Miquel Parets - Crònica Volum II

[110.] Lo anar-se’n de Barcelona lo mosur de Serinyà

Esent-se retirat lo exèrsit dels castellans en Terragona, y esent senyós de aquell Camp de Terragona y tenint guarnisió en totes les viles groses de aquell Camp, estave don Joseph Margarit y lo Cabanyes, 1 capitans de almogaves, al coll de Cabra 2 y a Monblanch y altros passos, ab molta gent, per a guardar que lo enemich no passàs per la part de la Segarra ni de Urgell perquè, si hi passaven, avían de assolar tota aquella terra y totes les viles y llochs que y són. Y cada dia feyen corregudes, los enemichs, per a veure si porien guanyar algun pas de aquell[s]; però, com són passos estrets, no y pudían may pendre.

Y tenint enteligènsia, que de qualsevol manera y volia anar una part de l’exèrsit per a rompre, se determinà de que de prompte hi anàs lo mosur de Serinyà ab tot son tèrsio, que eren set ho vuyt-sens fransesos de peu y quatre ho sinch-sens cavalls. Y que anàs a Monblanch y que des de allí guarnís bé aquells colls per a que puguesen detenir lo enemich. Y entretant hi aniria la demés gent per a formar-se lo camp.

Y axí, va partir de assí als 8 de mars de dit any 1641, ab molt acompanyament de gent, axí de la terra com fransesa, que l’hisqueren acompanyar. Y axí, arribà en Monblanch, a ont guardà molt bé aquells colls.

1.Francesc Cabanyes, capità d’almogàvers que va participar a la batalla de Montjuïch. Sobre aquest personatge, vegeu Manel Güell, «Francesc Cabanyes, el primer segador-almogàver», A carn! , 1 (juny 2006), pp. 14-17.

2.El coll de Cabra, dins l’actual municipi de Cabra del Camp, és un pas que facilita la comunicació entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

[111.] De com arribà en Barcelona lo mosur de Argençon

Als 25 de mars 1641 entrà lo mosur de Argenson 1 en Barselona, que lo rey de França lo enviava assí per a negossiar los pactes se avían de tractar entre lo Prinsipat y dit rey, donant-li tots los podès per a fer dit[s] tractes; y tanbé per estar assí per a superentendent y fer los negossis de dit rey, mentres lo rey trigaria a venir a jurar ho vindria virey. De modo que estave com a virey ho com a governador per a donar los avisos a dit rey y rebre sos despatx, per a que era omo molt enteligent per a tots negossi[s] —que era de son Consell de Estat—, y homo molt ben parlat y molt cortès.

Y abans de arribar ja escrigué lo dit rey als diputats algunes cartes donant-los-ne avís; de les quals posaré assí algunes còpias, traduïdes de fransès en cata[là], del tenor següent: 2

Còpia de la primera carta

Carísims y bons amichs,

A bé que vòstron bon govern, després que us sou declarats contra lo rey de Espanya, nos ha fet conèxer, ab tot compliment, vostra afisió envers esta corona, ab tot, [78r] no podíam 3 rebre un testimoni més considerable, ni que més nos obligàs, que aquex que desijau fer en la donatió de vostre estat y provínsia. Y veient que aquesta resolusió proseheix de vòstron propi moviment, com a inspirats solament de Déu —lo qual ordena com a Ell li plau dels estats soberans, regnes y coronas—, nos apar asertat sobmetre’ns a sas justes y santes disposisions de aceptar vostres ofertas. Y per so vos envio lo senyor de Argençon, conseller en nostres consells de Estat, per entendre les proposisions li voldreu fer aserca d’esta matèria, avent-li donat tot poder de tractar y convenir ab vosaltres, de manera que enterament nos remetem al que lo sobredit tractarà. Y restarem contens de manifestar-vos, per medi de aquesta lletra, que sabrem estimar, en lo grau que mereix, la affisió que·m manifestau per aver-me donat, de vostra bona voluntat ab tanta franquesa, esta ocasió; asegurant-vos que, en esta y en totas las ocasions se offeriran, rebreu sempre, de ma part, tota manera de efectes. Axí matex, vos diem que avem comès al dit senyor de Argenson lo càrrech de sobreintendent 4 de la justísia, polisia y administratió de les pecúnies de nostres armadas, tant de terra com de mar, destinadas per a Catalunya, per a que tíngan la autoritat convenient y per tenir cuydado al que toca a la paga y subsistènsia de les tropas, y de tenir-las en tan bona desiplina que no puguen donar ninguna ocasió de quexas; a què no ajustarem 5 altra cosa sinó sols pregar-vos doneu entera fe y creença a dit senyor de Argençon, considerant-lo, en tots negosis y ocurrènsias, com a persona de calitat, de esperiènsia y de mèrit singular, del qual tenim entera confiança. Y sobre açò, pregam a Déu que·ns 6 tinga, carísims y bons amichs, en sa santa y digna gràtia.

