Araceli Bruch - Carme Karr contra la incultura femenina

Assaig

Cultura femenina. Estudi i orientacions . Barcelona: L’Avenç, 1910.

Diversos autors. Educación Femenina. Ciclo de conferencias desarrolladas en el Ateneo Barcelonés, días 31 de enero y 1, 3, 4 y 5 de febrero de 1916. Barcelona: Librería Parera, s. d.

La Llar (El Hogar): residència d’estudiantes i professores i Escola de la Dona a Barcelona . Barcelona: Impremta La Renaixença, s. d.

Bolves . Signat per L’Escardot. Pròleg de Lluís Via. Barcelona: L’Avenç, 1906.

El vell piano . Barcelona: Feminal, 1912.

De la vida d’en Joan Franch . Barcelona: La Ilustració Catalana, 1913. (Lectura Popular; 11)

La fi del lliure . Il·lustrada per Antoni Riba. Barcelona: Avenç Gràfic, 1924. (La Novel·la d’Ara; 77).

Cuentos a mis nietos. Amb il·lustracions de Rosario de Velasco. Burgos: Hijos de Saturnino Rodríguez, 1932.

Contes de l’àvia. Il·lustracions de Maria i Clotilde Cirici Pellicer. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1934.

Nick. Conte de mitja nit. Il·lustracions de Lola Anglada. Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1934.

Garba de contes . Il·lustrat per Narro. Girona: Carles Dalmau, 1935.

El libro de Puli . Il·lustrat per Mariona Lluch. Barcelona: Edicions Ars, 1942.

Raig de sol. Comèdia estrenada al Teatre Romea el 1908.

Els ídols . Quadre en un acte y en prosa . Estrenat al Romea el 1911. Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1911. (De Tots Colors)

Caritat . Un acte en prosa, 1918.

Cansons . Lletra d’Apel·les Mestres, 1903.

La mort del rossinyol , 1903.

Las aranyas . Barcelona, 1903

Flors d’escardot cançons catalanes . Lletra d’Apel·les Mestres i Àngel Guimerà. Barcelona: Sindicato Musical Barcelonés Dotesio, 1907.

Orquídea. Lieder para canto y piano . Text de Miquel de Palol i música de Carme Karr, 1916.

La Non non dels papellons, s. d.

La filla de Maria, s. d.

La Mort de la Verge, s. d.

Tranzit , 1906. La Ilustració Catalana-Feminal , núm. 31 (31-X-1907).

El testament d’Amèlia (sarsuela amb Joan Baptista Espadaler i Colomer).

L’enamorat a l’enamorada . Lletra de Caterina Albert i música de Carme Karr. Barcelona: La Tralla, 1907.

Goigs de la Mare de Déu de Pompeia , s. d.

Va col·laborar a Diari de Barcelona , La Veu de Catalunya , La Actualidad , Día Gráfico i Las Provincias de València.

Col·laboradora, amb el pseudònim «L’Escardot», de la revista Joventut el 1902.

Col·laboradora d’ Or y Grana , 1906-1907.

Directora de Feminal, Suplement mensual de La Ilustració Catalana, 1907-1917

Col·laboradora d’ Ofrena , 1916-1917.

Col·laboradora de La Mainada , 1922-1923.

«Pòrtic» a Tot cendra de Pere Salom. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 1931.

Jolanda, Marquesa Maria Majocchi-Plattis: Amor Silencioso . Barcelona: Ramón de S. N. Araluce, 1910.

Ainaud de Lasarte, Josep Maria. Carme Karr . Barcelona: Infiesta Editor, 2010.

Balcells, Albert. Vuit feministes catalanes entre 1889 i 1976 . Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2015.

Babra, Antoni. «Estudi de la cultura femenina segons Carme Karr dins el catolicisme social de la primeria del segle xx». Revista Catalana de Teologia , XXX/1 (2005), p. 155-183.

Capmany, Maria Aurèlia. El feminisme a Catalunya . Barcelona: Nova Terra, 1973.

Comas i Güell, Montserrat. Lectura i biblioteques populars a Catalunya (1873-1914). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.

Comas i Güell, Montserrat. Pedagogia, política i transformació social (1900-1917). L’educació en el context de la Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans . Barcelona: ICE, 2008.

Charlon, Anne. La condició de la dona en la narrativa femenina catalana . Barcelona: Edicions 62, 1990.

Diversos autors. Acció social popular a Catalunya (1906-1936). Barcelona: Editorial Franciscana, 1962.

Duch, Montserrat. «El paper de la dona al nacionalisme burgès». Estudios de Historia Social , núm. 28 (1984), p. 301-309.

Duch, Montserrat. «La Lliga Patriòtica de Dames. Un projecte de feminisme nacional conservador». Quaderns d’Alliberament , núm. 6 (1981), p. 123-137.

Llates, Rossend. Francesca Bonnemaison de Verdaguer: la seva obra . Barcelona: Fundación Salvador Vives Casajuana, 1972.

Marchese, Maria. «Carme Karr: Femminismo e pacifismo». Cercles. Revista d’Història Cultural , núm. 12 (2009), p. 159-174.

Marín, Dolors. Francesca Bonnemaison. Educadora de ciutadanes . Barcelona: Diputació de Barcelona, 2004.

Martín Berbois, Josep Lluís. Ignorades però desitjades. La dona política durant les eleccions de la Segona República a Catalunya . Barcelona: Contravent, 2013.

Matheu, Roser. Quatre dones de Catalunya . Barcelona: Nova Terra, 1972.

Nash, Mary. Més enllà del silenci: les dones a la història de Catalunya . Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1988.

Ortega, Maria Teresa; Aguado, Ana; Hernández, Elena. «Cambios urbanos y feminismo catalán: una reconsideración». A: Mujeres, dones, mulleres, emakumeak. Estudios sobre la historia de las mujeres y del género. Madrid: Cátedra, 2019, p. 37-56.

Pessarrodona, Marta. Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna . Barcelona: Destino, 2006.

Real Mercadal, Neus. Dona i literatura a la Catalunya de pre-guerra . Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.

Romaní, Carles. El carrer dels senyors . Barcelona: Punto Rojo Libros S. L., 2019.

Segura, Isabel; Selva, Marta. Revistes de dones (1846-1935). Barcelona: EDHASA, 1984.

Tavera, Susanna. «Els orígens del discurs identitari de gènere a Catalunya (1881-1917)». A: Casassas, Jordi (coord.). Les identitats a la Catalunya contemporània . Barcelona: Galerada, 2019, p. 497-528.

Yongxi Martín Díaz, Maria. L’Ateneu amb veu de dona . Treball de recerca. Ateneu Barcelonès, 2017-2018.

«El Ateneo. La conferencia de doña Carmen Karr», La Vanguardia , 7 d’abril de 1910, p. 6.

G. B. «A favor de la mujer. Una conferencia interesante». La Vanguardia , 7 de juliol de 1910, p. 2.

Santos Oliver, M. «Cartas a una señora. De feminismo», La Vanguardia , 9 de juliol de 1910, p. 6.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.