístics multicolors, el periodista danès Per Nyholm, amb una trajectòria impecable com a corresponsal de premsa en països en conflicte, analitza amb una mirada absolutament lliure la vida, la història i la política dels cubans. Examina amb profunditat els prejudicis d’Occident i el comportament nefast dels Estats Units, i critica amb tota la mordacitat la condescendència dels intel·lectuals europeus i americans que fan la vista grossa davant la impunitat de les actuacions del govern de l’Havana.

Escrit des de l’Europa segura i democràtica, és també una reflexió sobre el nostre continent, el de les lamentacions, i inclou un epíleg escrit per a aquesta edició en què es posa en relació el moviment d’alliberació cubà i català.

Portada

Taula

Sinopsi Sinopsi «De Fidel acostumo a dir que el considero un gàngster i un aventurer extremament obsessionat pel poder, mai el demòcrata que al començament feia veure que era». Cuba, la soledat que no s’acaba és el relat periodístic d’un viatge de més de tres mil quilòmetres per aquesta illa del Carib, immersa en una revolució que ja fa més de seixanta anys que s’allarga. ¿És una cruel dictadura, un estat socialista tropical o un paradís de vacances abandonat de la mà de Déu? Més enllà dels fullets turístics multicolors, el periodista danès Per Nyholm, amb una trajectòria impecable com a corresponsal de premsa en països en conflicte, analitza amb una mirada absolutament lliure la vida, la història i la política dels cubans. Examina amb profunditat els prejudicis d’Occident i el comportament nefast dels Estats Units, i critica amb tota la mordacitat la condescendència dels intel·lectuals europeus i americans que fan la vista grossa davant la impunitat de les actuacions del govern de l’Havana. Escrit des de l’Europa segura i democràtica, és també una reflexió sobre el nostre continent, el de les lamentacions, i inclou un epíleg escrit per a aquesta edició en què es posa en relació el moviment d’alliberació cubà i català. Portada

Una mena de carta personal, pròleg de Jaume Cabré

Des d’un vessant de la muntanya

Temps per escriure, temps per pensar. Cuba m’explica que hem de tenir cura d’Europa, l’Europa gairebé unida

Fins al llindar de l’abisme

L’HAVANA

Sobre l’arribada a Cuba, sobre passejos per l’Havana i sobre l’home dels ulls verds

El que és autèntic, el que és fals

VIÑALES, TRINIDAD

Sobre la Gladys de Viñales, sobre la invasió de Bahía de Cochinos finançada pels Estats Units, sobre la trampa turística de Trinidad

Una monstruositat cubana

SANTA CLARA

Sobre l’adoració al Che Guevara, sobre la maledicció del sucre i sobre l’art del tabac, sobre la Lidia, que sap que és pobra però no vol emigrar

País sense voluntat

CAMAGÜEY

Sobre Fidel Castro com a caudillo, sobre el conflicte entre llibertat i disciplina, sobre l’adulador Mario Vargas Llosa i sobre García Márquez com a proveïdor d’irrealitat tropical

El sotsoficial

HOLGUÍN

Sobre un diumenge instructiu a la platja de Guardalavaca, sobre Birán, on el pare de Castro va exercir el seu règim de terror, i una mica sobre un forn de pa d’Holguín

Herois i mitges veritats

SANTIAGO

Sobre costelles de porc acabades de fregir a Palma Soriano; sobre l’assalt d’aficionat del jove Fidel Castro a la caserna Moncada, a Santiago; sobre imperialisme i colonialisme, sense oblidar Dinamarca

La ignomínia de Guantánamo

BARACOA

Sobre una excursió a Baracoa, sobre la ruptura de les regles del dret internacional per part dels Estats Units, sobre un almirall xinès i sobre els grans viatges d’exploració, inclosa una expedició lusitano-danesa a Amèrica abans de Colom

Paons en un fossat de serps

SANTIAGO

Sobre la casa i el jardí de doña Ester a Santiago, sobre els seus fills i sobre un quadre sorprenent a la seva sala d’estar. No tindria preferència…

El fabulista

L’HAVANA

Sobre danesos a l’Havana i sobre H. C. Andersen, que no va anar mai a Cuba, però que va escriure un poema sobre la princesa africana que va acabar com a esclava lluny de la seva pàtria. A més, una mica sobre els estats fallits i sobre els crims del comunisme

Epíleg. De Cuba a Catalunya, i d’aquí a Europa

Un assaig sobre una nació sense estat

Índex onomàstic

Una mena

de carta personal

Jaume Cabré

No us parlaré del llibre que acabeu d’obrir. Descobrir-lo i fruir-ne és patrimoni de vosaltres, els lectors. Us vull parlar de l’autor del llibre, Per Nyholm, un personatge que de seguida m’obliga a fer-me unes quantes preguntes, com ara què fa un danès a Cuba. O què fa un danès tafaner a Ucraïna. O encara més: què fa aquest danès reincident interessant-se per Catalunya?

Per Nyholm és un personatge singular. És un periodista estudiós dels comportaments polítics dels estats i de les persones. I, seguint aquest interès, viatja als països que li provoquen la curiositat per la seva realitat política. Vol entendre el perquè de la situació política i social d’aquests països; els visita sovint amb la intenció de rebre explicacions per part de la gent del carrer, dels polítics, dels intel·lectuals… De qui sigui, mentre pugui tenir alguna resposta a les seves preguntes, que són moltes: la seva curiositat gairebé renaixentista és inacabable, voraç.

En aquest llibre podreu viure l’interès que Nyholm té per Cuba, un país que va aconseguir independitzar-se d’Espanya; de fet, Cuba va ser l’última colònia llatinoamericana que se’n va independitzar. Val a dir que la seva dona Nancy és peruana i, segons diu ell, la considera com el pont entre el seu món nord-europeu i el món ibèric. Li he sentit explicar que va anar amb Nancy al camp de batalla d’Ayacucho; ella, que és la peruana, amb prou feines n’havia mig sentit a parlar, com molts peruans. El danès Nyholm va haver d’explicar a la seva companya, i a alguns turistes també peruans, els orígens de la independència del Perú. I això només és un exemple. A Nyholm li interessen profundament aquests processos d’independència: per què neixen, per què fructifiquen i, segons cada cas, com ho aconsegueixen o per què no se’n surten.