Escrita en Sant German en Laye, a 19 de febrer 1641.

Louis

Lo sobreescrit de la carta deya:

Als nostres carísims y bons amichs los deputats del General de Catalunya

Segona carta

Carísims y bons amichs,

Lo desitx que tenim de acudir a tot ço que puríeu esperar de Nós per conservar los negosis de exas parts en lo bon estat en què estan, gràtias a Déu, per la cayguda y dany que los enemichs an rebut devant Barselona, nos ha fet pendre resolusió de enviar, per lo present, lo senyor de Argençon, conseller en nostros consells, per a asistir-vos segons la prudènsia y esperiènsia que ha guanyada en los negosis importans, en molts empleos en los quals nos ha servit fins ara. Ell vos informarà de nostres bones intensions envers vosaltres y dels órdens que avem donats, dels quals sentireu los efectes. Vosaltres nos aveu donat una particular seguretat de vostra afisió a esta corona per vostra lletra dels 22 del mes passat, per lo qual lo dit senyor de Argenson vos dirà nostre sentir. Remetentvos a ell, desijam que prengau entera creença a tot so que us dirà de nostra part y, prinsipalment, de nostra bona voluntat y afisió envers vosaltres. Pregant sobre asò a Déu que·ns tinga, carísims y bons amichs, en sa santa guarda.

Escrita en Fontenebleu, als 23 de febrer 1641.

Louis

Lo sobrescrit de la carta:

Als carísims y bons amichs los deputats del General de Catalunya

Tersera carta

Carísims y bons amichs,

Ja que lo senyor de Argençon, ab qui jo tinch molt particular confiança, vos aurà informats de mas intensions y del poderós socorro que tinch ordenat per la seguretat del Prinsipat de Catalunya, jo ajustaré encara al que us dirà, segona vegada, quanta satisfatió tinch dels bons [78v] y agradables serveys y socorros que donau al senyor de La Mota-Oudencour, que jo tinch enviat per governar mes armes en Catalunya. Tanbé he volgut avisar-vos de la protecsió que tinch donada a mon cosí, lo duch Carlos, contra la violènsia de Espanya, lo qual ha aportat a mon servey sis mil hòmens de peu y dos mil cavalls, y ha desfet un quartel dels enemichs pasant-se’n en França. Per a que tingau part de la alegria de aquest bon sucsés y que axò vos obligue tant més a presestir en la generosa resolusió que aveu presa en segundar la glòria de mes armes en totes les ocasions que poreu, a què asegurant-me que no fareu falta, jo prech a Déu, carísims y bons amichs, que·ns conserve en sa santa y digne guarda.

Escrita en Sant German en Laye, a 5 de mars 1641.

Louis

Lo sobrescrit de la carta:

Als carísims y bons amichs los deputats del General de Catalunya, en Barselona residint

Y tenint los senyós diputats notísia de la vinguda de dit senyor de Argenson y de la estima y confiança que lo rey cristianísim feya de sa persona, lo anaren a rrebre lo senyor deputat militar en companya de mols altros cavallés, axí catalans com fransesos. Y lo anaren a rebre ab cotxos, per a que no venia ab ostentatió sinó molt sensillament; y axí, lo posaren dins lo cotxo, donant-li lo millor lloch. Y lo aposentaren a la plasa 7 de Sant·Ana, a casa dona Maria Tarré (que era casada ab don Juseph de Pau y Rocabertí, que és lo que avia traït Monjuï[c]h y se n’era passat al camp de l’enemich); y axí, lo dit senyor de Argenson estigué aposentat en dita casa, a ont se li donave part de totes les juntes y negossis; y se li tingué molt gran respecte, y ses obres y bons proseïm[en]s ho merexien, per a que era persona molt llana y molt humil, com se demostrà ab tot.