Miquel Parets - Crònica Volum II

Y axí, ell anviave enbaxador assí en Barcelona, y aprés avia de anar al rey de Fransa y al papa, fent-los a saber lo que passave y donant-los notísia y raó del que passava, y lo que·ls avia ocasionat a fer tal cosa. Y aquex enbaxador era nebot del matex rey de Portugal, que axí lo anomenave ab les cartas de creyensa que anvià a la Diputasió. 6 Y axí, de prompte donà la enbaxada a la Diputasió, y estigué molt poch en Barcelona, per a que prest se tornà a enbarcar y passar en lo llevant. 7 Y lo dit enbaxador tenia poders y facultat de fer qualsevol conserts y capitulations en nosaltros, per a que ells tenían ganas de ajuntar-se ab nosaltros y que fósem tots uns, però estàvem ja emprendats y empenyats ab Fransa.

Y lo dit rey de Portugal, de prompte, en éser coronat rey, se ensenyorí de les fortaleses y axecà un camp de vint mil òmens contra lo rey de Espanya, lo qual estave ja a la ralla de Castella; y pretenia que se n’avían de entrar en Castella ab molta seguretat, per a que lo rey de Espanya no y tenia gent, que avia fet tot lo esfors que avia pogut per traure’n gent per a Catalunya. Y tanbé los ocasionà a fer-o, als portuguesos, lo veure que los catalans se eren rebetlats y li donaven quefer; y estaven segús que no tenia exèrsit en Castella, ni molta gent per a traure’n.

La siutat de Barcelona va oir dita enbaxada, y aprés despedí dos enbaxadós de así per a tornar la resposta al rey de Portugal, que foren dos cavallés: la u se deya Hiasinto Sala 8 y l’altro Rafel Servera; 9 y se n’anaren als 17 de fabrer 1641. La resposta que feyen no·s publicà. 10 Y se n’anaren per la Fransa, y pasar a enbarcar-se a Bordeus 11 per no tocar en Castella.

1.Al MHE (vol. XXII, pp. 377-389) es reprodueixen els documents sobre aquest tema que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a la Biblioteca Nacional de París.

2.Es tracta del P. Ignacio Mascarenhas, SJ, emparentat amb la casa de Bragança. Efectivament arribà a Barcelona en un vaixell genovès el divendres 25 de gener de 1641, vigília de la batalla de Montjuïc. I «puesto que en toda ella fui testigo de vista», en fa una relació molt personal en la seva Relaçao do successo que teve na jornada que fez à Catalunha por ordem de S. M. el rey D. Joam ó IV nosso senhor ; vegeu MHE , vol. XVI, pp. 138-156, i també M. A. Pérez Samper, Catalunya i Portugal el 1640 , Barcelona, 1992, pp. 265-285.

3.El secretari de la virreina Margarida de Savoia era Miguel de Vasconcelos.

4.La importància política d’aquest fet és remarcada per M. A. Pérez Samper: «Precisament, un dels grans avantatges que Portugal tingué el 1640 davant Catalunya fou poder disposar de la figura de Joan de Bragança, portuguès, descendent de la dinastia d’Aviz, un candidat nacional, l’únic, per a ocupar el tron en lloc de Felip IV, símbol perfecte d’unitat i d’independència tant a l’interior com a l’exterior», Catalunya i Portugal... , op. cit., p. 247.

5.Joan IV de Portugal (1604-1656), fill del duc Teodosi de Bragança; fou rei de Portugal del 1640 al 1656.

6.Es tracta d’una carta credencial molt interessant per la relació que fa dels esdeveniments i els motius que els produïren, així com de l’autoritat que assisteix a qui es proclama rei de Portugal; es conserva a la BC, F. Bon. 89.

7.Marxà el diumenge 27 de gener, dos dies després de la seva arribada.

8.Jacint Sala, ciutadà honrat de Barcelona i baró de Granera, del braç reial.

9.Rafael Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, del braç reial.

10.Vegeu la Carta de los Conselleres de Barcelona al nuevo Rey de Portugal , amb data de 15 de febrer de 1641, i la Carta de los Diputados al nuevo Rey de Portugal , amb data de 17 de febrer de 1641, reproduïdes al MHE , vol. XXII, pp. 378-382.

