Charlotte Delbo - La mesura dels nostres dies

Des d’aleshores... No sé. No faig res. Si em preguntessin què ha passat des que vaig tornar diria: res. Admiro les que han tingut forces per tirar endavant. La Mado... s’ha casat. Ha tingut un fill. És útil al seu marit, al seu fill. Té una raó de viure. Per a les que van retrobar el seu marit, el seu fill, com la Lulu, segurament va ser més fàcil. Em pregunto... Potser són felices. Però ¿ens ho preguntem, nosaltres, si som felices? Em repeteixo que fa vint-i-cinc anys que vam tornar per convèncer-me’n, si no, no m’ho creuria. Ho sé de la mateixa manera que saps que la terra gira, perquè t’ho han ensenyat. Ho he de pensar per saber-ho.

No puc mirar la gent sense indagar en els rostres. D’ençà que he tornat és així. Indago en els llavis, en els ulls, en les mans. Als llavis, als ulls, a les mans, els faig preguntes. Davant de qualsevol que se’m posi al davant em pregunto: ¿M’hauria ajudat a caminar, aquest? ¿M’hauria donat una mica de la seva aigua aquest altre? Indago en tothom que veig —vianants, desconeguts, el carter, els amics d’abans, la venedora—, indago en tots, pertot arreu, a qualsevol lloc, en la gent amb qui em creuo i em relaciono, o que freqüento al llarg de la vida. No puc evitar observar-los i indagar. Així és com divideixo la gent d’ençà que vaig tornar. D’alguns sé a primer cop d’ull que no m’haurien ajudat a caminar, que no m’haurien donat un glop d’aigua, i no necessito que parlin per saber que les seves veus són falses, com falses són les seves paraules. A aquests els escruto més estona, encara que de seguida n’hagi llegit la resposta. Indago en ells amb desesperació de tant com m’hauria agradat que fossin dels que m’haurien ajudat, de tant com m’hauria agradat poder estimar-los —el meu pare, quan vaig tornar... Intento descobrir en un plec dels llavis, en un esclat involuntari dels ulls, el senyal d’un potser. Ho intento amb desesperació. Els seus llavis, els seus ulls no deixen de ser avars. Ells tampoc... ¿Aleshores qui? ¿Qui em queda? I continuo indagant. Els que veig a primer cop d’ull que m’haurien ajudat a caminar són tan pocs... Em dic que sóc una estúpida. Ja no necessito que m’ajudin a caminar, no necessito que m’ajudin a beure, no necessito que ningú comparteixi el pa amb mi. Ara tot s’ha acabat. Però no puc estar-me d’indagar en els rostres i les mans, en les mans i els ulls. És una recerca miserable. Ja no són aquestes les preguntes que s’han de fer a la gent amb qui et creues a la vida, però als que he vist com se’ls aprimaven els llavis, se’ls entelava la mirada, a aquests ja no tinc res a dir-los. Em dic: és una ximpleria, cal girar full. Em dic que això realment no té cap importància, avui. ¿Què importa avui? Només sé que conec els éssers més del que cal coneixe’ls per viure al seu costat i que sempre hi haurà, entre ells i jo, aquest coneixement inútil.

Cadascú s’havia endut els seus records, tot el feix dels seus records, tot el pes del seu passat. A l’arribada vam haver de desfer-nos-en. Entràvem nus. Em direu que a un ésser humà se li pot arrabassar tot, menys la memòria. No sabeu res de res. Primer se li treu la condició d’ésser humà i aleshores l’abandona la memòria. La memòria se’n va a tires, com tires de pell cremada. Que pugui sobreviure així de despullat és el que no enteneu. És el que no us sé explicar. Vaja, pels pocs que han sobreviscut. Anomenem miracle l’inexplicable. I qui ha sobreviscut ha d’iniciar la reconquesta de la seva memòria, ha de reconquerir el que tenia abans: el seu saber, la seva experiència, els seus records d’infància, la seva habilitat manual i les seves facultats intel·lectuals, la seva sensibilitat, la seva aptitud per somniar, per imaginar, per riure. Si no mesureu l’esforç que això costa, no val la pena que intenti fer-vos-ho entendre.

Si tornes de la guerra o d’un altre lloc

quan és d’un altre lloc

inimaginable pels altres

que difícil és tornar

Si tornes de la guerra o d’un altre lloc

quan és d’un altre lloc

que no és a cap banda

que difícil és tornar

tot s’ha fet estrany

a casa

mentre eres a l’altre lloc

Si tornes de la guerra o d’un altre lloc

quan és d’un altre lloc

on has parlat amb la mort

que difícil és tornar

i parlar de nou als vius.

Si tornes de la guerra o d’un altre lloc

quan tornes d’allà

i has d’aprendre de nou

que difícil és tornar

quan has mirat la mort

amb la pupil·la nua

que difícil és aprendre de nou

a mirar els vius

de pupil·les opaques.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.