11.Efectivament, l’ardiaca i canonge Diego Jover, en carta de 5 de març de 1641 adreçada des de Tolosa als Diputats del Principat de Catalunya, dóna la següent informació: «Al últim del passat, arribà en esta ciutat de Tolosa Jacinto Sala, embaxador anomenat per V. S. al Rey de Portugal: som nos molt alegrats ab sa vinguda: demà parteix pera Burdeus», MHE , vol. XXII, p. 414.

[106.] Los vots y promeses féu la siutat de Barcelona si Déu nos donave victòria

Veyent la siutat de Barselona que les cosas de la guerra anaven tan mal posades per a quantra nosaltros, feren moltes prometenses si Déu nos donave victòria. Y axí, primerament, diré les pregàries que·s feren per les iglésies. No·s poden donar entenent, ab la ploma, les profesons que cada dia feyen, acudint a santa Eulària y a santa Madrona (que en aquell tems la tenían a la Seu) y a sant Ramon y altres pars; acudint, ab dites profesons, tanta multitut de pelegrins que no·s pot dir, cridant a Nostro Senyor: «Misericòrdia!», y que Déu nos donàs victòria quantra nostros enemichs. Y segurament va hoir Déu nostro senyor alguna ànima pura, tanta companyeta 1 que y avia, que lo mirar-o causave terror; considerar que tanta companyeta sense culpa avia de patir, y avían de éser degollats com uns ignosens, sense culpa alguna; [76r] veure la gran multitut de gent que acudia a les iglésies; que ab moltes pars de contínua estave lo Santísim Segrament patent, y ab algunes iglésies le y tenían tota la nit, per a comoure los ànimos a la gent; que, entre tans, sempre Déu ne hohí algú. 2

La siutat, en aquest tems, no estave descuydada, tant en lo espiritual com en lo temporal. En lo espiritual, acudint a Nostro Senyor ab prometenses y pregàries, y en lo temporal, acudint, ab monesions y provisions de armes y altros pertrets de guerra, allà a ont convenia. Se desliberà, primerament —si Déu nostro senyor nos donave victòria—, de que lo dia de Santa Eulària, tots los anys, se avia de fer una professó solemne, com la del dia de Corpus, aportant en ella lo imatje de santa Eulària; y que, per aquest any, se’n fes un·altra professó, de la matexa manera, lo dia de Santa Madrona, aportant en ella lo cos de la gloriosa santa; 3 y se prometé de canonitsar lo gloriós sant Olaguer, pus tots aquestos sans patrons de aquesta siutat nos 4 avían de alcansar victòria, com està dit.

Y axí, lo dia de Santa Eulària, 5 que·s trobave aquex any lo dia de Carnestoltes, se féu una solemne profesó, com la matexa de Corpus, ab totes les banderes de confraries y demés coses que y solen anar lo dia del Corpus; acudint en ella, devant y darrera la custòdia, tanta multitut de atxes de tots estamens que may no s’era vist; concluent dita professó lo[s] senyós diputats y oidós que alesores se trobaven en Barcelona.

Y lo dia abans se feren tantes alimàries per tota la siutat, y lo dia aprés —que eren los dies de Carnestoltes—, que era cosa de mirar; y ab tanta quietut com may se sían fetes alimàries. Y se llevà que no y agués ninguna bullísia de Carnestoltes per via de màsqueras ni balls, com si may n’i agués agut; y axí, la gent obeí ab tal manera que totom era tornat caputxí. 6

Y tanbé, lo dia de Santa Madrona, se féu la matexa professó ab molta lluminària. Y lo vespre abans, moltes alimàries, que era cosa de vèurer; que no·s cansave la gent de festejar a sans que·ns an fetes tantes mersès y nos an afavorit a les nesesitats, com s’és vist per la obra.

No puch tanpoch cansar-me de referir les novenes y pregàries que la gent feya per les iglésies; que tot sovint, per los carrés, trobaven molta moltitut de companya y donzelles, com a peregrins, ab cristos y llums, cantant les letanies y anant a vesitar les esglésies de què tenían devosió; suplicant, de una part, als sans que·ns perseverasen en les victòries y, de altra part, donant-los moltes gràsies de la victòria nos avían alcansada; acudint-hi molta gent particular y moltes dones descalses y moltes donzelles grans, escabellades, que era cosa de alabar a Déu nostro senyor.